lunes, 28 de septiembre de 2015
Des de la meva finestra
Ha
guanyat la coalició del guirigall
Han estat unes
eleccions autonòmiques (i de fet, és el que posa a les paperetes), a les que
dos partits i alguns protagonistes principals, veient-se pressionats pel seu
mal govern, pels deutes, fins i tot, veient-se cercats per la Justícia, van
optar per convocar fent una manipulació, com si fossin un referèndum, on els
votants havien d’estriar entre el “Sí” o el “No” a la independència, anunciant a
més, que el govern regional faria una proclama unilateral, tot i declarant el
territori, independent d’Espanya.
Han estat en
definitiva, unes eleccions autonòmiques disfressades de referèndum on es
pretenia que els ciutadans votessin més per sentiments, que per arguments.
El resultat
d’aquestes eleccions ja és conegut: els independentistes han estat els
guanyadors de les eleccions autonòmiques, encara que amb matisos: Fa poc en la
cúpula de CDC deien que preocupava i molt haver de pactar amb la CUP, un grup
de pregona la “desobediència a la llei i la república irrenunciable”. I aquí potser
caldrà que algú els hi expliqui a questa gent, que per a fer-ho s’ha
d’incomplir l’actual Constitució, amb la qual han arribat a ser diputats.
Tampoc és que
pactar amb ERC sigui una cosa senzilla. A CDC pactar amb aquests dos grups companys
de independentisme, li exigirà una gran cintura política, cosa que cap dels
tres grups ha sabut demostrar fins ara. Només cal veure el que va passar amb
UDC.
La coalició dels
“tots diferents i barrejats” o guirigall barretinaire, no tenia cap full de ruta
ni un, per tirar endavant la independència, com a màxim les seves aspiracions
eren aconseguir el màxim possible d’escons.
La coalició guirigall
va encetar fa anys, una llarga campanya electoral trufada de enganys,
manipulacions i falsificacions de la realitat. Des del “No vull pagar” a les
autopistes (que va acabar en un “anem a pagar tots”, al ser sancionats per
l’Administració), passant pel “Espanya ens roba”, fins a la apoteosi final del
“Recuperem la dignitat” i ja només faltava avui, el demanar implantar la
República de forma unilateral.
Tot aquest
imaginari ha estat una mentida elevada al quadrat, que algú va resumir com un “Embolicar-se
en la bandera per omplir-se la cartera”.
Mas y Junqueras diuen
en la nit electoral, que ho han guanyat tot, a tort i a dret. Una manipulació
més.
El que passa, és
que la realitat diu una altra cosa ben diferent: Partint de que seran el grup
amb més diputats al Parlament Autonòmic, que no Independent, ens trobem amb que
al 2012, el grup format per CiU-ERC tenien 71 diputats i ara en tenen 62, per
tant n’han perdut 9.
Anuncien ara que
volen incorporar a la seva causa a la CUP, doncs si en l’anterior Parlament
entre
CiU-ERC-CUP, tenien
un total de 74 escons, mentre ara en tenen 72. Per tant han baixat 2 diputats.
Diuen que són
suficients escons. Depèn: Ho seran si entre ells es posen d’acord.
Pel que fa al
fals plebiscit, es a dir, si volen comptar vots, la realitat diu que dels 5,8
milions de votants que surten al cens, només els han votat 1,8 milions, es a dir
un 30%. I mirant-ho des d’un altre costat, no han aconseguit més d’un 47% dels
vots vàlids.
Per tant, Mas i
Junqueras han perdut el seu simulacre de plebiscit i queden en mans de la CUP. En
resum, la coalició guirigall no ha avançat en escons, ni en vots, sinó que ha
perdut 2 diputats.
Com deia aquell,
per aquest viatge no feien falta alforges. Ni feia falta enfrontar a uns
catalans contra uns altres.
De tota manera, de
vegades la vida dona sorpreses i podríem arribar a veure, com amb el temps, els
més perjudicats per aquesta suposada i “aclaparadora victòria de la
independència” (segons Mas), fossin ell mateix que té una mica difícil tornar a
ser president i Junqueras, doncs podrien córrer el perill de desaparèixer de
l’escena política a curt termini. Això no treu, que puguin entrar de retruc en un
escenari judicial, que ve a ser una mica més embolicat i molest, a la vegada
que no tant ben pagat com el que tenen ara.
Si alguna cosa
podem aprendre de tota aquesta ventolera independentista, és que ve a ser molt bona
cosa que hi hagi llibertat d’expressió, però molt mala cosa que les
institucions que paguem entre tots, tinguin llibertat de manipulació. Enganyar
o manipular des del poder, es paga amb la immediata dimissió del càrrec en
països avançats.
Caldrà veure ara,
que fan a partir del dia 28, doncs es d’esperar que tinguem un Parlament del
Soroll, perquè solucionar problemes dels ciutadans no en saben, ara bé, incrementar
deutes i fer soroll sí que en saben.
I continuarem amb
la mateixa cançoneta que venim sentin des de fa cinc anys: independència volem,
mentre no solucionen els problemes dels ciutadans i per tapar-ho tot fem molt soroll.
Etiquetas: haguanylacoaguri
# entrada de Redaccio : 8:53
Suscribirse a Entradas [Atom]