martes, 12 de julio de 2016

Des de la meva finestra


Una qüestió de confiança. Confiança en què? 

En no poder-se aprovar els Pressupostos de la Generalitat per manca de recolzament de la CUP, tot el projecte sobiranista queda congelat, malgrat que el President Puigdemont digui totalment al contrari, tot i afegint que constata la deslleialtat de la CUP.

L’expressió de les polítiques a aplicar per part de qualsevol govern, rau precisament en els Pressupostos que aprova i si es tenen de prorrogar els anteriors denota dues qüestions: primera, que no es podran executar les noves propostes que s’havien compromès, i segona, que el Govern es inestable i per tant, té els dies comptats.

El president sembla ser molt conscient d’aquesta situació, ja que ha anunciat que de veure’s en minoria, convocarà per la tardor una moció de confiança, però el més notori, es el comentari que va fer, en el sentit de que si hagués tingut previst el comportament de la CUP, no hauria acceptat el càrrec. Un comentari que pot denotar dues coses: o que es va deixar enganyar, o que està certificant ja, que la CUP no es de fiar. Si prenem com a real el segon supòsit, podem arribar a la conclusió, de que si a Junts pel Sí, per a formar majoria al Parlament els hi era indispensable el recolzament de la CUP, un cop perduda la certesa d’aquest recolzament, el projecte de JxS no pot tirar endavant de cap de les maneres. Però és que a la vegada i per aquest camí, la CUP deixa de ser decisiva i decisòria. És el trencament dintre la CUP, que a la vegada provoca el trencament del bloc sobiranista, el que dona tanta rellevància a l’enfrontament amb la CUP.

Veurem que passarà quan Puigdemont plantegi la seva qüestió de confiança, tant podria passar, que en aquell moment la CUP assegurés el seu recolzament, es a dir,  fins que el torni a retirar en un altre acte de deslleialtat, o que anéssim a unes altres eleccions anticipades.
En qualsevol dels dos casos, és una molt mala situació per la Generalitat i per la ciutadania, quan en aquests moments ja té el seu deute considerat com a “bon escombraries” i devem 72.000 milions, que no saben ni com pagar-los i ja veurem si algun dia es podran pagar. Molt difícil està la cosa.
Fins i tot podria ser, que Puigdemont fes aquesta fugida endavant, perquè veu la cosa molt dura i es vol apartar del problema i potser amb més motiu, desprès de fer-se públic els contractes sospitosos i signats per ell en l’operació Térmyca, des del Ajuntament de Girona.

Per si encara no hi havia prou embolic, ara li han canviat el nom a Convergència, de CDC ho han canviat a PDC, amb la qual cosa cal preguntar-se algunes qüestions: 
Pagarà el nou partit, els deutes de CDC?  
O una altra també interessant, l’acord signat com Junts pel Sí, es considerarà d'aplicació automàtica al nou partit, o si pel contrari, caldrà renovar l’acord i si fos així, encaixaria bé el nou acord entre els altres socis de JXS?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]