jueves, 7 de abril de 2016
La Tira
Enrenou per un contracte municipal
A finals de març
l’Ajuntament de Lleida va rebutjar el recurs presentat pels grups municipals de
CiU, ERC i la Crida, denunciant que l’adjudicació per part de la Paeria de
l’estudi sobre oferta i demanda comercial a la ciutat es va fer per decret i
per tant, de forma directa. Segons els recurrents, la contractació de l’estudi
es va trossejar en quatre contractes de menys de 18.000 euros. Quant si no
s’hagués trossejat hauria superat els 60.000 euros i per tant, s’hagués tingut
de convocar licitació pública, amb publicitat, lliure concurrència,
transparència e igualtat d’oportunitats.
L’equip de govern
de l’Ajuntament però, fonamenta el seu rebuig afirmant que la contractació en quatre
parts és totalment correcta. Fins aquí es tracta d’una opinió, segurament
interessada, però anem a veure que diu la llei al respecte, perquè en aquests
cassos el que s’ha de complir és la llei, no la opinió d’un equip de govern i
la llei diu:
“Real Decreto Legislativo 3/2011 de 14 de
noviembre por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público.
(Publicado en BOE núm. 276, de 16/11/2011).
Artículo 86. Objeto
del contrato.
1. El objeto de los
contratos del sector público deberá ser determinado.
2. No podrá
fraccionarse un contrato con la finalidad de disminuir la cuantía del mismo y
eludir así los requisitos de publicidad o los relativos al procedimiento de
adjudicación que correspondan.
3. Cuando el objeto
del contrato admita fraccionamiento y así se justifique debidamente en el
expediente, podrá preverse la realización independiente de cada una de sus
partes mediante su división en lotes, siempre que éstos sean susceptibles de
utilización o aprovechamiento separado y constituyan una unidad funcional, o
así lo exija la naturaleza del objeto”.
Pel que sembla
l’objecte del contracte era únic i per tant no podria haver-se dividit en quatre
parts amb un mateix objecte i encara menys quan pel que es veu, aquestes parts
no eren susceptibles d’utilització o aprofitament per separat.
Vist amb la llei
a la mà, sembla que l’equip de govern de Ros, no podia haver fraccionat el
contracte en quatre parts, fins i tot l’actitud de Ros podria ser vista
com una mostra més de la prepotència amb la que des de sempre ha governat el
PSC l’Ajuntament de Lleida.
Un dels grans
problemes (sinó el més gran) que tenim en aquest país, és efectivament la
igualtat legal, es a dir, el que es faci complir la llei a tothom per un igual.
No pas com ara, que els ciutadans normals estem obligats a complir totes les
lleis (que són moltes) i en canvi el sistema judicial no obliga a politics e
institucions, a complir la llei al peu de la lletra.
Probablement, un
dels factors (sinó el més influent) de l’actual situació política del país, amb
l’aflorament de partits populistes, sigui la manca d’igualtat legal, o el que
és el mateix, que absolutament tots, inclosos classe política i institucions,
estiguem obligats fermament a complir les lleis, sense possibles escapatòries
tramposes.
Etiquetas: enrepucontmuni
# entrada de Redaccio : 10:55
Suscribirse a Entradas [Atom]