lunes, 15 de junio de 2015
Des de la meva finestra
Ens
prometen un país de flors i violes
El dissabte es
van constituir els Ajuntaments, formats pels regidors que van ser elegits al
passat dia 24 de maig. En la meva opinió, van ser unes eleccions força
diferents a totes les que s’havien viscut des de l’any 1979.
En els comicis del
dia 24, van sortir uns resultats capaços de fer tremolar a alguns partits, alguns
d’ells han vist minvada la seva majoria alternativa en forma de bipartidisme, cosa
que no feia més que alimentar una hegemonia fastigosa, en molts casos, fins i
tot, amb derivades corruptelars, com tots sabem.
En general, la
majoria absoluta ha passat a ser un “bé escàs” per alguns partits, que durant
36 anys havien considerat les institucions com el seu “cortijo”. Tinc la
sospita, de que alguns ho consideraven quasi com una empresa, d’on treien
quantiosos beneficis il·legals, en forma de corrupció, a banda dels elevats
sous legals que obtenien tant els electes com els endollats.
Ara sembla, que
tota aquesta “mamella oficial” deixarà de rajar (o al menys així ho diuen),
perquè en gran manera, el poder ha quedat fragmentat i en aquesta situació, la
vigilància mútua també pot quedar augmentada.
Si busquem en les
hemeroteques, trobarem com en les primeres eleccions, els líders dels grans
partits prometien honestedat per sobre de tot. Amb el decurs dels anys però,
hem vist com les trames corruptes denoten tot al contrari. Els greus casos de
corrupció coneguts, han afectat al PP, al PSOE,a CiU, al GIL, a UM, etc.
En tots els casos
els condemnats (o acusats, ja que la justícia és tant lenta) es van beneficiar
de la corrupció des del seu càrrec dintre del partit. I aquest comportament
abusiu, és precisament el que ha estat tant mal vist en altres països del
nostre entorn amb molt més recorregut democràtic.
En la major part
dels països europeus, la descoberta d’un cas de corrupció sense esperar
sentencia judicial, és la porta de sortida immediata pel polític, tant del
càrrec que estava ocupant com del partit. És com la sospita pública de que, si
el partit del corrupte el defensa o el manté, pot voler dir, que darrera
d’aquell cas de corrupció i pot haver també corrupció del partit. El
procediment en sí, ve a ser com una mena de vacuna social contra aquesta lacra.
En la seva presa
de possessió, bastants dels nous alcaldes van prometre ajuntaments
transparents, amb “parets de vidre” i promeses d’honestedat, les mateixes
promeses que es van fer en les primeres eleccions municipals. Unes promeses que
desprès en massa casos es van incomplir. Com diuen, els diners són “molt
llaminers”. Els corruptes però, s’han pogut sentir protegits en certa manera,
perquè sense més explicació, la justícia va mirar cap un altre costat, al
conèixer assumptes sospitosos en altres èpoques.
Tot plegat (i es pot preguntar als veïns dels
nostres pobles i ciutats) donava l’impressió, de que tenir el poder tenia
adjuntat el dret a corrompre’s. No és tan difícil escoltar la frase: “Només volen
estar al poder per mangar”.
Encara que hem de
reconèixer que des de fa uns anys, sembla que la permissivitat està desapareixent
i la justícia comença a actuar, tal i com sempre s’havia esperat d’ella.
La crisi que van
provocar amb les seves politiques irresponsables els grans partits, ha provocat
la indignació ciutadana general, la qual cosa ha estat aprofitada per a formar
nous grups polítics amb aspiracions d’assaltar el poder (i algun així ho diu), encara
que per davant de tot, prometen honestedat i bona gestió, el que no van fer els
anteriors.
Entre les promeses
electorals dels nous partits, se’ns diu que amb ells al poder viurem poc menys
que en un país de flors i violes. És clar que alguns prometen el que no tenen,
doncs si pensen repartir tantes subvencions, el primer que es té de veure, és
d’on sortiran els diners. Una qüestió que sempre defugen.
Partint de la base,
de que coneixem molt bé, allò del “surt tu de la cadira que m’asseuré jo”, i
sense voler fer constar una sensació d’escepticisme, permeteu-me al menys, que m’ho
pugui mirar tot com amb una mica d’incredulitat i amb expectació.
Tant de bo, que
els nous partits aconsegueixin governar amb honestedat i fent una bona gestió.
Ja fora hora. Esperem que així sigui, malgrat que si no es fan auditories i no
es posen en clar totes les actuacions municipals dels últims anys, la
indignació ciutadana que ara assenyala als anteriors governants, pot acabar
assenyalant també als nous, per omissió i complicitat en el seu deure de fer una
justícia que tant han promès: presó pels corruptes que dictaminin les
sentències judicials, devolució dels imports robats i si no ho tenen, confiscació
de tot el seu patrimoni.
Que no sigui, que
desprès de totes les promeses, no veiem ni flors ni violes, sinó que veiem en
definitiva, que al ciutadà no li arriben les millores promeses, entre altres
coses, perquè les més significatives no es poden complir. Podem veure una mica
més de transparència i com a molt, un augment de honestedat, però sembla que
poca cosa més. Lamentaria que a la fi, hi hagués molt soroll i poques
nous.
# entrada de Redaccio : 0:15
Suscribirse a Entradas [Atom]