miércoles, 14 de septiembre de 2016
Des de la meva finestra
Algunes contradiccions independentistes
El passat dissabte
es va celebrar a Sant Boi una trobada per la independència, a la que van
assistir ERC, CUP i Podemos, baix el lema “Que
la prudència no ens faci traïdors”, un lema que no és gens nou ja que alguns
l’havíem sentit en militants de ERC. Allí Oriol Junqueras, va assegurar que “No violarem la Constitució ni ens saltarem
les lleis nacionals”.
Resulta curiós
que acte seguit, cap dels periodistes presents
li preguntés a Junqueras, con és doncs que hi ha persones que tenen seriosos
problemes amb la Justícia per la consulta del 9-N?
Si no van violar
la Constitució ni es van saltar les lleis nacionals, que van fer aleshores, és
que potser estan encausats perquè els hi tenen mania?
El que sí li van
preguntar a una diputada de ERC, és el perquè el seu partit segueix obstinat en
emprar la unilateralitat per a separar-se d’Espanya, la diputada no va saber
com contestar la pregunta i es va limitar a demanar “respecte pel Parlament de Catalunya”.
Un cop més, els periodistes
assistents es van quedar curts i no van repreguntar, com és doncs, que els
independentistes que demanen respecte pel Parlament de Catalunya, no respecten
les lleis que emanen del Parlament de l’Estat on també hi són representats?
En l’acte independentista
hi era el diputat Joan Tardá. Aquesta setmana es van publicar els patrimonis
dels diputats, on sortia ell com a titular de 190.000 euros. Preguntat, Tardá
no va voler fer cap comentari sobre el particular i va excusar-se tot i dient,
que no era el moment de parlar d’això. És el mateix que feia Jordi Pujol, quan
li feien alguna pregunta compromesa o que no li agradava, ell pontificava: “Això
no toca” i tots a callar.
Vull dir, que des
de que manava Pujol fins ara, ha passat un temps però en el fons, la funció de
teatre continua essent la mateixa i malgrat que els actors han canviat, els
escarafalls continuen essent els mateixos. Què ha canviat? Doncs que des de fa uns anys,
el guió demana posades en escena cada cop més espectaculars, per a poder
superar el desencant ciutadà, que suposa l’adonar-se’n de que els han estat
engalipant en nom d’una suposada pàtria mítica amb cornucòpia inclosa, que no
els hi donarà mai de menjar, entre altres coses perquè l’actual embrió d’aquesta
futura pàtria només té deutes. La prova de tot està, en que aquest anys els
participants en la diada, han estat un 75% menys.
Els qui tant
criden i convoquen manifestacions en nom de la futura pàtria, són en gran manera
els qui han generat els deutes, però en les manifestacions de la diada d’aquest
apartat no se’n parla mai, és allò del “Això
no toca”. Aquí només toca dividir als catalans en dos grups enfrontats: els
independentistes diuen que qui no els deixa decidir, són els fatxes espanyols,
sense pensar en ells mateixos. I aquest mot l’apliquen a tothom que no els fa
costat plenament o els hi posa alguna pega a les seves actuacions o pensaments.
Sovint fan
sortir, com la independència portarà Catalunya a la llibertat, quan en realitat
en qualsevol país occidental u europeu, la submissió a la llei tant dels
individus com de l’Estat, és l’única forma de garantir els drets i les
llibertats individuals.
Per aquest 30% de
catalans, la sobirania resideix en la hipotètica nació catalana, mentre que per
l’altre grup de ciutadans no independentistes, la sobirania tal i com diu la
llei, resideix en tot l’Estat. Per cert, crida molt l’atenció, que els mateixos
independentistes que reclamen la independència de Catalunya, no la vulguin
donar als residents de la Val d’Aran que també la reclamen?
L’independentisme
ha estat sempre una excusa perfecta, que alguns polítics han utilitzat per retallar
els nostres drets i augmentar el seu poder. Si girem la vista i mirem cap a
Jordi Pujol, ens serà molt més fàcil entendre el fons de l’entramat, un fons
que mai s’explica, com la procedència dels deutes, des de les tribunes
independentistes.
Etiquetas: alguncontraindepden
# entrada de Redaccio : 9:55
Suscribirse a Entradas [Atom]