lunes, 16 de marzo de 2015
Des de la meva finestra
El Gran Guirigall
La situació entre
Convergència i Unió, ha estat sempre d’eterna baralla interna, els dos partits no
es suporten però es necessiten. Els diners, són els diners.
Fa dos anys que a
Catalunya estem en una situació que podríem qualificar com de Gran Guirigall,
hi ha molt soroll i molt moviment de persones immerses en una cerimònia de la
confusió, que només té com a única finalitat no confessada, salvar les cadires
ben pagades de certs líders i els seus partits. En cap moment he cregut, que puguem
arribar a veure cap cosa més.
Una cosa que no
havíem vist mai en 36 anys de democràcia, és l’anunci d’avançar unes eleccions
al 27 de setembre, es a dir a nou mesos vista. Es tracta d’un fet insòlit, que
alguna interpretació ha de tenir: o es va tenir de posar un termini a
corre-cuita quan no hi havia massa ganes de fer-ho, o que el llarg termini dels
nou mesos, tingui pròrroga al ser elàstic com una goma, i que fins i tot es
pugui arribar a ampliar fins al termini de legislatura.
Ara, dirigents d’Unió acaben de demanar a Mas que
no convoqui eleccions per al 27 de setembre. De fet, ho han fet expressar a la
màxima figura institucional que té Unió, la presidenta del Parlament. Núria de
Gispert dóna l’explicació, de que ara els electors de CiU no veuen les eleccions
pre-convocades com a “plebiscitaries”, és a dir, en les que es voti en favor o
en contra de la independència, i aleshores més valdria deixar-les per més
endavant. És una forma com una altra, de no recolzar l’independentisme, amb el
que (en general) no està d’acord Unió, encara que ara, i suposo que per dissimular
una més que possible ombra de trencament entre CDC i UDC, digui que Unió
defensarà l’independencia perquè la visió “ha
anat canviant poc a poc”. De moment Duran Lleida ja ha registrar un nou
partit (al que es poden afegir els ara militants d’Unió si així ho desitgen), per
tal de desenganxar-se de Convergència, o al menys marxar de CiU d’un forma que
no li puguin retreure que ha marxat trencant-ho tot i traint els acords.
Per si encara no
hi havia prou guirigall, s’acaba de publicar una enquesta, on es diu que el
“no” a l’independentisme supera per quatre punts al “sí”.
Això ha fet que
dos partits de l’arc parlamentari, s’hagin retirat del seguici independentista.
Ara ICV no està d’acord en convertir les eleccions pre-adelantades del setembre
en eleccions plebiscitaries. Mentre que la CUP, no va voler assistir a l’última
reunió independentista, amb l’excusa de que està treballant en la seva pròpia
proposta.
El suflé
independentista que va dissenyar
i iniciar Pujol, ha baixat molt en els últims mesos. Crec que la gent està ja
cansada de tanta mobilització en base a ambigüitats, però també està
fastiguejada pel mal exemple que donen els Pujol. Doncs no ve a ser un bon
model en el que mirar-se, un president de la Generalitat durant 23 anys, que
segons la policia estigui literalment folrat de diners en paradisos fiscals.
I aquí dóna tota
la impressió de que tants diners, no es guanyen treballant com a President,
així que cadascú pot malpensar tot allò que vulgui.
En resum, tenim
un govern que ni tan sols es molesta en resoldre els problemes dels ciutadans,
sinó que està totalment capficat i abduït per l’independentisme.
Un plantejament
que va crear una fractura innecessària i desunió ciutadana, creant dos bàndols entre
els catalans, i ara passa factura als autors intel·lectuals del guió.
Etiquetas: elgrangruirigall
# entrada de Redaccio : 8:58
Suscribirse a Entradas [Atom]