lunes, 16 de marzo de 2015

Des de la meva finestra


El Gran Guirigall

La situació entre Convergència i Unió, ha estat sempre d’eterna baralla interna, els dos partits no es suporten però es necessiten. Els diners, són els diners.   

Fa dos anys que a Catalunya estem en una situació que podríem qualificar com de Gran Guirigall, hi ha molt soroll i molt moviment de persones immerses en una cerimònia de la confusió, que només té com a única finalitat no confessada, salvar les cadires ben pagades de certs líders i els seus partits. En cap moment he cregut, que puguem arribar a veure cap cosa més.  

Una cosa que no havíem vist mai en 36 anys de democràcia, és l’anunci d’avançar unes eleccions al 27 de setembre, es a dir a nou mesos vista. Es tracta d’un fet insòlit, que alguna interpretació ha de tenir: o es va tenir de posar un termini a corre-cuita quan no hi havia massa ganes de fer-ho, o que el llarg termini dels nou mesos, tingui pròrroga al ser elàstic com una goma, i que fins i tot es pugui arribar a ampliar fins al termini de legislatura.
Ara,  dirigents d’Unió acaben de demanar a Mas que no convoqui eleccions per al 27 de setembre. De fet, ho han fet expressar a la màxima figura institucional que té Unió, la presidenta del Parlament. Núria de Gispert dóna l’explicació, de que ara els electors de CiU no veuen les eleccions pre-convocades com a “plebiscitaries”, és a dir, en les que es voti en favor o en contra de la independència, i aleshores més valdria deixar-les per més endavant. És una forma com una altra, de no recolzar l’independentisme, amb el que (en general) no està d’acord Unió, encara que ara, i suposo que per dissimular una més que possible ombra de trencament entre CDC i UDC, digui que Unió defensarà l’independencia perquè la visió “ha anat canviant poc a poc”. De moment Duran Lleida ja ha registrar un nou partit (al que es poden afegir els ara militants d’Unió si així ho desitgen), per tal de desenganxar-se de Convergència, o al menys marxar de CiU d’un forma que no li puguin retreure que ha marxat trencant-ho tot i traint els acords.   

Per si encara no hi havia prou guirigall, s’acaba de publicar una enquesta, on es diu que el “no” a l’independentisme supera per quatre punts al “sí”.
Això ha fet que dos partits de l’arc parlamentari, s’hagin retirat del seguici independentista. Ara ICV no està d’acord en convertir les eleccions pre-adelantades del setembre en eleccions plebiscitaries. Mentre que la CUP, no va voler assistir a l’última reunió independentista, amb l’excusa de que està treballant en la seva pròpia proposta.

El suflé independentista que va dissenyar i iniciar Pujol, ha baixat molt en els últims mesos. Crec que la gent està ja cansada de tanta mobilització en base a ambigüitats, però també està fastiguejada pel mal exemple que donen els Pujol. Doncs no ve a ser un bon model en el que mirar-se, un president de la Generalitat durant 23 anys, que segons la policia estigui literalment folrat de diners en paradisos fiscals. 
I aquí dóna tota la impressió de que tants diners, no es guanyen treballant com a President, així que cadascú pot malpensar tot allò que vulgui.

En resum, tenim un govern que ni tan sols es molesta en resoldre els problemes dels ciutadans, sinó que està totalment capficat i abduït per l’independentisme.
Un plantejament que va crear una fractura innecessària i desunió ciutadana, creant dos bàndols entre els catalans, i ara passa factura als autors intel·lectuals del guió. 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]