martes, 13 de octubre de 2015
Des de la meva finestra
Un guió d’allò més esperpèntic
A quinze dies de les eleccions anticipades que van convocar Mas i companyia,
encara continua el marasme independentista sense que a hores d’ara, es pugui
entreveure cap solució possible a aquest joc de l’embolica que fa fort, en el
que ens han posat els sobiranistes.
Obtenir la independència
de la regió o de Catalunya, és una causa perduda es miri com es miri, ja ho va
ser al passat i ara amb més motiu encara, al estar integrats dintre la Unió Europea.
De tota manera el temps ho dirà.
Els motius dels
distints grups per participar en aquesta opera prima són diversos: uns actuen empesos
per emmascarar la seva pèssima acció de govern i d’altres ho fan impulsats per
la intuïció de que, sacsejant la consciencia ciutadana, poden pescar encara més
vots, en unes properes eleccions que ja es semblen anunciar.
Estem veien com
uns i altres exposen raons de pes cero (encara que ells posin cara de tot al
contrari), per intentar persuadir-nos als ciutadans, de que tenen la causa
independentista guanyada. Saben com sabem gairebé tots, que la seva causa només
és una obra de teatre amb molts actes, el guió dels quals van escrivint cada
dia sobre la marxa.
Es podria
entendre com un interessant experiment social, sinó fos perquè entre tots han
aconseguit, a més de perjudicar la economia de la regió, fracturar la societat
catalana i enfrontar innecessariament a uns contra els altres, fins i tot
dintre les famílies. Uns enfrontaments que sens dubte han de tenir les seves
conseqüències.
Els raonaments sobre
les negociacions per a sumar una majoria
absoluta d’escons en el Parlament, acaben sent d’allò més esperpèntics.
La CUP, quan la
seva primera promesa electoral, era que no recolzar de cap de les maneres a Mas
com a president, ara comença a dir tot al contrari. Quan deien que si no tenien
més del 50 per cent dels vots, no es podia ni parlar de demanar d’independència
i ara s’ho miren ja a l’inrevés.
Des de arribar a
exigir a Mas que faci un trencament amb Espanya abans de votar la investidura,
fins a la resposta de Mas, dient que “el
que han fet entre molts, ara no ho poden trencar uns pocs”, etc.
Senyors
independentistes, el guió d’aquest últim acte que acabeu d’escriure i esteu
escenificant, esperpènticament parlant és insuperable. Em costa de creure que
el podreu millorar.
ERC contava amb treure
un bon rendiment electoral a tota aquesta llarga obra de teatre, a costa dels
vots que aniria perdent CDC, però de vegades les coses es torcen i acaben
sortint-se del guió.
Deixant de banda
a CDC que sembla una opció política amortitzada a un termini més aviat curt, en
aquest moment, sembla ser que l’únic grup que pot treure rendiment electoral a
aquesta situació sigui la CUP, i així s’ha vist en els resultats electorals del
dia 27. Ells saben com tots els demes
actors de l’obra, que aconseguir la independència ve a ser una quimera, però
transitant pel camí d’aquesta reivindicació, poden aconseguir treure molts vots
a ERC, a la fi i al cap, molts militants i votants de la CUP són ex militants i
ex votants de ERC.
Ara és la CUP, qui
està fent una llarga pre-campanya electoral gratuïta, al aconseguir estar dia
sí i dia també en el centre mediàtic, on precisament no està ERC senzillament
perquè la CUP li ha pres tot el protagonisme, recolzant a CDC, malgrat que un dels seus lemes
electorals deia “Prou corrupció”.
Crec doncs, que
no cal esperar una solució immediata al problema que tenen plantejat els grups
independentistes, mentre la CUP pugui anar treien un rendiment electoral, donant
a entendre davant els electors, que ara són ells qui representen a l’esquerra
independentista, quan aquest sempre havia estat el baluard de ERC.
Es clar que a
partir d’ara, també pot entrar en joc una altra consideració per part dels electors:
la CUP, pel que fa al seu recolzament a CDC, està arribant ja al mateix topall
en el que està estancada ERC. És
precisament aquest motiu, el que impulsa a ERC perquè es parli de que ve a ser
indiferent el nom del president a investir. Senzillament vol dissimular el seu total
recolzament que ha donat a CDC durant aquests cinc anys, descoberta de
corrupció inclosa. Es a dir, ERC va estar durant vuit anys recolzant al PSC en
contra de CDC i ara ERC ha estat cinc anys recolzant a CDC en contra d’un PSC,
en teoria, referent d’esquerres.
Una incoherència
tant palmària que demostra com no han estat al servei dels seus principis, sinó
dels interessos. Tot plegat ve a resultar un guió d’allò més esperpèntic.
Etiquetas: unguidallmesperp
Suscribirse a Entradas [Atom]