miércoles, 28 de enero de 2015
Des de la meva finestra
Pujol sense impunitat, dóna una segona versió a la Justícia, en veure’s acorralat
Ahir va haver de comparèixer
l’expresident Pujol (i família) com a imputats davant una jutge.
Alguns
periodistes, havien repetit en els últims dies i per enèsima vegada, allò de imputat
no significa condemnat. Jo pel contrari, crec que el que no significa imputat
és homenatjat o exemplar. Crec, que algun comportament no exemplar, haurà vist
la jutge per a iniciar un expedient judicial de tal envergadura contra un
expresident del govern i família. Casi penso que en aquest cas concret i per
molt que ho vinguin repetint alguns periodistes, imputat, sí pot anticipar que
sigui condemnat.
Recordem que tot
arranca de la confessió que va fer Pujol al juliol passat, quan va fer públic
que durant 34 anys havia tingut diners opacs en bancs estrangers, procedents
segons va dir, de una herència del seu pare. Una herència per cert, de la mai
havia sentit a parlar la seva germana. Una herència que quan arriba documentada
a mans de la jutge, es veu que allí no posa res d’aquests diners.
En aquell moment,
el secretari general de GESTHA, sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda
(que una mica deu de saber sobre el tema) va comentar: "Si en 34 años no ha tenido tiempo para
hacer esa regularización, parece que ahora han sido animados a ello, porque
saben que la información le puede llegar al juez".
Fa dos dies, el
coronel de la Guardia Civil, José Matas, de qui es va dir que era qui passava
els diners dels Pujol fins Andorra, va comparèixer davant la Comissió
d’Investigació. Va dir que ell estava destacat com a responsable a la duana
d’Andorra entre 1991 y 1997, que ell no va passar cap diner als Pujol, però que
l’esposa de Pujol, Marta Ferrusola i algun dels seus fills, viatjaven a Andorra
cada dos mesos. Ho sabia perquè ell, prèvia autorització del Conseller
d’Interior de la Generalitat, havia de tramitar la documentació, per tal de que
els escoltes dels Mossos pugessin passar amb l’arma reglamentaria.
El curiós
d’aquesta compareixença, es quan aquest guàrdia jubilat, diu que era molt fàcil
passar diners a Andorra i que gran part de la burgesia catalana tenia dipòsits
allí. Crec que aquesta afirmació, es digna de ser investigada també per la
Justícia i no hauria de caure en sac foradat. Si aquest guàrdia sap qui eren
els que passaven diners, ho hauria de explicar a la Justícia.
El periodista
Eduardo Inda, ha explicat en una emissora de radio, que la fortuna dels Pujol
es composa de unes inversions de 2.600 milions d’euros, més 581 milions en
dipòsits bancaris, al que diu que es té de sumar “el dinero de buchaca”. En
total ho xifra en uns 3.000 milions d’euros. Si això es així, ve a ser una
xifra molt gran, que tant la Justícia, com Hisenda, han de aclarir fins a les
últimes conseqüències.
Segons l’acusació
popular, Pujol ha donat avui una segona versió sobre l’origen del seus diners,
diu que el seu pare li va deixar mitjançant “unes
cartes secretes, a la seva esposa i als seus fills, un llegat de 140 milions de
pessetes, que es van convertir en 500, gracies a les bones inversions”. Es
a dir que han donat un rendiment del 360%.
Arribats aquí es
pot pensar: resulta una mica estrany, que Pujol sigui capaç de fer unes
inversions tant rendibles, quan ell fent de banquer, va fer fallida la Banca
Catalana, d’on era membre del Consell d’Administració. Al cap i a la fi, el
negoci d’un banc, no és altre que invertir rendiblement els diners que deixen
en dipòsit els seus clients.
L’entrada i
sortida del matrimoni Pujol al Jutjat ha estat sobre protegida per la policia, malgrat
que no han pogut evitar, que els hi llancessin bitllets de 500 euros impresos
amb la cara de Pujol i on posava “Banca d’Andorra”. S’han tingut de sentir com
els hi deien “lladres, xoriços” i
altres qualificatius. Es sentia també, com una veu de dona els hi anava cridant repetidament:
“Senyor Pujol, Visca Catalunya”.
De ben segur que
tot aquest espectable no els ha agradat gens, a la, en altres temps intocable
família Pujol, però han d’entendre, que eren intocables a traves d’un càrrec
públic que durant 23 anys va tenir Pujol i quan s’està, o s’ha estat, en un
càrrec públic molt ben pagat, si els ciutadans detectem que hi ha pogut haver
alguna irregularitat, tenim tot el dret a demanar que sigui investigada per la
Justícia.
No hi ha dubte,
de que alguna cosa està canviant, quan ha resultat imputada fins i tot la filla
del rei. La cortina de impunitat comença a caure per alguns (encara que no per
tots), i és ara quan es comencen a perseguir certs comportaments mafiosos.
Tot plegat, ve a
ser una circumstancia diferent de la que hi havia l’any 1984, quan dos fiscals
el volien imputar per la fallida (segurament no casual) de Banca Catalana, i
quan el va salvar la impunitat.
Potser aquesta
podria ser una bona manera de prevenir bastant la corrupció, simplement
allargant el termini de prescripció penal als 30 anys. De exemples sobre el que
els hi pot passar als que són enxampats, ja en tenim de sobres.
Etiquetas: puchsensimpunit
# entrada de Redaccio : 8:23
Suscribirse a Entradas [Atom]