lunes, 13 de julio de 2015
La Tira
“Els diners públics no són de
ningú”
Fa uns tres anys,
el President de la República Federal d’Alemanya, Christian Wulff, va tenir que
dimitir per a preservar la honorabilitat del càrrec, davant la sospita de que
hauria pogut cometre un tràfic d’influències. El presumpte delicte
hauria consistit, en rebre un préstec (que estava tornant sense cap problema) a
un tipus d’interès inferior al del mercat, la qual cosa resulta sospitosa i algun
motiu devia tenir?
Segurament a
Alemanya les coses no són perfectes, però ens sorprenem i envegem, de la manca
de tolerància social, política i mediàtica, que hi ha allí amb la corrupció.
El sindicat CGT
va denunciar al jutjat, un seguit de
presumptes casos de prevaricació i tràfic d’influències a la Diputació
de Lleida. La noticia es va publicar ja fa unes setmanes en dos diaris locals i
en un altre barceloní, però aquí no ha passat res, ni l’entorn social, polític
i mediàtic han sabut reaccionar, mentre que en el jutjat la Fiscalia no ha dit
res, a pesar de que segons tenim entès, CGT va adjuntar a la denuncia totes les
proves documentals dels fets.
De tota manera,
la rapidesa no és precisament el fort de la nostra Administració de Justícia,
només cal recordar, que el 18 de juliol de 2011, el Tribunal Constitucional, va
dictar sentencia en el cas Vera, un procés penal que va començar al 1994 (17
anys de procés judicial).
Malgrat tot, el
president en funcions de la Diputació denunciat, va tornar a ser elegit nou
President el dissabte passat, amb el suport de ERC i PSC.
Deduïm per tant,
que la tolerància social, política i mediàtica que tenim aquí a la corrupció (o
a la presumpta corrupció), és pràcticament inexistent.
Cal recordar
aquí, les paraules de qui era ministra socialista andalusa amb Rodríguez
Zapatero, Carmen Calvo, quan en unes declaracions a la premsa va comentar que “el
dinero público no es de nadie”. Un comentari que denotava ja una manera de
fer les coses, ratificada desprès pels casos dels ERES i Cursos de Formació fraudulents
andalusos. En tot cas, són els dos casos de presumpta corrupció, amb un major
import defraudat dels que es tenen noticia a tota Europa.
Aleshores, no és
d’estranyar el que ha passat a la Diputació de Lleida, on s’ha nomenat
President a una persona denunciada al jutjat sense posar-li cap condició ni una
(igual que a l’Ajuntament de Lleida). Sembla per tant, que el seu partit no té
massa sensibilitat ètica, la qual cosa no ens estranya desprès de veure
esclatar el cas Pujol amb totes les seves derivades. I que podem dir, dels
altres dos partits que l’han recolzat?
Desgraciadament,
una vegada més cobren tota la seva dimensió, les paraules de la ministra
socialista de Zapatero: “El dinero público no es de nadie”. Aquesta ex ministra, una de dues, o estava molt
equivocada, o ho feia veure: els diners públics són de tots i tots tenim dret a
demanar comptes als administradors, si considerem que des del abús de poder ens
sentim perjudicats perquè no s’ha complert la llei. Aquest fora un veritable
canvi cultural que fa molta falta en aquest país. El canvi judicial també.
Etiquetas: eldinpubnsondn
Suscribirse a Entradas [Atom]