lunes, 21 de septiembre de 2015

Des de la meva finestra














Una independència de continuïtat 

Que durant anys vam tenir a Catalunya a un president que es dedicava a evadir capitals és una cosa que sembla innegable.
Que en aquests mateixos anys, Pujol va tenir un conseller d’Hisenda i desprès conseller d’Urbanisme nomenat Artur Mas, és un fet. Lo que és difícil de creure, és que Mas des d’aquests dos alts càrrecs en el govern català, no li arribés al nas que alguna cosa feia pudor en l’entorn de Pujol, o que no hagués tingut coneixement sobre un possible cobrament de comissions o sobre una evasió de capitals.

Al seu moment, es va especular sobre si Pujol va estar pressionat per Rajoy: o feia una confessió pública sobre el seu pecat fiscal, o corria un seriós risc de ser enviat directament a presó preventiva. Si aquest comentari fos cert, seria como fer-li purgar l’assetjament nacionalista que ha patit el PP a Catalunya durant anys.

Un altre rumor que es sent, és que tots els governs espanyols de la democràcia, des de Felipe González, passant per Aznar i acabant pel de Zapatero, estaven perfectament assabentats de tots aquests detalls. Es a dir, tots aquests governs sabent sobre aquestes irregularitats o potser delictes, haurien callat. La “omertá” interessada.

El que va passar desprès, és que Mas avisat de que estava sent investigat per la UDEF, ensumant els seus possibles pecats fiscal, es va sentir feble i casualment en aquell moment es va tornar independentista. El mateix li va passar a Pujol.
Aquest assumpte, que en el fons suposa atiar un problema divisori entre dos bàndols ciutadans, tot i buscant que la força dels vots, el pugui beneficiar a nivell personal, en una futura negociació amb el govern de Madrid per poder, entre altres coses, tapar les investigacions policials.  

El retret que Mas no vol escoltar, és quan li tiren en cara que la Generalitat tingui un deute públic, i per tant de tots, de 64.000 milions d’euros. Curiosament, comprat en més de la meitat pel Estat espanyol. Unes dades que suposen una situació manifestament millorable: el deute només perjudica als ciutadans mentre Mas només es dedica a treballar per una hipotètica independència.  

No hi ha cap dubte, de que una independència de la regió, silenciaria totalment aquestes trapelleries, tapant en primer lloc el sospitós benefici familiar del clan Pujol, mentre no vam veure benefici algun pels ciutadans catalans.
Ja no és cap secret que la família Pujol té una fortuna evadida en paradisos fiscals, davant el qual la pregunta que s’han de fer els catalans, és d’on van sortir tants diners com tenen?

Es diu que Rajoy va comunicar als seus que el pas del temps minvaria el recolzament ciutadà al independentisme amb la qual cosa s’hauria solucionat el problema. Però va oblidar que la desesperació té molta força, i veient-se cercats, Mas i Pujol es van unir a ERC (que també tenen problemes policials pel finançament amb la fundació Josep Irla), en una coalició sense cap ni peus, a la que s’anomena “Junts pel Sí”, amb l’única finalitat de declarar la independència de Catalunya, oblidant tots el problemes que tenen els ciutadans catalans.

Les enquestes diuen que tot i sumant els vots de la CUP obtindrien una majoria que segons ells, els permetria declarar la independència. 
El que ningú sap, és quines podrien ser aleshores, les relacions posteriors entre Convergència, ERC i CUP. En altres paraules, en el supòsit de que poguessin obtenir la independència (que no solucionar els problemes ciutadans), quant de temps duraria la sintonia entre els tres grups tant diversos?
Hauríem d’anar precipitadament a unes altres eleccions motivades per un “Separats pel No”?

En resum, molts desafiaments i amenaces, i moltes promeses que no es podran complir, mentre els problemes ciutadans continuen com estaven fa cinc anys: un gran i greu deute públic, unes llargues i vergonyoses llistes d’espera sanitàries, un  impagament farmacèutic, uns ajuts a la dependència geriàtrica desapareguts, uns greus problemes amb la educació, mentre continuen apareixent nous casos de corrupció política.

En tot cas seria independència de Madrid per a continuar amb els mateixos problemes ciutadans, ni més ni menys.       

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]