miércoles, 28 de enero de 2015

Des de la meva finestra


Pujol sense impunitat, dóna una segona versió a la Justícia, en veure’s acorralat

Ahir va haver de comparèixer l’expresident Pujol (i família) com a imputats davant una jutge.
Alguns periodistes, havien repetit en els últims dies i per enèsima vegada, allò de imputat no significa condemnat. Jo pel contrari, crec que el que no significa imputat és homenatjat o exemplar. Crec, que algun comportament no exemplar, haurà vist la jutge per a iniciar un expedient judicial de tal envergadura contra un expresident del govern i família. Casi penso que en aquest cas concret i per molt que ho vinguin repetint alguns periodistes, imputat, sí pot anticipar que sigui condemnat.

Recordem que tot arranca de la confessió que va fer Pujol al juliol passat, quan va fer públic que durant 34 anys havia tingut diners opacs en bancs estrangers, procedents segons va dir, de una herència del seu pare. Una herència per cert, de la mai havia sentit a parlar la seva germana. Una herència que quan arriba documentada a mans de la jutge, es veu que allí no posa res d’aquests diners.

En aquell moment, el secretari general de GESTHA, sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (que una mica deu de saber sobre el tema) va comentar: "Si en 34 años no ha tenido tiempo para hacer esa regularización, parece que ahora han sido animados a ello, porque saben que la información le puede llegar al juez".

Fa dos dies, el coronel de la Guardia Civil, José Matas, de qui es va dir que era qui passava els diners dels Pujol fins Andorra, va comparèixer davant la Comissió d’Investigació. Va dir que ell estava destacat com a responsable a la duana d’Andorra entre 1991 y 1997, que ell no va passar cap diner als Pujol, però que l’esposa de Pujol, Marta Ferrusola i algun dels seus fills, viatjaven a Andorra cada dos mesos. Ho sabia perquè ell, prèvia autorització del Conseller d’Interior de la Generalitat, havia de tramitar la documentació, per tal de que els escoltes dels Mossos pugessin passar amb l’arma reglamentaria. 
El curiós d’aquesta compareixença, es quan aquest guàrdia jubilat, diu que era molt fàcil passar diners a Andorra i que gran part de la burgesia catalana tenia dipòsits allí. Crec que aquesta afirmació, es digna de ser investigada també per la Justícia i no hauria de caure en sac foradat. Si aquest guàrdia sap qui eren els que passaven diners, ho hauria de explicar a la Justícia.    

El periodista Eduardo Inda, ha explicat en una emissora de radio, que la fortuna dels Pujol es composa de unes inversions de 2.600 milions d’euros, més 581 milions en dipòsits bancaris, al que diu que es té de sumar “el dinero de buchaca”. En total ho xifra en uns 3.000 milions d’euros. Si això es així, ve a ser una xifra molt gran, que tant la Justícia, com Hisenda, han de aclarir fins a les últimes conseqüències.

Segons l’acusació popular, Pujol ha donat avui una segona versió sobre l’origen del seus diners, diu que el seu pare li va deixar mitjançant “unes cartes secretes, a la seva esposa i als seus fills, un llegat de 140 milions de pessetes, que es van convertir en 500, gracies a les bones inversions”. Es a dir que han donat un rendiment del 360%.
Arribats aquí es pot pensar: resulta una mica estrany, que Pujol sigui capaç de fer unes inversions tant rendibles, quan ell fent de banquer, va fer fallida la Banca Catalana, d’on era membre del Consell d’Administració. Al cap i a la fi, el negoci d’un banc, no és altre que invertir rendiblement els diners que deixen en dipòsit els seus clients.

L’entrada i sortida del matrimoni Pujol al Jutjat ha estat sobre protegida per la policia, malgrat que no han pogut evitar, que els hi llancessin bitllets de 500 euros impresos amb la cara de Pujol i on posava “Banca d’Andorra”. S’han tingut de sentir com els hi deien “lladres, xoriços” i altres qualificatius. Es sentia també, com una veu de dona els hi anava cridant repetidament: “Senyor Pujol, Visca Catalunya”.

De ben segur que tot aquest espectable no els ha agradat gens, a la, en altres temps intocable família Pujol, però han d’entendre, que eren intocables a traves d’un càrrec públic que durant 23 anys va tenir Pujol i quan s’està, o s’ha estat, en un càrrec públic molt ben pagat, si els ciutadans detectem que hi ha pogut haver alguna irregularitat, tenim tot el dret a demanar que sigui investigada per la Justícia.

No hi ha dubte, de que alguna cosa està canviant, quan ha resultat imputada fins i tot la filla del rei. La cortina de impunitat comença a caure per alguns (encara que no per tots), i és ara quan es comencen a perseguir certs comportaments mafiosos.
Tot plegat, ve a ser una circumstancia diferent de la que hi havia l’any 1984, quan dos fiscals el volien imputar per la fallida (segurament no casual) de Banca Catalana, i quan el va salvar la impunitat. 

Potser aquesta podria ser una bona manera de prevenir bastant la corrupció, simplement allargant el termini de prescripció penal als 30 anys. De exemples sobre el que els hi pot passar als que són enxampats, ja en tenim de sobres. 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]