martes, 26 de mayo de 2015
Des de la meva finestra
Ressaca electoral
Ens van anunciar repetidament,
que amb Podemos i Ciutadans hi hauria una explosió tremenda que no hem vist,
però de tota manera, els seus bons resultats, alteren el panorama polític de
tal forma, que aconseguiran canviar certes coses.
Han estat unes eleccions, municipals i autonòmiques atípiques, potser aquesta anormalitat, ja formi part dels canvis.
Han estat unes eleccions, municipals i autonòmiques atípiques, potser aquesta anormalitat, ja formi part dels canvis.
Les causes dels
canvis les podrem trobar en aquelles multituds de ciutadans, conegudes com 15M,
que començant en la Puerta del Sol, protestaven en les nostres places. Un
moviment que sempre va dir que simplement tenia vocació de ser un revulsiu o
una llarga protesta, que no volia tenir portantveus i que no es presentaria a
les eleccions. Ara veiem que desapareguda la protesta, tenen portantveu i que
es presenten a les eleccions.
La gran
fragmentació dels resultats electorals, pot fer que llistes guanyadores en
certes demarcacions, acabin perdent i que per contra, llistes que han perdut,
acabin guanyant en aconseguir el govern.
Qualsevol diria,
que estem entrant en l’inestable model parlamentari italià.
Ens van dir, que
els partits emergents escombrarien el bipartidisme en aquestes eleccions, una
predicció que no s’ha complert ja que entre els dos partits grans, PP i PSOE
sumen encara el 52%. I de moment hem ampliat el concepte, passant del
bipartidisme al tetrapartidisme.
Per grups, ens
trobem que el PP (que es dona una forta patacada) perd globalment 2,5 milions de
vots amb respecte al 2011, mentre que el PSOE treu resultats pitjors encara que
al 2011, una altra cosa és, que ara pugui aconseguir pactes, que el puguin dur
a ser opció de govern.
Recontant
idearis, veiem que l’esquerra guanya a la dreta, encara que el PSOE no guanyi
al PP i que pràcticament totes les opcions de govern, passen per pactes a dos,
tres, quatre o a cinc bandes. Aquesta situació gens estable, pot acabar
rebentant en qualsevol moment. Els acords, les convergències forçades, els
personalismes i els interessos, no són elements que facin augurar, que tot serà
com una bassa d’oli.
Una cosa es l’eufòria
de les places, una altra és la còmoda crítica feta des de l’oposició i una
altra cosa molt diferent, és gestionar la realitat d’uns acords de govern.
La versió oficial
ens diu, que els dos partits emergents, Podemos y C’s, han irromput amb força
degut a la crisi que patim. Però també ens podem preguntar, si molta culpa no
la tenen els partits tradicionals, amb la seva insensibilitat i el seu immobilisme
davant les protestes ciutadanes: la prepotència que han demostrat al no voler
rectificar els seus hàbits viciats de tants anys, també ha de tenir un preu.
Etiquetas: ressacaelectoral
# entrada de Redaccio : 1:16
Suscribirse a Entradas [Atom]