martes, 5 de julio de 2016
Des de la meva finestra
Primeres
conseqüències del Brexit
Gran part dels analistes ja preveien que les conseqüències del brexit eren inescrutables,
malgrat que entre les previstes estaven: la baixada del valor de la moneda
anglesa, la revolta en contra del brexit a Escòcia i la divisió dels britànics en
dos bàndols. Tot ho van endevinar però els hi va faltar la possible revolta
també de Irlanda i la forta pressió posterior de la UE, perquè Regne Unit
demani de seguida la seva sortida.
La meitat dels britànics
no estaven en les previsions abans esmentades, sinó que estaven instal·lats en
la seva antiga concepció central o imperial, confiaven en que com en tantes
altres ocasions anteriors, la UE els hi suplicaria canviar el referèndum per
més privilegis. Una cosa que no va passar degut a un gruixut error de càlcul i
és que en el fons, els principals països de la Unió, estan ressentits amb el RU,
ja que comencen a estar farts de que sempre se’ls hi hagi de concedir
privilegis que suposen benefici per a ells, però perjudicis per la resta de
països, en el fons aquesta ve a ser la justificació interna de la UE, però la
realitat demostra que també, anhelen acaparar l’entitat financera i de negocis
instal·lada a Londres. En aquests moments el missatge institucional de la UE és:
han votat sortir, doncs ara que marxin.
Ara ens trobem en
una situació ben insòlita: des d’uns ciutadans de organitzen una gran
manifestació i no tant sols pels carrers sinó davant del Parlament britànic,
uns demanant una altra consulta popular i altres reivindicant no sortir de la
UE, fins als promotors de la sortida que van fer tanta campanya pel brexit i que
fins ara restaven amagats, però que ara comencen a sortir. Fins i tot, Farange,
el líder anti europeista del UKIP, va reconèixer fa poc a una periodista, que
les promeses de millora que portaria el brexit no es podrien complir.
Les conseqüències
politiques han estat demolidores: el líder conservador, Cameron, ja ha anunciat
que dimitirà a l’octubre. Farage del UKIP, acaba de dimitir i el partit
laborista vol fer dimitir al seu líder Corbyn.
Per la seva part,
l’ex alcalde de Londres Boris Johnson, activista pel brexit, acaba de renunciar
a succeir a Cameron. Ben bé sembla, que el brexit estigui devorant als seus
pares.
Segurament ningú
sap a hores d’ara, com pot acabar aquest repte que van promoure uns insensats
del partit de Cameron, ajudats pels populistes del UKIP. Les conseqüències que tenim
de moment són: posar en perill la UE, fortes davallades en les cotitzacions borsàries
de la zona euro augmentant la crisi, pujada de la prima de risc creditici,
molta inseguretat en el mon de les finances i el més preocupant pel RU, la
població britànica molt confosa i fortament dividida.
No sabem que farà
Escòcia o Irlanda, ni tant sols si el RU arribarà a demanar oficialment la
sortida de la UE, encara que ho hauria de fer, perquè aquesta es una altra: si
no ho fa tot quedarà com una consulta “bufonada”, quedant molt desprestigiada
la classe política britànica davant l’opinió pública, i si ho demana, la
sortida serà molt perjudicial pel RU, però també per la resta de la UE.
En resum, com en
tantes altres ocasions s’ha donat en alguns països, que s’ha muntat un gran
embolic de conseqüències imprevisibles, provocat per uns quants insensats que
en comptes de dedicar-se a la política, valdria més que fessin de pallassos, que
és per l’únic que serveixen.
Etiquetas: primconsqdbrex
# entrada de Redaccio : 0:38
Suscribirse a Entradas [Atom]