martes, 12 de julio de 2016
Des de la meva finestra
Una qüestió de confiança. Confiança en què?
En no poder-se aprovar els Pressupostos de la Generalitat per manca de recolzament de la CUP, tot el projecte sobiranista queda congelat, malgrat que el President Puigdemont digui totalment al contrari, tot i afegint que constata la deslleialtat de la CUP.
L’expressió de
les polítiques a aplicar per part de qualsevol govern, rau precisament en els
Pressupostos que aprova i si es tenen de prorrogar els anteriors denota dues
qüestions: primera, que no es podran executar les noves propostes que s’havien
compromès, i segona, que el Govern es inestable i per tant, té els dies
comptats.
El president
sembla ser molt conscient d’aquesta situació, ja que ha anunciat que de veure’s
en minoria, convocarà per la tardor una moció de confiança, però el més notori,
es el comentari que va fer, en el sentit de que si hagués tingut previst el
comportament de la CUP, no hauria acceptat el càrrec. Un comentari que pot
denotar dues coses: o que es va deixar enganyar, o que està certificant ja, que
la CUP no es de fiar. Si prenem com a real el segon supòsit, podem arribar a la
conclusió, de que si a Junts pel Sí, per a formar majoria al Parlament els hi
era indispensable el recolzament de la CUP, un cop perduda la certesa d’aquest
recolzament, el projecte de JxS no pot tirar endavant de cap de les maneres.
Però és que a la vegada i per aquest camí, la CUP deixa de ser decisiva i
decisòria. És el trencament dintre la CUP, que a la vegada provoca el trencament del bloc
sobiranista, el que dona tanta rellevància a l’enfrontament amb la CUP.
Veurem que
passarà quan Puigdemont plantegi la seva qüestió de confiança, tant podria
passar, que en aquell moment la CUP assegurés el seu recolzament, es a dir, fins que el
torni a retirar en un altre acte de deslleialtat, o que anéssim a unes altres
eleccions anticipades.
En qualsevol dels
dos casos, és una molt mala situació per la Generalitat i per la ciutadania, quan en aquests
moments ja té el seu deute considerat com a “bon escombraries” i devem 72.000
milions, que no saben ni com pagar-los i ja veurem si algun dia es podran pagar.
Molt difícil està la cosa.
Fins i tot podria
ser, que Puigdemont fes aquesta fugida endavant, perquè veu la cosa molt dura i
es vol apartar del problema i potser amb més motiu, desprès de fer-se públic
els contractes sospitosos i signats per ell en l’operació Térmyca, des del
Ajuntament de Girona.
Per si encara no hi
havia prou embolic, ara li han canviat el nom a Convergència, de CDC ho han
canviat a PDC, amb la qual cosa cal preguntar-se algunes qüestions:
Pagarà el nou partit, els deutes de CDC?
O una altra també interessant, l’acord signat com Junts pel Sí, es considerarà d'aplicació automàtica al nou partit, o si pel contrari, caldrà renovar l’acord i si fos així, encaixaria bé el nou acord entre els altres socis de JXS?
Pagarà el nou partit, els deutes de CDC?
O una altra també interessant, l’acord signat com Junts pel Sí, es considerarà d'aplicació automàtica al nou partit, o si pel contrari, caldrà renovar l’acord i si fos així, encaixaria bé el nou acord entre els altres socis de JXS?
Etiquetas: unquestdconfi
Suscribirse a Entradas [Atom]