jueves, 12 de noviembre de 2015

Des de la meva finestra


“Vostè em va votar”

La fragmentació institucional que va resultar de les eleccions municipals de maig, comença a tenir alguns efectes. En alguns ajuntaments on van aconseguir l’alcaldia un dels nous partits “emergents” es fan notar. Per a dir-ho llis i llas, la intenció no era altra que fer-se notar, ja que no poden complir amb la gran majoria de les seves promeses electorals impossibles. Així doncs, comencen a ser famoses les carmenades i colauades en ajuntaments com Madrid, Barcelona o Cádiz.
En poques paraules, la seva estratègia és escenificar tota mena de originalitats vistoses (performances en diuen), per tal de sortir contínuament als mitjans d’informació, una cosa que de cara a les properes eleccions generals de desembre, els podia donar (creien) una propaganda electoral gratuïta, mentre no estan donant cap solució als problemes ciutadans que portaven en el seu programa electoral.
En qualsevol cas, caldrà veure si a la fi, les performances els hi acabaran fent una propaganda positiva o negativa, encara que de moment sembla que recullen propaganda negativa.

A hores d’ara, aquest és el canvi que han fet aquells que prometien tants canvis. I de moment també, se’n pot extreure alguna deducció: El PSOE comença a anunciar en la precampanya electoral, que impulsarà un gran canvi. Podem recordar, com aquest partit a l’any 82 va basar tota la seva campanya electoral en una frase: “Por el cambio”, anys desprès va fer una altra campanya amb una frase similar: “Por el cambio del cambio”. Tot plegat, va acabar deixant una forta crisi a l’any 93. A finals del 95 havia una taxa d’atur del 25%. Desprès els governs Aznar van ajudar a unflar la bombolla immobiliària.
L’arribada de Zapatero al govern, es va fer prometen grans canvis però continuant i aprofundint en la bombolla immobiliària que ens ha portat fins la crisi actual.

Som en uns moments, en els que els ciutadans  estem ja molt ofegats i fastiguejats per la crisi i totes les seves derivades, i en els que el descontent ciutadà es sol llençar a sobre de la classe política, senyalant-los com els culpables de totes les seves penúries, però oblidant sense fer gens d’autocrítica, que vam ser els propis ciutadans, els qui amb els nostres vots vam col·locar a certs governants al poder, per la qual cosa els politics podrien contestar a les nostres critiques dient-nos: “La culpa es seva, vostès em van votar”.

Com a resum només em queda dir, que tal vegada la posició més sensata pels votants, és fer autocrítica. Es a dir, primer esbrinar si tenim al cartell, polítics que veiem estan fent bretolades, quan els hem posat nosaltres amb els nostres vots.
El segon que caldria valorar, si algun ha demostrat resoldre els problemes ciutadans, en comptes de fer volar coloms de cap per avall.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]