jueves, 23 de junio de 2016
Des de la meva finestra
Els aprofitats anglesos votaran el Brexit en referèndum
Avui es celebrarà a Anglaterra el referèndum que pregunta si han de romandre
o sortir de la Unió Europea. De fet no és que els britànics hagin participat
plenament de molts dels deures que tenim altres països comunitaris, ara bé,
ells han estat el país que més beneficis ha replegat de la UE, sempre se’ls hi
han concedit per allò de que “con tal de que no marxin...”. Entre altres
excepcions, no participen en la Unió Monetària (obligatòria als tractats), no
apliquen l’acord de Shengen, tenen un tractament financer específic en la PAC i
ara anuncien que permetran discriminar als no residents.
Uns privilegis
que demostren sens dubte, la debilitat política de la pròpia UE. Amb tot, el
sentiment dels britànics cap a la UE no és d’agraïment sinó de rebuig i tot gracies
a les actituds que han tingut amb el tema des de fa temps, tant laboristes com
conservadors.
Ens trobem amb un
primer ministre, Cameron, que possiblement passarà a l’historia si més no, com el
primer ministre més estrafolari que ha tingut el país: primer convoca un referèndum
preguntant sobre la permanència de Escòcia al RU, es guanya per la mínima però
ell va tenir de fer molta campanya en favor de la permanència. Ara convoca un referèndum
sobre la permanència del RU a la UE i ell fa campanya com un desesperat per la permanència.
En fi, sembla que més carallot no el podien trobar.
No fa massa dies,
les enquestes deien que guanyava la sortida de la UE, és l’anomena't Brexit.
Guanyava, però un desequilibrat va decidir assassinar a una diputada laborista implicada
en la permanència. Davant d’aquest fet tant greu, ara les enquestes canvien de
sentit.
És molt trist i
decebedor, que hagi tingut de morir una persona, per a que els anglesos
comencin a posar una mica de seny a l’assumpte.
Que els seus líders
polítics els hagin tingut enganyats explicant-los només les desavantatges de la
permanència en la UE, silenciant interessadament les avantatges que han
aconseguit, no treu de que els britànics, que es suposa deuen de tenir una mica
de seny, s’informin serenament pel seu compte i reflexionin seriosament sobre
el tema. És clar que aquesta critica també es pot fer extensiva al nostre país.
La pallassada de
Cameron, siguin quins siguin els resultats del referèndum, deixarà tocada de
mort la Unió Europea, si no és que Brussel·les es pren de seguida el repte
seriosament i empren una sèrie de reformes contundents, incloent per suposat la
igualtat per a tots els països membres, també per Anglaterra.
No tenim una política
fiscal única, ni una política financera, laboral, judicial, electoral, etc.
Però és que a sobre, ara es de domini públic que s’han estat concedit
privilegis als britànics, simplement perquè amenacen amb marxar, amb la qual
cosa sempre treien més beneficis que els demes països.
Als qui sempre
hem estat europeistes, no ens agrada que cap país marxi de la UE, però a
arribat un punt que pot ser que acabem pensant com el ex eurodiputat de UPyD,
Sosa Wagner, quan diu: “Dicen que quieren
irse; no caerá esta breva”
Etiquetas: raprofangvotbrex
# entrada de Redaccio : 0:40
Suscribirse a Entradas [Atom]