lunes, 2 de marzo de 2015
La Tira
Els empatollaments d’en Crispin
Al passat dia 4
vam veure els carrers lleidatans ben nevats. No és habitual que nevi als freds hiverns
lleidatans, però alguns anys hem tingut de suportar la neu glaçada pels nostres
carrers, una circumstancia perillosa, pel motiu de que no estem habituats a
conviure amb la neu.
Resulta que arrel
de la nevada (que va durar poc), el dia 6 els treballadors de l’Ajuntament, van
rebre sobtadament, una missiva per email, a la que alguns anomenen com “una
Crispinada”, tot i creien que la idea i la redacció podria ser obra del gendre
de l’Alcalde, el qual va ser anomenat cap de protocol d’Alcaldia. Apart de que
aquest nomenament, és considerat per alguns com un acte de nepotisme descarat (i
certament té tot l’aspecte de ser-ho), comenten que es van quedar bocabadats en
veure la missiva, signada per l’Alcalde, on començava dient: “Asunto: Gràcies per la vostra feina”. Continuava donant les gràcies a tots
els treballadors municipals “... per la
bona feina realitzada des de tots els serveis municipals...per haver donat la
resposta immediata i organitzada que requereix un episodi de neu... Gràcies al vostre treball i responsabilitat, Lleida
guardarà un bon record de la nevada del 4 de febrer” ...???
Diuen, diuen,
diuen, com diu cert pocavergonya, diuen que ni els més vells de la casa, havien
vist mai una cosa similar: no entenen ni el motiu, ni el sentit de la carta, doncs
pensen que si els treballadors de l’Ajuntament van fer bé la seva feina,
senzillament és perquè era i segueix sent, la seva obligació.
Pensen, que si
l’Alcalde els hi vol agrair la seva feina ben feta, tal vegada el millor que
podria fer per a demostrar-ho, és complir una sentencia que hi ha del TSJC des
de fa molt temps, sobre el pagament d’unes quantitats que deu l’Ajuntament a
uns treballadors des de fa anys.
Diu que el passat
divendres el saló de Plens estava ple de gom a gom, entre els assistents
quantitat de treballadors de l’Ajuntament amb cartells reivindicatius aixecats,
que mostraven un malestar laboral, tant per aquesta qüestió, com per una
regulació dels llocs de treball que mai arriba.
Diu que la
regidora Mestres, va explicar que van estar 5 funcionaris qui van portar
l’Ajuntament davant el Jutjat per no haver percebut els emoluments. Es a dir,
va reconèixer que l’Ajuntament deu la retribució per aquestes prestacions
laborals, però va afegir, que com que eren hores extraordinàries i d’hores extraordinàries
només se’n poden fer 80 a l’any, no ho poden pagar el demandat, perquè excedeix
del límit i fora anar contra la llei.
Molt bé, i
demanar al personal que faci més de les 80 hores anuals, no era anar contra la
llei? Qui és en aquest cas, el primer que va anar contra la llei?
Els treballadors
municipals afectats, pensen que si no es pot pagar com a hores, ho podrien
pagar com un altre concepte, a la fi i al cap, diuen saber d’algun alcalde, que
sembla cobrar dietes per tot arreu on passa i cap interventor li ha posat cap reparament.
Es a dir, l’Ajuntament
de Lleida, que deu diners a uns treballadors municipals, es resisteix a
lliurar-los, malgrat que ho diu una sentencia judicial. Aquí s’afegeix que l’alcalde
Ros, no vol fer la regulació dels llocs de treball, que des de fa anys s’havia
d’haver fet segons normativa.
El que li va
retreure l’oposició a l’Alcalde, és que fa anys que ve dient que estan
estudiant el tema. Aleshores només hi caben dos possibles situacions: o és que
són incapaços de trobar una solució, o és que són uns fariseus que no volen
trobar cap solució.
Com sigui que a
l’equip de Govern no el veuen com per a que sigui declarat, afectat per una
“incapacitat mental absoluta”, doncs creuen que podríem estar davant del segon
supòsit.
Els treballadors
municipals en definitiva, no aconsegueixen entendre –encara que fa anys que ho
intenten- com l’Alcalde no mostra el seu agraïment en vers a ells per la seva
feina ben feta (que ell mateix reconeix), solucionant aquests dos problemes i
en canvi els hi envia una carta pocasolta, sense cap ni peus i amb ànim de
quedar bé amb tothom, tot i aprofitant un matí de neu.
Sembla el mon a l’inrevés.
I mentre uns parlen de la missiva com una “rosdomingada”, altres creuen que és
més probable que es tracti d’una empatollada “crispiniana”.
Estan no obstant
esperançats, perquè a finals de maig hi ha noves eleccions a l’Alcaldia i totes
les previsions diuen que Ros deixarà de ser alcalde. Pot ser amb un altre
Alcalde s’acabin solucionant aquests problemes, per descomptat que amb Ros, no,
ja ha quedat sobradament demostrat.
Diuen, que va
estar un Ple penós, en el que es va escenificar el comportament histriònic de
l’Alcalde, que de cap manera va negar els lletjos comportaments de que l’acusa
Camps, ni va negar tampoc haver cobrat les voluminoses dietes de la Caixa. Més
ben dit, diu que va quedar de manifest, que l’únic motiu que tenia Ros per
cessar a Camps, és que la segona va gosar cantar-li la canya.
Un Ple en el que
a més a més, es va denunciar el comportament, si més no barroer, del regidor
Gómez i la regidora Brocal, quan es veu que el dia anterior havien enviat
missatges estúpids per les xarxes socials contra Camps. Un comportament que
escenifica allò de: surt tu del càrrec que m’hi posaré jo. En el supòsit, de
que qualsevol d’aquesta parella, Gómez-Brocal, arribés a ser alcalde de la
ciutat, seria preferible exiliar-se a Pernambuco.
En resum, els
treballadors municipals diuen no necessitar ni “rosdomingades” ni “crispinades”,
sinó que l’Ajuntament compleixi amb les seves obligacions, es a dir, que doni solucions
als seus problemes laborals.
Etiquetas: elsempatolldcrispi
# entrada de Redaccio : 7:55
Suscribirse a Entradas [Atom]