jueves, 22 de enero de 2015
La Tira
Quan el personatge de
l’obra, s’apodera de l’autor
Hi ha una teoria,
que diu que en el nostre país, el teatre està desapareixent, no pas per manca
d’interès dels espectadors, sinó per la gran competència que els hi fan, uns
grans actors que actuen en el marc de la política i que superen amb escreix als
actors convencionals, es a dir als d’escenari.
Alguns d’aquests,
que han anat aprenent l’ofici a traves de la pràctica política, podrien donar
perfectament classes de teatre a qualsevol aprenent d’actor.
Hi ha polítics
que si fossin sotmesos a un balanç rigorós, no tindrien al seu favor haver
solucionat des del seu càrrec, cap problema ciutadà, només els hi sortiria pràctica
teatral: teatre. Són uns grans actors i encara diríem més, són els millors actors.
Un bon exemple
del que diem, el podem veure amb el que va succeir fa pocs dies a Lleida,
tenint com gran actor al nostre alcalde, Àngel Ros.
És un cas més en
el que clarament, el personatge de l’obra, s’apodera de l’autor.
Fa uns deu dies,
que va sortir a la premsa local, la intenció de l’alcalde, de posar dos centres
“d’atenció educativa a joves en risc
d’exclusió”, un al Casal de Balafia i l’altre al Casal de La Bordeta.
Donat que al
Casal de la Bordeta ja hi ha des de fa temps, un grup d’aquestes
característiques custodiat per Serveis Socials de l’Ajuntament, la presidenta
de l’Associació de Veïns de la Bordeta, Mari Carmen Guerrero, va enviar un
escrit (utilitzant la mateixa via de comunicació que havia emprat l’alcalde), als
dos diaris locals demanant explicacions per aquesta decisió. Va ser enviat per a
que fos publicat com a carta al director i es va trobar (com ha passat en
altres ocasions), que en un diari es va publicar molt parcialment com un
article i en l’altre no es va publicar.
Diu que quatre
dies desprès, va rebre una trucada de l’alcalde on li exigia rectificar la seva
actitud en vers al projecte. La presidenta, Mari Carmen Guerrero, li va
repetir, que no rebutjaven un centre educatiu per a joves en risc d’exclusió
social, doncs ja hi és. Li va dir que el seu escrit no s’havia publicat sencer
a la premsa i allí posava, i que l’Associació de Veïns s’oposa, a que amb “l’adjudicació” de que parla l’alcalde a
la premsa, es pugui privatitzar el Casal de La Bordeta. Fins i tot li va
recordar, que l’Associació de Veïns de La Bordeta, va cedir al seu dia a
l’Ajuntament, el solar on està ubicat ara el Casal i que per tant, no es poden
prendre aquestes mesures de forma unilateral.
El que proposa
l’Associació de Veïns, és que es facin aquests “centres educatius a joves en risc d’exclusió social”, als
col·legis públics que queden buits a partir de les 5 de la tarda.
La presidenta,
Mari Carmen Guerrero, considera que l’alcalde la va escridassar, esbroncar i
pressionar fortament, un comportament que troba del tot indigne per part d’un
alcalde democràtic, que en públic sempre “predica el diàleg”.
Desprès l’alcalde
va tornar a fer declaracions a la premsa, en el sentit de que el Casal és un
centre públic.
El que se li té
de preguntar a l’alcalde, és perquè sent públic
el Casal, els hi vol cedir la gestió dels “centres educatius a joves en risc d’exclusió social”, a dos
centres educatius de la ciutat?
I perquè un
d’aquests centres, segons tenim entès, el Col·legi Maristes, privat, no fa aquests “centres educatius a joves en risc d’exclusió
social” a les seves pròpies aules, a partir de les 5 de la tarda?
I una altra cosa, quant ens costaria tot aquest
muntatge a l’Ajuntament?
Els qui van
assistir al “Dinar Solidari”(organitzat per l’AVV Bordeta) de fa pocs dies, on
es van aplegar més de 400 participants, van poder veure com tot van ser
felicitacions a la presidenta, Mari Carmen Guerrero per la seva tasca al
barri, a tots els nivells. Per tant, li hem de dir a l’alcalde Ros, que si hem
de mesurar la tasca feta d’una forma democràtica, veurem que allí no va haver
cap veu discrepant en contra. En canvi, no pot dir el mateix l’alcalde, que a
finals de l’any passat va ser escridassat i esbroncat i tenim entès, que fins i
tot insultat, quan sortia del futbol per un grup d’assistents. De la mateixa manera
que en l’última setmana de desembre, a mig matí, en sortir de l’ajuntament per
anar al bar, va ser escridassat i esbroncat per uns altres ciutadans que
passaven per allí.
Sembla per tant, que
la presidenta Mari Carmen Guerrero no està qüestionada en la seva gestió, però
l’alcalde ho comença a estar i potser bastant.
El que ha de
explicar l’alcalde, és quin interès té en muntar al Casal de La Bordeta, una
activitat que ja existeix, en un centre públic però gestionada per un centre privat amb afany de lucre? I si molt ens apuren, perquè ha de ser un
centre per només tres mesos, quina utilitat i significat té, que un centre
educatiu funcioni només tres mesos?
El que ja està totalment
fora de mida, és que l’alcalde comuniqui als representants dels centres
educatius que volen gestionar el seu invent,
que ja ha parlat amb La Bordeta i que ja està tot solucionat, quan no és
veritat. Que els hi digui haver esbroncat a la presidenta, la qual cosa sí es
certa i que fins i tot aquesta, li ha demanat perdó, quan Mari Carmen Guerrero,
diu que mai li ha demanat cap perdó a l’alcalde, que l’únic que va fer, es
recordar-li que no s’alterés tant, perquè no li convenia per la salut.
Senyor alcalde
Àngel Ros, com podeu ser tant teatrero?
Les foteu molt grosses, eh!
Recordeu que sou molt cristià, i en aquesta
religió, mentir és un pecat.
No ens estranya
per tant, que els veïns de Lleida us esbronquin pel carrer.
Una pregunta que
se’ns quedava al tinter per l’alcalde: Teniu algun mirament especial o algun
interès amb el Col·legi Maristes?
Podria ser un
indicatiu d’aquest interès vostre cap aquest centre privat, el que vostè
canviés com aquell que no vol, el nom a la Passarel·la Riu Paraguai pel nom de
Passarel·la Maristes?
Teniu algun interès amagat en privatitzar el Casal
de La Bordeta?
És potser algun negoci, tot això que plantegeu?
Etiquetas: quelposonatdlspodlaut
# entrada de Redaccio : 0:32
Suscribirse a Entradas [Atom]