lunes, 27 de abril de 2015

La Tira


La Fiscalia posa Àngel Ros contra les cordes

Des de fa anys conec a una persona, que quan sospita que el volen enganyar, sol deixar-li clar al seu interlocutor que “s’agafa abans a un mentider que a un coix”. És aquesta una idea que encaixaria amb la informació segons la qual, la Fiscalia Anticorrupció demana a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que justifiqui les dietes percebudes.

Sembla ser, que les denuncies presentades per Camps (a les que segons es comenta, s’estan afegint unes altres sense fer soroll) van passar des de l’Oficina Antifrau de Catalunya cap a la Fiscalia Anticorrupció, sent aquest un canvi substancial, que sens dubte podria afegir rigorositat  a les investigacions. Com a exemple, es pot veure en que el primer que fa Fiscalia, es requerir a Ros la justificació de les dietes percebudes, un pas que no havia donat la OAC.
En tot cas, és un pas que queda per demostrar, que hagués donat la Fiscalia de Lleida, en el supòsit de que Camps hagués decidit portar les seves denuncies a la Fiscalia lleidatana, cosa que no va fer.

La OAC i la Fiscalia Anticorrupció, van venir a Lleida conjunta i sobtadament, per requerir de l’Ajuntament certa documentació. Com sigui que part d’aquest requeriment no es va complir, l’Ajuntament es va comprometre a remetre’ls la documentació, que en aquell moment van dir que “no trobaven”.
Al cap d’uns dies, Ros en una clara fugida endavant, va convocar un Ple extraordinari a l’Ajuntament per explicar la seva versió, sobre la visita rebuda “no de cortesia”, que va provocar gran sobresalt entre l’equip de govern. El que va fer Ros en definitiva, és provar d’esvair la gravetat de l’assumpte, intentant dibuixar un escenari de normalitat amb la visita sobtada de la Fiscalia a l’Ajuntament.
Però no ens deixem enganyar, no és gens normal, que la Fiscalia visiti un Ajuntament, si no és per encausar desprès a algú.
En la seva explicació Ros va fer constar que efectivament, l’Ajuntament havia pres el compromís, de trametre la documentació requerida que faltava lliurar a la Fiscalia, en el menor temps possible i poc desprès, ja l’havien enviat a Barcelona.

Ara resulta que ens assabentem, de que la Fiscalia requereix l’alcalde, per tal de que li justifiqui d’una vegada per totes, les dietes que va percebre de l’Ajuntament, la qual cosa vol dir, que Ros no devia haver enviat tot el que se li va demanar, quan ell al Ple va assegurar que ho havia enviat tot. Un cop més, “s’agafa abans a un mentider que a un coix”.

A banda d’aquesta qüestió, la Fiscalia pregunta, sobre els “motius municipals” de Ros per cobrar, dietes per desplaçar-se a actes fora de la ciutat. Bona pregunta.
Potser també s’hauria d’esbrinar, si l’alcalde cobra
(o ha cobrat) per pertànyer a diversos consells o presidències d’empreses vinculades o pròximes a l’Ajuntament. Aquesta també fora una bona pregunta, perquè sent cert que en la aprovació de la constitució de l’Ajuntament de Lleida, es diu en l’ultima clàusula que els regidors podran cobrar dietes per assistir a “actes o reunions”, però no hem sabut trobar encara, on hi posa que l’alcalde podrà cobrar per pertànyer a consells d’administració o presidències d’empreses. 

Recordem que en el seu dia el diari El Mundo, va publicar haver tingut accés a l’agenda de l’alcalde i que en varies jornades, en les que es van produir viatges amb dietes, l’agenda de l’alcalde no reflectia cap acte municipal relacionat amb l’Ajuntament fora de Lleida, però si hi constaven a l’agenda reunions (i dinars) del PSC i sessions del Parlament, amb la qual cosa, qui havia d’haver pagat en última instància, era el PSC o el Parlament.
També quedaria per esbrinar, si Ros en aquests viatges, va percebre també les dietes corresponents, tant del PSC com del Parlament.

Tampoc s’ha explicat como queda, el pagament del dinar nadalenc amb els alcaldes socialistes de la província. Una despesa que havia d’haver pagat el partit i que es va pagar de l’assignació municipal que l’Ajuntament els atorga, per tenir representació al Consistori.

Evidentment no sabem que passarà, però certament fa l’efecte de que Ros sembla estar tocat i ben tocat.
Si la Fiscalia continua furgant per aquest camí, Ros pot tenir greus problemes judicials, doncs encara que les despeses relatives a les dietes, no acabin sent d’un gran import econòmic, aquí el que pot preocupar, o pot presentar un fosc horitzó judicial, són els lletjos fets en sí.  Per la qual cosa, Ros pot fer tantes promeses electorals com vulgui, doncs tal vegada no les tingui de complir, ja que de continuar sent alcalde desprès de les properes eleccions, és possible que tingui que deixar el càrrec a meitat de legislatura per problemes judicials.

Es veu que a l’últim Ple de l’Ajuntament al passat divendres, Camps es va acomiadar dels seus companys regidors, amb un paràgraf molt conegut d’una cançó de l’argenti Gieco: “Només li demano a Deu, que el que és injust no em sigui indiferent”, sens dubte una estrofa que s’hauria de recordar als membres de la Fiscalia Anticorrupció, amb la lògica esperança de que siguin justos.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]