jueves, 26 de noviembre de 2015
Des de la meva finestra
Tot va començar al Tagamanent
Era al 1974 quan
Jordi Pujol patriarca, va fundar Convergència Democràtica de Catalunya a
l’abadia de Montserrat. Eren els últims anys del franquisme i no es podien fer
reunions de més de dues persones, llevat de que es fessin en instal·lacions de
l’església catòlica, on la policia (els grisos) no podia entrar sense
autorització eclesiàstica. En aquests edificis es venien fent reunions
polítiques clandestines de tots colors des de feia anys. Pujol va buscar un
local per a fer la reunió que no li comportés problemes, com ja els havia
tingut, havent de passar dos anys a les presons franquistes. A més, fent la
reunió fundacional a Montserrat, feia l’efecte de que l’acte tenia un toc de
solemnitat i quasi semblava que tot estava beneit i ben beneit.
Una persona que
hi era present a la reunió, ens va explicar com Pujol, “en mànigues de camisa”
(com a ell li agradava, per a sentir-se còmode), els hi va proposar fundar un
partit polític que faria falta a Catalunya, quan ja es veia que el franquisme
s’estava acabant.
La raó que els hi
va donar, va tenir uns tints messiànics que van dissuadir al nostre informant
de formar part de CDC. Diu que Pujol adoptant un posat transcendent, els hi va
explicar: “Com ja sabeu m’agrada molt fer
excursions per la muntanya. Doncs mireu, fa un temps que vaig pujar al
Tagamanent, que és aquesta muntanya del Montseny on hi ha un castell, i tot i
estant allí mirant Catalunya des de dalt, vaig sentir una veu que em deia: Tu
tens de salvar Catalunya”.
No cal dubtar,
que la majoria dels allí reunits van donar per bo el relat messiànic de Pujol i
van acabar aplaudint-lo amb ganes. Acabava de néixer un líder que governaria la
Generalitat durant 23 anys. Un líder que deia fer-ho tot per Catalunya, però
que ara i desprès de la seva confessió de frau fiscal sobre uns diners que no pot
justificar, tot fa sospitar, que la seva gran finalitat no era Catalunya, sinó omplir-se
la butxaca. Això sí, en nom de Catalunya. Faltaria més.
Finalment, les descobertes
de casos de corrupció que esquitxen directament al partit, amb un total de 15
seus embargades pel Jutjat, el convenciment públic de l’engany o la confessió
delictiva del patriarca i el descens progressiu de vots, ha donat com a
resultat, que CDC tingui cada cop menys pes en les institucions. La
conseqüència és que al partit, ja fa temps que no hi ha treball per a tots els
qui estaven endollats, fins i tot alguns treballadors han vist com se’ls hi
rebaixava el sou per pagar “advocats pel partit”, a la vegada que veien com no
hi havien diners, ni per pagar l’enviament de cartes als seus militants.
Finalment Mas, el
noi “feten” de Pujol, embarcat en un
esbojarrat programa sobiranista que no li compra ja ni la veïna del tercer, ha
acabat rebentant el partit per la por a ser arrasats per ERC, en unes més que probables
eleccions del mes de març.
Mas, en la seva
dèria sobiranista i desprès de que el seu partit hagi governat la Generalitat
durant 31 anys, va declarar el diumenge que “Un
nou Estat necessita un nou partit”. Es a dir, bon vent i barca nova. Però compte,
hi ha militants que es pregunten, qui pagarà els deutes que té Convergència?
El mateix dia, un
dirigent de CDC va declarar que “Pensem fer un partit que combini tant politiques de dretes com d’esquerres”. En
poques paraules, un partit serp i per tant adaptatiu, sense ideologia ni
comportament previsible, que en un moment donat, tant pot anar per la dreta,
per l’esquerra, com pot tirar pel carrer del mig.
I en aquestes
condicions, de veritat esperen que la gent els voti?
Tot va començar
al Tagamanent, segons la revelació messiànica pujoliana, i tot acaba ara amb la
impotència reconeguda, d’un Mas embogit per la seva supèrbia i les seves
fantasies de grandesa.
Mas ha posat
final a l’escapada: ha trencat la convivència entre els catalans. Ha fet desaparèixer
el seu partit sense pagar els deutes, tot i fent volar coloms de color rosa. Ha
trencat el lligam polític amb Unió. Ha deixat la Generalitat endeutada amb
67.000 milions d’euros.
I desprès de tot,
encara pretén tornar a ser President de la Generalitat?
Val més que
oblidi aquesta pretensió. Si de cas, pot anar una temporada a fer d’ermità al
Tagamanent, a veure si allí les veus de la muntanya l'il·luminen i el porten
pel bon camí.
Etiquetas: tovcomealtagam
# entrada de Redaccio : 0:39
Suscribirse a Entradas [Atom]