lunes, 29 de agosto de 2016
Des de la meva finestra
Són
patriotes o són galifardeus?
Segons Fernando
Savater, “Tots els ciutadans tenim dret a decidir. Això és la democràcia,
sinó seriem un ramat. Però decidir és una cosa pròpia dels ciutadans i no dels
territoris. És el que no entenen els nacionalistes. Els catalans, bascs, gallecs
i valencians, només existeixen culturalment, no políticament”
Això ve, a que durant
el mes de setembre, el president de la Generalitat, s’haurà de sotmetre a una
moció de confiança, motiu pel que tant ERC com la CUP pressionen a Puigdemont,
per tal de que sigui inclosa als pressupostos, una partida destinada a finançar
un altre referèndum. Junqueras ha reconegut, que aquesta partida pressupostaria
i la moció de confiança estan vinculades.
Per la seva part,
Puigdemont es sap presoner de les circumstancies, sap que per motius diversos,
no pot confiar en Junqueras, però tampoc en la CUP. És sobradament conegut, que
en el fons ambdós partits són radicals, que històricament a ERC, la militància
devora per sistema al seus líders, quan no aconsegueixen fites casi
impossibles, o quan demostren la més mínima senyal de moderació.
Aquest mateix
correctiu es dona també a la CUP, on no fa tant de temps es va apartar al seu
líder Baños, a la vegada que van estar capaços de defenestrar a Mas quan era
president de la Generalitat i líder de CiU.
Per la seva part,
Junqueras pressiona a Puigdemont per a que s’immoli en el seu nom. De sobra sap
que la independència és una fita pràcticament impossible, però que aquest
projecte ficció, és l’únic que el manté en el seu càrrec, i el seu càrrec és
l’únic que importa a Junqueras, segons militants crítics de la formació, amb
sobrada experiència en canviar líders.
Puigdemont va
accedir al càrrec davant la insistència de Mas, qui segons tenim entès, li va
assegurar la dubtosa lleialtat de la CUP davant un “projecte de país”.
Què ha canviat
des d’aleshores? Doncs que l’Estat ha abandonat la seva posició immobilista i
acomplexada davant la pressió independentista, facultant al Tribunal
Constitucional per a perseguir certs comportaments delictius, la qual cosa
comporta que de cara a l’opinió pública, seria una persecució judicial i no
política.
No sembla que
Puigdemont tingui aspiracions de passar a la historia com un màrtir, com tampoc
va demostrar tenir-les Mas. Per tant si vol continuar en el seu càrrec i tot i
pensant en la moció de confiança de setembre, no es pot mostrar dubitatiu o moderar
les seves aspiracions separatistes.
Una possible
solució al problema li acaba de donar el PP, al anunciar la presentació d’un
recurs contra els pressupostos de la Generalitat, si inclouen una partida
econòmica per finançar un altre referèndum, doncs és de suposar que els
tribunals tombarien els pressupostos, amb la qual cosa, Puigdemont podria
continuar al càrrec, ja que haurien set els tribunals qui impedirien els
pressupostos i per tant s`haurien de prorrogar els de l’any anterior.
A ulls del
independentisme, seria una nova batalla perduda, però no s’hauria perdut la
guerra. Un cop més i com de costum, s’estaria alimentant el victimisme en la
seva lluita contra l’Estat, en aquesta comèdia interminable, que ens condemna
als catalans a afrontar un deute institucional (de tots) de 67.000 milions
d’euros.
Davant de tot
plegat, em pregunto si acabaran demostrant el gran patriotisme independentista
català que diuen tenir tots ells: Junts pel Sí (CiU + ERC) i la CUP, pagant
ells aquest deute de Catalunya, o si pel contrari, ens el deixaran perquè el
paguem entre tots els catalans? Ho dic perquè sinó fan això per Catalunya,
creure que no són pas patriotes catalans, sinó uns galifardeus polítics.
Etiquetas: snpatriosngalifard
# entrada de Redaccio : 0:41
Suscribirse a Entradas [Atom]