jueves, 13 de octubre de 2016

Des de la meva finestra


Histories de color negre

A finals de setembre, va començar el judici oral per les targes “black”, unes targes que utilitzaven un grup de privilegiats de Caja Madrid, per pagar despeses personals amb fons de la Caja, quan a més, eren fiscalment opaques, es a dir el que fiscalment havia de ser considerat com un pagament en especies i per tant, havia de constar en la declaració de IRPF dels privilegiats, només era considerat per ells com una propina que no calia declarar en lloc.

L’acusació considera que aquests 65 ex consellers i alts directius, durant anys van estar carregant les seves despeses personals a Caja Madrid, a traves d’unes targetes opaques que no havien estat mai aprovades per cap òrgan de l’entitat bancària, però és que a més, els seus usuaris no van tributar mai per uns suposats “sobresous” que aquestes despeses representaven.
El jutge instructor de la causa, considera que els encausats, rebien una retribució “irregular” per a despeses personals.

En la llarga llista con tots sabem, hi ha gent que va estar prou important a Espanya, com per exemple, Rodrigo Rato, ex ministre del Govern amb Aznar i ex president de la entitat, Miguel Blesa, ex president de Caja Madrid, Rafael Spottorno, ex cap de la Casa Real, el ex director financer de la Caja, Sánchez Barcoj, Gerardo Díaz Ferran, ex president de la CEOE i empresonat per la fallida sospitosa, de Viajes Marsans.

Destaca Miguel Blesa, qui va ser per oposició, membre de cos d’inspectors d’Hisenda, per tant havia de saber al menys i sense cap mena de dubte, que tots els emoluments que percep un assalariat tenen que ser declarats com IRPF. La gran majoria dels encausats, Blesa inclòs, van mantenir que la targeta formava par del seu sou, un argument insostenible si tenim en compte, que aquesta part del sou, que suma 15 milions d’euros, mai la van declarar a Hisenda. Es a dir, estan confessant que no tenen cap argument ni un, amb el que poder defensar-se de una acusació per apropiació indeguda, o dit en altres paraules, moralment no poden justificar la seva avarícia.
Si mireu la fotografia, veurem com Blesa i Rato riuen en un gest de clara complicitat: tal vegada estaven celebrant que els hi anava molt bé la seva “pilleria”.

Confiem en que el judici aconsegueixi “blanquejar”, la negritud de les despeses pagades per aquestes targes a càrrec d’una Caixa, a la que vam tenir de rescatar, amb un total de 23 mil milions d’euros de diner públic.

Recordem que tot va començar al 2.013, quan el ex jutge Elpidio Silva, al rebuscar entre una pila d’informació, va descobrir uns correus que apuntaven al saqueig de l’entitat que ara s’està jutjant. Silva va requerir a una empleada de Caja Madrid (aleshores ja Bankia), qui al llegir-los va aportar encara més informació al jutge. Silva va estar desprès apartat de la carrera judicial. Molts pensen que en el fons, tot va estar una represàlia per haver destapat l’assumpte.
Coincidint amb el judici, fa pocs dies van robar dos ordinadors de casa del ex jutge Silva, però casualment o no, no es van emportar res més.  

Una pregunta que ens podem fer és: s’hauria destapat el saqueig a Caja Madrid, si Elpidio Silva, complint amb la seva obligació, no hagués iniciat l’expedient judicial contra Blesa?  Tot cas el que està segur, és que Elpidio Silva continuaria sent jutge.

Tot el qual ens porta, es vulgui o no, al dubte de si en aquest país, la classe aristocràtica està tant controlada com ho estem la classe treballadora.
Tal vegada aquesta desigualtat entre altres, sigui una de les causes per les que tenen tants vots, partits polítics populistes.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]