lunes, 2 de marzo de 2015

La Tira


Els empatollaments d’en Crispin 

Al passat dia 4 vam veure els carrers lleidatans ben nevats. No és habitual que nevi als freds hiverns lleidatans, però alguns anys hem tingut de suportar la neu glaçada pels nostres carrers, una circumstancia perillosa, pel motiu de que no estem habituats a conviure amb la neu.

Resulta que arrel de la nevada (que va durar poc), el dia 6 els treballadors de l’Ajuntament, van rebre sobtadament, una missiva per email, a la que alguns anomenen com “una Crispinada”, tot i creien que la idea i la redacció podria ser obra del gendre de l’Alcalde, el qual va ser anomenat cap de protocol d’Alcaldia. Apart de que aquest nomenament, és considerat per alguns com un acte de nepotisme descarat (i certament té tot l’aspecte de ser-ho), comenten que es van quedar bocabadats en veure la missiva, signada per l’Alcalde, on començava dient: “Asunto: Gràcies per la vostra feina”. Continuava donant les gràcies a tots els treballadors municipals “... per la bona feina realitzada des de tots els serveis municipals...per haver donat la resposta immediata i organitzada que requereix un episodi de neu... Gràcies al vostre treball i responsabilitat, Lleida guardarà un bon record de la nevada del 4 de febrer” ...???

Diuen, diuen, diuen, com diu cert pocavergonya, diuen que ni els més vells de la casa, havien vist mai una cosa similar: no entenen ni el motiu, ni el sentit de la carta, doncs pensen que si els treballadors de l’Ajuntament van fer bé la seva feina, senzillament és perquè era i segueix sent, la seva obligació.
Pensen, que si l’Alcalde els hi vol agrair la seva feina ben feta, tal vegada el millor que podria fer per a demostrar-ho, és complir una sentencia que hi ha del TSJC des de fa molt temps, sobre el pagament d’unes quantitats que deu l’Ajuntament a uns treballadors des de fa anys. 


Diu que el passat divendres el saló de Plens estava ple de gom a gom, entre els assistents quantitat de treballadors de l’Ajuntament amb cartells reivindicatius aixecats, que mostraven un malestar laboral, tant per aquesta qüestió, com per una regulació dels llocs de treball que mai arriba.

Diu que la regidora Mestres, va explicar que van estar 5 funcionaris qui van portar l’Ajuntament davant el Jutjat per no haver percebut els emoluments. Es a dir, va reconèixer que l’Ajuntament deu la retribució per aquestes prestacions laborals, però va afegir, que com que eren hores extraordinàries i d’hores extraordinàries només se’n poden fer 80 a l’any, no ho poden pagar el demandat, perquè excedeix del límit i fora anar contra la llei.
Molt bé, i demanar al personal que faci més de les 80 hores anuals, no era anar contra la llei? Qui és en aquest cas, el primer que va anar contra la llei?

Els treballadors municipals afectats, pensen que si no es pot pagar com a hores, ho podrien pagar com un altre concepte, a la fi i al cap, diuen saber d’algun alcalde, que sembla cobrar dietes per tot arreu on passa i cap interventor li ha posat cap reparament.  


Es a dir, l’Ajuntament de Lleida, que deu diners a uns treballadors municipals, es resisteix a lliurar-los, malgrat que ho diu una sentencia judicial. Aquí s’afegeix que l’alcalde Ros, no vol fer la regulació dels llocs de treball, que des de fa anys s’havia d’haver fet segons normativa.
El que li va retreure l’oposició a l’Alcalde, és que fa anys que ve dient que estan estudiant el tema. Aleshores només hi caben dos possibles situacions: o és que són incapaços de trobar una solució, o és que són uns fariseus que no volen trobar cap solució.
Com sigui que a l’equip de Govern no el veuen com per a que sigui declarat, afectat per una “incapacitat mental absoluta”, doncs creuen que podríem estar davant del segon supòsit.

Els treballadors municipals en definitiva, no aconsegueixen entendre –encara que fa anys que ho intenten- com l’Alcalde no mostra el seu agraïment en vers a ells per la seva feina ben feta (que ell mateix reconeix), solucionant aquests dos problemes i en canvi els hi envia una carta pocasolta, sense cap ni peus i amb ànim de quedar bé amb tothom, tot i aprofitant un matí de neu.

Sembla el mon a l’inrevés. I mentre uns parlen de la missiva com una “rosdomingada”, altres creuen que és més probable que es tracti d’una empatollada “crispiniana”.
Estan no obstant esperançats, perquè a finals de maig hi ha noves eleccions a l’Alcaldia i totes les previsions diuen que Ros deixarà de ser alcalde. Pot ser amb un altre Alcalde s’acabin solucionant aquests problemes, per descomptat que amb Ros, no, ja ha quedat sobradament demostrat.

Diuen, que va estar un Ple penós, en el que es va escenificar el comportament histriònic de l’Alcalde, que de cap manera va negar els lletjos comportaments de que l’acusa Camps, ni va negar tampoc haver cobrat les voluminoses dietes de la Caixa. Més ben dit, diu que va quedar de manifest, que l’únic motiu que tenia Ros per cessar a Camps, és que la segona va gosar cantar-li la canya.

Un Ple en el que a més a més, es va denunciar el comportament, si més no barroer, del regidor Gómez i la regidora Brocal, quan es veu que el dia anterior havien enviat missatges estúpids per les xarxes socials contra Camps. Un comportament que escenifica allò de: surt tu del càrrec que m’hi posaré jo. En el supòsit, de que qualsevol d’aquesta parella, Gómez-Brocal, arribés a ser alcalde de la ciutat, seria preferible exiliar-se a Pernambuco.

En resum, els treballadors municipals diuen no necessitar ni “rosdomingades” ni “crispinades”, sinó que l’Ajuntament compleixi amb les seves obligacions, es a dir, que doni solucions als seus problemes laborals.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]