lunes, 23 de marzo de 2015

Opinió


La defensora d’un amargat

No trobem gens sorprenent, que en mig de l’aldarull que suposa l’enfrontament entre Ros i Camps, puguin sortir defensors del primer, perquè lògicament és ell qui té el poder a l’Ajuntament de Lleida i per tant, qui pot repartir alguna prebenda si s’escau.

El passat divendres va publicar la premsa local, un escrit de la ex secretaria general de UGT a Lleida,  Rosa Palau, una de les defensores d’un Ros preocupat i amargat. La defensora era la presidenta del comitè d’empresa de Lear, una multinacional instal·lada a Cervera.
Al febrer de 2002, l’empresa tenia intenció de traslladar la fabrica a Polònia i volia tancar a Cervera. Aleshores va començar a circular el rumor, de que si acabava sent la Generalitat qui havia de decidir si l’empresa podia tancar o no, els treballadors només cobrarien 20 dies per any treballat en cas de tancament, mentre que si acceptaven l’oferta de tancament de l’empresa, cobrarien 60 dies per any. 
L’acord del comitè d’empresa amb Lear va permetre el tancament immediat. Un acord basat en que la majoria dels treballadors van recolzar el tancament, una majoria dubtosa segons alguns dels afectats, doncs la realitat era, que no hi havia causes objectives per tancar la fabrica perquè tenien beneficis (7,8 milions d’euros l’any anterior). Més difícil encara era deslocalitzar-la, havent rebut importants ajuts, tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Cervera. Unes qüestions que no es van defensar.
És més, si la Generalitat hagués hagut de resoldre aquest expedient, es suposa que al govern de Jordi Pujol, li hauria caigut a les mans un problema molt difícil de resoldre, sense sortir-ne escaldat. 

Lear va tancar a l’octubre de 2002, deixant al carrer  961 llocs de treball fixes (el 80%, dones) i 339 eventuals, cobrant els 60 dies per any treballat amb el topall legal corresponent.

Hem de reconèixer, que mai ens hem explicat quin devia ser el motiu de la reunió mantinguda per Palau, amb la aleshores consellera d’Ensenyament, Carme-Laura Gil, al 24 d’octubre de 2003 a Lleida, aprofitant la inauguració d’un recinte escolar, quan feia un any que l’empresa s’havia tancat.

En l’escrit, Palau diu que com secretaria general de UGT, va “tenir la sort de tractar amb gent de diferents àmbits”, doncs uns érem l’Organització de Veïns Independents (OVI) que juntament amb la plataforma ALDEP, defensàvem que el pàrquing de l’Hospital Arnau de Vilanova, continués sent gratuït pels usuaris de l’hospital.
Vam demanar l’adhesió del sindicat a les nostres revindicacions i ens va contestar que ho estudiarien, però mai més ens va dir res.

I ja que els treballadors de Lleida i província hem d’anar i no per gust a aquest hospital, ens va semblar, que Palau no havia defensat els interessos dels treballadors, sinó que havia defensat els interessos del partit socialista, que era qui va fer l’actual pàrquing de pagament des de la Generalitat i amb el total recolzament (quina casualitat), del seu  “amic” (segons diu ella) l’alcalde Ros.

Pel que fa al seu càrrec de “Comissionada d’Alcaldia per la Responsabilitat Social”, nomenada a traves del Decret d’Alcaldia, del 2 de maig de 2014, hem de dir que consultat l’organigrama municipal, ens diuen que aquest càrrec és inexistent, per tant entenem que no es podia nomenar.
Les despeses percebudes per desplaçaments “Viatges de Golmés a Lleida i a l'inrevés”, segons es diu com a concepte de facturació, amb una suma de 700 euros, encara que les factures estiguin signades per l’alcalde en lloc de la ex regidora Camps, poden ser considerades per la justícia com totalment irregulars, doncs tenim entès, que aquestes despeses estan previstes i aprovades per a càrrecs electes, personal funcionari o personal laboral i ella no està en cap d’aquests tres supòsits, per tant cap la possibilitat que hagi de tornar aquests diners.

Diu en el seu escrit, “L’alcalde de Lleida és una persona honesta”, quan Camps que el deu conèixer millor que ella, li va donant cada setmana al paer en cap, una dosis de sucre amarg que destil·la greus sospites. Ens preguntem: diu que l’alcalde és persona honesta perquè realment ho creu, ho perquè té (com hem sentit a dir), la promesa de que Ros la col·locarà en el seu gabinet d’Alcaldia, on tindria un molt bon sou?

I no resulta una mica surrealista, que una persona de Golmés vingui a defensar a l’alcalde de Lleida i no defensi al del seu poble?

Ella comença el seu escrit explicant que “ha viscut el tancament d’una empresa on semblava que tot podia tenir un preu”, doncs si es molesta en llegir un diari, veurà que en aquest país, lamentablement, hi ha massa gent, que des d’una empresa o des d'un càrrec a l’administració, actuen com si tot tingues un preu.
Fins i tot podria ser, que la secretaria general d’un sindicat, que en teoria està per defensar els drets dels treballadors, només estigui defensant els seus interessos particulars.

Partint de la base, de que ningú va obligar a Ros a ser alcalde, sinó que ho va ser per voluntat pròpia (prenent-li el càrrec a Maria Burgués, segons es va dir) i que pot dimitir quan vulgui, des de OVI li volem donar un consell gratuït a l’alcalde, molt “amic” de Palau, al que ara veiem al Ple i voltant pels carrers de Lleida amb cara de amargat:
No fa falta que acabi afònic repetint mil vegades que es bon xicot, amb l’explicació victimista de que li està passant factura la venjança de Camps. Ni que faci pregonar a d’altres, la proclama absurda, de que té moltíssima feina en la seva tasca com alcalde, quan es diu: “és alcalde les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any”. A la fi i al cap, les persones que són Guardia Civil, també són GC els 365 dies de l’any i el sou no és el mateix, ni de ben lluny. Ni cal que busqui defensores com la que aquí ens ocupa.
Si realment vol defensar-se de les acusacions de Camps, l’única sortida que té, és ensenyar i fer pública tota la documentació que li està sent requerida. I perquè no ho fa, no serà que tem ser perjudicat per la transparència?

A més, en tot això hi ha una cosa molt sorprenent: Ros afirma de forma reiterada a la premsa, que totes aquestes denuncies seran arxivades. I ell com ho sap això? És que potser és un endeví, o és que es sap “protegit” per la Justícia? Que carall passa aquí?

Organització de Veïns Independents

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]