viernes, 20 de noviembre de 2015
Des de la meva finestra
Un full de ruta encallat
Artur Mas, el protegit de Jordi Pujol per part de Marta Ferrusola, està
vivint els moments més difícils de la seva trajectòria pública. Mas, qui havia
estat cridat a seure a la cadira del patriarca de Catalunya, està vivint els moments
més durs, recollint els fruits de la seva desastrosa gestió. Els repetits resultats
electorals marquen un retrocés en recolzament ciutadà, però és que a més, les
enquestes per unes properes eleccions, encara empitjoren els resultats
anteriors.
L’astut Mas, l’heroi vocacional de saló que tot i fent de timoner va posar
rumb a Itaca, el profeta que ens havia de portar a la pàtria promesa, el
venedor del mateix fum patriòtic que el patriarca, el dissenyador de grans
estratègies de país, es troba ara en una cruïlla on les dues sortides possibles
s’enfonsen en una boira densa que desaconsella començar a caminar per qualsevol
de les dues.
El primer problema que té l’aprenent d’emperador, es repassar amb solitud, si
més no amb amargor i desconfiança, la llarga llista “dels traïdors” a la causa.
Amb duresa comenta l’actitud del comte de Godó, qui des de La Vanguardia li
demana que rectifiqui les seves pretensions, quan tantes subvencions ha rebut.
També té posada a La Caixa al llistat de traïdors. Però aquí no acaba la
llista, també hi ha traïdors en la pròpia Convergència. Llegeix perplex, un i
altre cop, el nom de Andreu Mas-Colell, seguit dels de Germà Gordó i Felip
Puig.
Mentre continua navegant cap a Itaca, veu darrera seu, amb el somriure
sempre posat, al seu odiat amic Oriol Junqueras. Al seu costat Raúl Romeva, un
altre personatge molt expert en buscar cinc potes al gat i darrera seu, la
pretensiosa i fàtua Forcadell.
Tots aquests “personatges mediocres i lamentables” no han fet més que
exigir-li que tiri endavant, que pressioni a Madrid per aconseguir arribar a
bon port. Tots han estat amagats darrera el timoner del vaixell, mentre ell
lluitava per mantenir el rumb correcte, contra els forts vents que bufen des de
la CUP: de fet un diputat que va prendre el compromís de “no votar mai al Mas
del 3% i de les retallades” i una diputada comunista i per tant, a les
antípodes de Convergència, que demostra tenir un sentit de l’estètica una mica discutible,
en presentar-se a un acte públic amb la seva famosa samarreta de la dona que
vomita.
Era aquest el port al que es volia arribar, o és que va mirar el mapa
nàutic al reves i ara el full de ruta a encallat en la zona d’esculls de la
realitat?
No és descartable que en un últim esforç, la CUP aconsellada per la por a
perdre els 10 diputats que ara té, el recolzi investint-lo president, però
compte que tot i amb això, quedaran encara molts dies de navegació per arribar
a la meta promesa, no hem d’oblidar que “la independència és l’únic objectiu
i està per damunt de tot”. Aquesta
asseveració resulta ser ben certa, o sabem molt bé els usuaris de la sanitat
pública i els proveïdors de la Generalitat.
La burgesia catalana, a qui deia representar sempre Convergència, veu
atònita com s’intenta pactar amb l’esquerra més radical.
La burgesia catalana no acaba d’entendre res del que està passant i té el
mateix problema que tenim tots de no poder endevinar el futur, però hi ha la
possibilitat, de que anem cap unes altres eleccions al mes de març i que
aleshores les eleccions acabin parint un tripartit o quatripartit d’esquerres,
mentre Convergència acaba laminada.
Tot plegat podria acabar sent vist, com tot un full de ruta per a eliminar
a Convergència del mapa polític català. Els escons de CDC o CiU se’ls poden
repartir entre els demés.
Etiquetas: unflldrutencallt
Suscribirse a Entradas [Atom]