lunes, 12 de enero de 2015
La Tira
El balanç del Ros
Ara fa just un
any, l’alcalde Ros va fer un balanç públic, en complir-se els deu anys que era
alcalde de Lleida. El balanç de l’alcalde no va poder ser més positiu, flors i
violes per tot arreu i penjar-se medalles. Una altra cosa és, que els Veïns de
Lleida es creguin aquesta propaganda.
L’alcalde va
exposar uns quants punts: En primer lloc (i per si algú no se’n recorda) va dir
que havia estat “una dècada de gran
transformació i progrés”. Aquesta afirmació és si més no, relativa. Si
s’estava referint al caire social, doncs mireu, els lleidatans en general som
ara més pobres que fa deu anys, hi ha molt més atur, els serveis sanitaris
públics són pitjors, amb les cues d’espera incloses, l’educació està també
pitjor, la Justícia continua igual de malament que anys endarrere, els sous són
cada cop més baixos, etc.
Si s’estava
referint al patrimoni de la ciutat, hem de dir que no veiem el progrés per en
lloc, a no ser que ell entengui per progrés, la privatització de serveis
públics, com poden ser la recollida d’escombraries, el servei d’aigua, els
autobusos, la funerària. O espais públics privatitzats com el Camp d’Esports,
la parcel·la de Balafia, la meitat dels
Camps Elisis, privatitzar l’aparcament públic dels carrers, la plaça Blas
Infante, i ara està intentant privatitzar les Basses d’Alpicat, etc.
Si s’estava
referint a l’estat dels carrers de la ciutat, hem de dir que arquitectònicament,
hi ha zones que estan bé i altres que estan molt malament, des de fa anys.
Si es referia a
la seguretat ciutadana que tenim als nostres carrers, la percepció és de que no
ha millorat i que a més, tenim i paguem un cos de Guardia Urbana que no vigila
pels carrers, llevat de la seva tasca multadora als soferts conductors.
Si s’estava
referint a la càrrega impositiva que hem de suportar els lleidatans, hem de dir
que tenim el trist rècord de ser la ciutat on es paguem els impostos més cars
de tota Espanya.
Si s’estava
referint a la transparència municipal, hem de dir que és inexistent al igual
que quan hi havia el seu antecessor en el càrrec, per tant, no sabem ben bé,
com es gasten els nostres elevats impostos.
Si s’estava
referint al estat econòmic del municipi, es diu que si tenim un deute municipal
de 400 milions d’euros, la qual cosa no és cap motiu de satisfacció.
Si com a progrés
entén, el haver fet obres faraòniques que no tenen massa utilitat, haurem de
citar a l’aeroport d’Alguaire (97 milions d’euros), la Llotja (49,5 milions d’euros.),
on es veu que regalen entrades per tal de omplir-la, quan fan algun espectacle.
I el Parc Científic de Gardeny, on es va fer amb un crèdit inicial de 30
milions d’euros., però que segons tenim entès es va acabar ampliant fins a 45
milions d’euros.
Una caserna de la
Guardia Urbana que es va pressupostar en 25 milions d'euros, i acabarà constant el
doble.
Ens sembla que
aquí l’únic que a progressat ha estat l’alcalde amb un sou total molt elevat, a
banda de les dietes de la Caixa, i amb tres xalets de “alt standing”, a Lleida,
Cambrils i Viella.
Va dir que vol “impulsar el teixit empresarial, el model
comercial i la ciutat com a destí turístic”. Val més que oblidem això,
perquè és el que no ha fet quan ja porta onze anys, i per tant, no farà mai.
Ros va
afegir, que Lleida “aspira i pot aspirar
a tot”. Potser no ens fa falta tantes aspiracions, només ajustar les
despeses per tal de rebaixar al màxim els elevats impostos, reposar tot el que
es pugui, i posar en clar, tot el que s’ha fet en aquests deu anys, a traves de
la transparència municipal, no fos que allí tingués l’alcalde, trampes i
trampetes.
Etiquetas: elbalançdros
Suscribirse a Entradas [Atom]