martes, 13 de octubre de 2015

Des de la meva finestra


Un guió d’allò més esperpèntic 

A quinze dies de les eleccions anticipades que van convocar Mas i companyia, encara continua el marasme independentista sense que a hores d’ara, es pugui entreveure cap solució possible a aquest joc de l’embolica que fa fort, en el que ens han posat els sobiranistes.

Obtenir la independència de la regió o de Catalunya, és una causa perduda es miri com es miri, ja ho va ser al passat i ara amb més motiu encara, al estar integrats dintre la Unió Europea. De tota manera el temps ho dirà. 

Els motius dels distints grups per participar en aquesta opera prima són diversos: uns actuen empesos per emmascarar la seva pèssima acció de govern i d’altres ho fan impulsats per la intuïció de que, sacsejant la consciencia ciutadana, poden pescar encara més vots, en unes properes eleccions que ja es semblen anunciar.

Estem veien com uns i altres exposen raons de pes cero (encara que ells posin cara de tot al contrari), per intentar persuadir-nos als ciutadans, de que tenen la causa independentista guanyada. Saben com sabem gairebé tots, que la seva causa només és una obra de teatre amb molts actes, el guió dels quals van escrivint cada dia sobre la marxa.
Es podria entendre com un interessant experiment social, sinó fos perquè entre tots han aconseguit, a més de perjudicar la economia de la regió, fracturar la societat catalana i enfrontar innecessariament a uns contra els altres, fins i tot dintre les famílies. Uns enfrontaments que sens dubte han de tenir les seves conseqüències.

Els raonaments sobre les negociacions per a sumar  una majoria absoluta d’escons en el Parlament, acaben sent d’allò més esperpèntics.
La CUP, quan la seva primera promesa electoral, era que no recolzar de cap de les maneres a Mas com a president, ara comença a dir tot al contrari. Quan deien que si no tenien més del 50 per cent dels vots, no es podia ni parlar de demanar d’independència i ara s’ho miren ja a l’inrevés.

Des de arribar a exigir a Mas que faci un trencament amb Espanya abans de votar la investidura, fins a la resposta de Mas, dient que “el que han fet entre molts, ara no ho poden trencar uns pocs”, etc.

Senyors independentistes, el guió d’aquest últim acte que acabeu d’escriure i esteu escenificant, esperpènticament parlant és insuperable. Em costa de creure que el podreu millorar. 

ERC contava amb treure un bon rendiment electoral a tota aquesta llarga obra de teatre, a costa dels vots que aniria perdent CDC, però de vegades les coses es torcen i acaben sortint-se del guió.
Deixant de banda a CDC que sembla una opció política amortitzada a un termini més aviat curt, en aquest moment, sembla ser que l’únic grup que pot treure rendiment electoral a aquesta situació sigui la CUP, i així s’ha vist en els resultats electorals del dia 27.  Ells saben com tots els demes actors de l’obra, que aconseguir la independència ve a ser una quimera, però transitant pel camí d’aquesta reivindicació, poden aconseguir treure molts vots a ERC, a la fi i al cap, molts militants i votants de la CUP són ex militants i ex votants de ERC.
Ara és la CUP, qui està fent una llarga pre-campanya electoral gratuïta, al aconseguir estar dia sí i dia també en el centre mediàtic, on precisament no està ERC senzillament perquè la CUP li ha pres tot el protagonisme, recolzant  a CDC, malgrat que un dels seus lemes electorals deia “Prou corrupció”.

Crec doncs, que no cal esperar una solució immediata al problema que tenen plantejat els grups independentistes, mentre la CUP pugui anar treien un rendiment electoral, donant a entendre davant els electors, que ara són ells qui representen a l’esquerra independentista, quan aquest sempre havia estat el baluard de ERC.

Es clar que a partir d’ara, també pot entrar en joc una altra consideració per part dels electors: la CUP, pel que fa al seu recolzament a CDC, està arribant ja al mateix topall en el que està estancada ERC. És precisament aquest motiu, el que impulsa a ERC perquè es parli de que ve a ser indiferent el nom del president a investir. Senzillament vol dissimular el seu total recolzament que ha donat a CDC durant aquests cinc anys, descoberta de corrupció inclosa. Es a dir, ERC va estar durant vuit anys recolzant al PSC en contra de CDC i ara ERC ha estat cinc anys recolzant a CDC en contra d’un PSC, en teoria, referent d’esquerres.

Una incoherència tant palmària que demostra com no han estat al servei dels seus principis, sinó dels interessos. Tot plegat ve a resultar un guió d’allò més esperpèntic.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]