miércoles, 28 de septiembre de 2016
Des de la meva finestra
Instigadors de rancúnia i odi social, ben
pagats
Si hi ha alguna característica, que es percebuda per la major part dels
espanyols sobre Podemos, és que practiquen per sistema la política espectacle.
Algú pot pensar que es tracta simplement d’una estratègia amb la finalitat de
cridar l’atenció. No anirà mal encaminat, però les veritables estratègies no es
publiciten mai, perquè no les coneguin els adversaris. La política espectable
no és una estratègia sinó una cortina de fum, perquè els ciutadans entretinguts
en mirar la cortina, no puguin esbrinar quina és realment la seva estratègia.
La picabaralla
pública dels últims dies entre Iglesias i Errejón, no és cap incident casual i inesperat,
sinó una continuació de la seva política espectacle. També hi ha pogut influir,
que els altres grups polítics són protagonistes del moment i a Podemos no es
volen quedar en silenci. En qualsevol cas, amb aquestes representacions
originals tenen publicitat a cost cero.
Algú els classifica
dividint-los en dos bàndols, a uns els hi diu “pablistas” i als altres
“errejonistas”, donant per suposat que el sector “pablista” és el radical i el
sector “errejonista” és el moderat. Aquesta dualitat pretén donar a entendre
(ensumen eleccions properes), que dintre del partit hi ha dos ànimes, la
radical i la moderada. Una tesis que és totalment falsa: les dues preteses
parts són igual de radicals: igual de radical és Iglesias com Errejón.
Es pot repassar
una mica la historia d’aquests personatges i veurem com les estades “veneçolanes”
de ambdós, diuen clarament que aquest intent de baralla d’idees no és més que
un engany.
La imatge que es
vol donar, és que Iglesias encarnaria el sector radical i Errejón el sector
socialdemòcrata, per poder atreure el vot de més votants socialistes.
Podemos i fins
que no es demostri al contrari, no és més que ningú. Des del primer dia els hem
vist com un grup de gent fortament hormonada i xerraire, que practica sistemàticament
la fanfarroneria. El que van proposar no fa tant, es polititzar encara més la
justícia i els mitjans de comunicació. Van proposar imposar la moral
col·lectiva per sobre de la llibertat individual, a més de que semblen creure,
que la humanitat es divideix en dos sectors: un grup que vol controlar a les
altres persones i l’altre grup de persones que “necessiten” ser controlades. També
han fet seva, la tasca que va començar al seu dia Zapatero: enfrontar a uns
ciutadans contra els altres, a traves del record de la guerra civil.
Ens crida molt
l’atenció, el desvergonyiment amb el que els dos, Iglesias i Errejón, pretenen
manipular als ciutadans, als qui en diuen “la gente”, mentre ells embutxaquen del
“sistema” que volen enderrocar,100.000 euros l’any cadascun, avivant la
rancúnia i l’odi entre classes com eina de mobilització política.
Des d’aquest punt
de vista, costa molt de creure que aquest partit de partits, aportarà alguna
cosa positiva als ciutadans d’aquest país, només cal veure la ràbia amb la que
ens adrecen els seus discursos i com està socialment parlant, el seu país model
de referència: Veneçuela.
Etiquetas: instgranodisocial
# entrada de Redaccio : 8:37
Suscribirse a Entradas [Atom]