jueves, 15 de enero de 2015
Des de la meva finestra
El llarg viatge èpic a Itaca
“Fer el viatge a Itaca”, aquesta és
una de les idees més repetides per Mas en el seu caminar independentista que va
en lloc. I és que s’ha d’estar en la realitat i no en intentar entabanar a la
gent, dient-li que els seus problemes es resoldran, aplicant la il·lusió a un
poema èpic, a l’estil del viatge d’Ulisses, per exemple, quan tots sabem, que els
poemes èpics són obres literàries de ficció i en canvi, els problemes de les
persones, estan en la realitat de les coses.
Mas, Junqueras i els seus companys de poema, un dia prometen un referèndum,
sabent que no el podran fer, un altre dia prometen la independència, sabent que
és quasi impossible, i qui sap si potser demà mateix ens prometran les valls d’Andorra.
Per prometre que no quedi.
Ara i des del 9-N, que no va ser més que una constatació real, de la poca
serietat que ha demostrat tenir el grup independentista, no fan més que
reunir-se per a veure si podem convèncer a ERC, de que accepti renunciar al seu
dret a rebre molts vots en les properes eleccions.
Per cert, un apunt, des del 9-N Mas i Junqueras s’estan fent contínuament
un xantatge públic, la qual cosa dona una mica la mida de com són.
Ara Mas acaba de dir que convocarà eleccions anticipades pel mes de
setembre. Una cosa no s’entén, ja que anunciar-les es fa sempre a seixanta dies
vista. Bé, ja es veurà que passa en aquests vuit mesos i si acaba sent així.
Tot plegat no conforma si no, una mena d’òpera bufa, un gènere musical
còmic que va utilitzar Rossini, és més, crec que si visqués encara avui dia,
entre la corrupció que tenim i les entelèquies independentistes, tindria
material suficient com per a escriure, operes bufes de quatre en quatre. I no
dic quatre en va, sinó perquè són quatre els grups polítics presents al
Parlament, que des de fa uns quatre anys, van renunciar a treballar per a fer
la tasca per la qual se’ls paga. Perquè no se’ls paga per a prometre
impossibles i generar problemes. No. Se’ls paga per a resoldre problemes ciutadans
col·lectius. I com sigui que no saben administrar els diners dels nostres
impostos (en aquest moment devem el rècord de 63.075 milions d’euros). Com que
no saben resoldre problemes ciutadans, doncs aleshores per fer veure que fan
alguna cosa i mantenir-se al poder, es dediquen a marejar la perdiu, amb
l’entelèquia de la independència.
En definitiva l’estratègia és, anar passant el temps i mentrestant, es van
mantenint en les seves poltrones ben pagades.
De moment, el sector industrial, que podria crear llocs de treball a la
regió, continua estancat desprès d’haver fet una forta davallada en els últims
anys.
El petit comerç que hi havia a les grans ciutats cada cop és menor, ja que
les grans superfícies es mengen al sector, i el sector de la pagesia cada dia
està més descapitalitzat. Ho dic per allò de que CiU deia representar al seu
dia, l’hort i la botigueta.
Per cert, qui sempre parlava de l’hort i la botigueta, Jordi Pujol, resulta
que ara ell i família, tots de CiU i molt de CiU, fundadors de CiU, el dia 27
han de comparèixer davant el jutge, i em temo que no serà per haver tingut precisament
un comportament exemplar.
Deixant de banda molts altres i greus problemes que tenim els catalans,
només posaré un exemple: la Generalitat ha tingut de fer-se endarrere, via
judicial, en la privatització més important de la seva historia, la de Aigües
del Ter-Llobregat (ATLL).
És clar que el cas de ATLL no és com Bankia, però tot plegat, família Pujol
inclosa, això ja es sembla massa, a la tan criticada pel bloc independentista “política
espanyola”. Fan el mateix.
En resum, mentre els nostres problemes ciutadans no es resolen, ens parlen
de que la solució es embarcar-nos en una mena de poema èpic, on hi ha dies que
tot sembla una opera bufa, altres que sembla una tragicomèdia i altres que sembla
un vodevil.
Si aquest és el Govern dels Millors (amb ERC i els altres recolzant-lo), que
ens va prometre Mas, tot i copiant la idea de Kennedy (The best and the
brightest), que passaria si en comptes d’això tinguéssim el
Govern dels Pitjors. Però voleu dir que no el tenim ja? Crec que tenir un
Govern Pitjor, és pràcticament impossible.
Etiquetas: ellargviatepiaitac
# entrada de Redaccio : 7:47
Suscribirse a Entradas [Atom]