lunes, 13 de julio de 2015

La Tira


“Els diners públics no són de ningú” 

Fa uns tres anys, el President de la República Federal d’Alemanya, Christian Wulff, va tenir que dimitir per a preservar la honorabilitat del càrrec, davant la sospita de que hauria pogut cometre un tràfic d’influències. El presumpte delicte hauria consistit, en rebre un préstec (que estava tornant sense cap problema) a un tipus d’interès inferior al del mercat, la qual cosa resulta sospitosa i algun motiu devia tenir?

Segurament a Alemanya les coses no són perfectes, però ens sorprenem i envegem, de la manca de tolerància social, política i mediàtica, que hi ha allí amb la corrupció.

El sindicat CGT va denunciar al jutjat, un seguit de  presumptes casos de prevaricació i tràfic d’influències a la Diputació de Lleida. La noticia es va publicar ja fa unes setmanes en dos diaris locals i en un altre barceloní, però aquí no ha passat res, ni l’entorn social, polític i mediàtic han sabut reaccionar, mentre que en el jutjat la Fiscalia no ha dit res, a pesar de que segons tenim entès, CGT va adjuntar a la denuncia totes les proves documentals dels fets.
De tota manera, la rapidesa no és precisament el fort de la nostra Administració de Justícia, només cal recordar, que el 18 de juliol de 2011, el Tribunal Constitucional, va dictar sentencia en el cas Vera, un procés penal que va començar al 1994 (17 anys de procés judicial).

Malgrat tot, el president en funcions de la Diputació denunciat, va tornar a ser elegit nou President el dissabte passat, amb el suport de ERC i PSC.
Deduïm per tant, que la tolerància social, política i mediàtica que tenim aquí a la corrupció (o a la presumpta corrupció), és pràcticament inexistent.

Cal recordar aquí, les paraules de qui era ministra socialista andalusa amb Rodríguez Zapatero, Carmen Calvo, quan en unes declaracions a la premsa va comentar que “el dinero público no es de nadie”. Un comentari que denotava ja una manera de fer les coses, ratificada desprès pels casos dels ERES i Cursos de Formació fraudulents andalusos. En tot cas, són els dos casos de presumpta corrupció, amb un major import defraudat dels que es tenen noticia a tota Europa.

Aleshores, no és d’estranyar el que ha passat a la Diputació de Lleida, on s’ha nomenat President a una persona denunciada al jutjat sense posar-li cap condició ni una (igual que a l’Ajuntament de Lleida). Sembla per tant, que el seu partit no té massa sensibilitat ètica, la qual cosa no ens estranya desprès de veure esclatar el cas Pujol amb totes les seves derivades. I que podem dir, dels altres dos partits que l’han recolzat?
Desgraciadament, una vegada més cobren tota la seva dimensió, les paraules de la ministra socialista de Zapatero: “El dinero público no es de nadie”.  Aquesta ex ministra, una de dues, o estava molt equivocada, o ho feia veure: els diners públics són de tots i tots tenim dret a demanar comptes als administradors, si considerem que des del abús de poder ens sentim perjudicats perquè no s’ha complert la llei. Aquest fora un veritable canvi cultural que fa molta falta en aquest país. El canvi judicial també.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]