jueves, 20 de octubre de 2016

Des de la meva finestra


Els “pares de la pàtria” no aportaran cap solució 

Ben pocs dubtes hi ha, de que Catalunya va cap un enfonsament històric. La deriva independentista dels que s’anomenen “pares de la pàtria” està portant a la comunitat catalana, cap una situació límit que serà molt difícil remuntar, per descomptat que els auto anomenats “pares de la pàtria” no aportaran cap solució.
La deriva independentista dels últims anys, ha fet fugir moltes empreses que hi havia instal·lades aquí cap a altres comunitats autònomes, un dels motius del canvi ha estat la fiscalitat, però l’altre motiu és la inestabilitat política i la inseguretat fiscal: en el mateix període les inversions empresarials a la Comunitat de Madrid han augmentat en 3.425 milions d’euros. 

El deute de la Generalitat (és a dir, de tots) arriba ja al 36,4% del PIB, tot un rècord. Aquesta dada incideix negativament sobre alguns aspectes:
El primer és, que cap dels “pares de la pàtria” ha explicat com pensen pagar el deute dels ja 70.000 milions d’euros.
El segon és, que s’ha de dedicar molts diners a pagar terminis de deute i interessos, la qual cosa es detreu de serveis necessaris pels catalans.
El tercer és, que la Generalitat es nega a facilitar dades econòmiques, un fet que espanta als inversors que fugen d’aquí. Les dades del Ministerio de Economía diuen que les inversions estrangeres a Catalunya han caigut un 60% en el primer trimestre d’aquest any. La prova està, en que el bo de la Generalitat està considerat com a bo escombraries, ja només compren les seves emissions de bons el Govern de Madrid. Aleshores allò del “Espanya ens roba” és totalment fals: si Espanya no ajudés a la Generalitat comprant els seus bons escombraria, aquesta ja hauria fet fallida fa temps.

La inestabilitat política que va començar quan era Mas president, ha continuat amb Puigdemont, ambdós, acompanyats per ERC i la CUP, s’han entestat, encara que simulin una altra cosa, en tenir un programa o una acció de govern, consistent únicament en el desafiament a Espanya i per extensió al Tribunal Constitucional. Està clar que de tant estirar la corda algun dia es pot trencar i ara havent arribat aquest moment, es troben que alguns del principals “pares de la pàtria”, tindran d’asseure’s a la banqueta dels acusats i poden ser condemnats i inhabilitats.

Penso, que quan la tossuderia per rebentar Catalunya és tant i tant pertinaç, l’únic que pot temperar la situació, es el que s’està fent ara: aplicar la legalitat. Recordem com va acabar la campanya de desafiament que va muntar ERC fa uns anys: conductors que passaven per l’autopista i sortien dient “No vull pagar”. Aquesta rucada va acabar de la següent manera: Trànsit va tramitar unes sancions a cada automòbil que no havia pagat, que a més va tenir de pagar el trajecte. I aquí la campanya s’ha acabat. Un gran èxit de ERC.

Es veu que la campanya i la consulta del 9-N ens va costar més de 4 milions d’euros, mentre en la Sanitat Pública catalana cada cop manquen més recursos i mentre tenim 446.000 aturats a la regió.
Tot plegat, un horitzó de “pàtria” molt fosc per a tots els catalans, que veiem com en compte de construir, els nostres governants es dediquen a fer tot al contrari.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]