lunes, 16 de febrero de 2015
La Tira
Lluita per la llista electoral
La batalla per la
llista electoral municipal al PSC lleidatà, ja fa temps que es ve donant pam a
pam.
Que en principi,
l’alcalde, Àngel Ros i la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, estan a la
grenya, no és res de nou, sinó que ve a ser una qüestió antiga.
Ros fa temps que
intenta muntar una llista en base a personatges que sap, no li qüestionaran el
seu lideratge en cap moment i seran uns fidels servidors. Una altra cosa és,
quan es mira el que han fet aquests personatges pels veïns, o pels treballadors
de Lleida, a banda d’haver viscut molts anys amorrats a la mamella oficial.
Si bé nosaltres
no farem defensa de cap persona de les aquí anomenades, el que sí podem
fer, es posar en dubte una informació que va sortir el divendres passat a El Triangle,
llençant fosques i greus sospites sobre la regidora d’Urbanisme, Marta Camps.
En l’article que
comença per qualificar-la com “La ambiciosa primera tinent d’alcalde,
Marta Camps”, se li retreu que sigui accionista, segons la seva declaració
de bens i interessos que va fer a l’Ajuntament, en unes empreses familiars que
al seu dia, va muntar el seu pare.
És que potser,
Ros no és ambiciós? No és ser ambiciós, presentar-se com a candidat a secretari
general del PSC i per tant, a primer candidat a la Generalitat? És que sabrem algun dia, quina suma ingressa l’alcalde
al cap de l’any, per distints conceptes?
Està ben clar,
d’on ha sortit aquesta informació: el registre d’interessos segons la llei, el
ha de custodiar el Secretari General de l’Ajuntament. Això unit al qualificatiu
desqualificador “d’ambiciosa”, ens indica que ha pogut sortir del entorn del seu
contrincant, Àngel Ros. Potser hauríem de mirar si ha tingut res a veure el seu
gendre des de l’alcaldia, ja que hem sentit a dir, que si aquest xicot és una
mica aficionat a fer, d’allò que en diuen, “Mortadelo y Filemón, agencia de
información”.
El més curiós de
tot, és que a l’article es doni a entendre, que ha estat Camps qui ha posat a
Romero Polo com empresa per a gestionar el nou enllumenat públic (uns nous fanals que donen poca llum, diguem-ho tot), quan si les nostres
informacions són certes, va ser el propi Ros qui va recolzar aquesta empresa en
el contracte de concessió, per explotar el enllumenat públic de la ciutat
durant els pròxims 12 anys.
Una cosa que diu
l’article: “el contracte a l’empresa deu
de ser un peatge”. Nosaltres estem convençuts de que efectivament, és un
peatge, una altra cosa és, qui és el deutor del peatge.
Per tant i sense
cap ànim de donar lliçons, potser el que havia d’haver fet El Triangle, és contrastar la informació que els hi va arribar, amb
Marta Camps. Perquè no ho va fer?
Es denuncia
també, que Romero Polo no tenia experiència en l’àmbit de la il·luminació per
aconseguir el contracte i s’acaba preguntant, “que hi fa Romero Polo, en aquest negoci que no és el seu”? Tenen raó, però creiem recordar, que va haver un acord municipal, al 28 d’octubre
del 2005, per adjudicar a Romero Polo, el contracte de la recollida
d’escombraries a Lleida, quan aquesta empresa no tenia tampoc cap experiència
en aquest àmbit i en canvi sí la tenia el seu competidor FCC. I aleshores El Triangle no va dir res? Com és que
aleshores no, i ara sí?
Per un altre
costat, si el que volen denunciar és la manca de transparència municipal, li
poden demandar a l’alcalde Ros, que és qui té la responsabilitat legal de
l’Ajuntament de Lleida. Per cert, la transparència municipal no ha estat mai el
punt fort de Ros i ho podem demostrar.
I perquè no
explica Ros, que tant parla per la radio, les critiques que li fan en persona,
veïns dels barris que visita?
Com diu la
cançoneta-denuncia del “rapero” Pablo: “Ángel, si tanto te quiere la gente, porque llevas siempre escolta”? Ros porta escorta, fins i tot per anar al bar a fer un cafè.
La cançoneta-denuncia
del Pablo sobre Ros, el llistat que volta per Lleida amb les seves
“vinculacions” amb “La Caixa”, les seves obres faraòniques i amb ben poca
utilitat ciutadana (però s’han de pagar), l’elevat deute municipal, el concepte
de que Lleida és una ciutat poc neta i descuidada, on la Guardia Urbana (de la
qual ell és el Cap) només serveix per multar i recaptar. Tot aquest seguit de
entrebancs coneguts, tenint en compte, que ell és el responsable de
l’Ajuntament, fan que en el moment actual, Ros sigui un candidat guanyador bastant
dubtós.
Tenim la sensació
pels comentaris que ens arriben, que rebria molts més vots una llista electoral
encapçalada per Camps, que una llista encapçalada per Ros.
Ahir, el seu
secretari general (sí és que el reconeix com a tal), Pedro Sánchez, va dir
públicament: “exijo una política limpia i decente dentro
del PSOE”. En principi, Ros no hauria de poder ignorar
aquesta exigència del seu secretari general.
I si tenen polèmica, perquè no fan
“primàries” i que siguin els militants els qui estrien als candidats, a la
fi i al cap, el PSOE s’ha atipat de criticar a altres partits perquè no feien
“primàries” i pregonar des de fa temps als quatre vents, que el procés de
primàries era el mes correcte i democràtic?
Què passa, que ara ja no ho és?
Etiquetas: lluitprlllistelector
Suscribirse a Entradas [Atom]