miércoles, 19 de noviembre de 2014
Des de la meva finestra
Serveixen
d’alguna cosa, els codis ètics a la política?
El dia 23 del mes
passat, va ser un mal dia per la família Pujol, la UDEF va procedir a detenir,
Oleguer Pujol (“el petit”), juntament amb el seu soci de negocis, Luis Iglesias.
Junts haurien comprat les 1.152 sucursals del Banco de Santander per 2.040
milions d’euros, al novembre de 2007, a traves d’una societat seva, Samos
Servicios y Gestiones, creada un mes abans (el 2 d’octubre) amb un capital de 3.010
euros. Al 11 de desembre apareix com a únic soci l’empresa Cuius Holding, amb
seu a Holanda, sent en aquell moment el president d’aquesta empresa, Oleguer
Pujol.
La compra va ser mitjançada
per Drago Capital, una empresa de gestió fundada per Iglesias i Pujol, que va
necessitar l’autorització del Banc d’Espanya com a supervisor bancari espanyol.
Per finançar aquesta
compra, es van emparar en un préstec d’un pol bancari, format per BNP Paribas,
Allied Irish Bank, La Caixa, Bank of Scotland, Societe Generale, Erste Bank, Raifeissen
Bank y Bayerische Landesbank, per un total de 1.600 milions (escriptura de
finançament inscrita al Registre de la Propietat).
És aquesta una compra lligada al lloguer de les mateixes oficines al
venedor (B. Santander). No sabem a quant puja el total del lloguer, però podria
ascendir a uns 2,3 milions al mes, o 28 milions a l’any. En aquest supòsit,
tardarien 72 anys per poder amortitzar els 2.040 milions.
No sembla per tant, que aquesta compra sigui cap negoci. D’altra banda, si
van demanar 1.600 milions en concepte de crèdit, més 440 milions que van
aportar, no es sap d’on, més un milió que va costar la minuta (1.152 fitxes
registrals) del notari Antonio Morenés (germà de l’actual Ministre de Defensa),
en el seu despatx del carrer Serrano, 30, tot això s’haurà de pagar, i d’on sortiran
tants diners?
El jutge de l’Audiencia Nacional, Santiago Pedraz que està investigant l’assumpte,
resoldrà, però aquest resulta ser un cas que il·lustra molt bé, com es podria legislar
per tal de lluitar contra la corrupció, per exemple:
Quan en alguna investigació judicial apareix algú, a qui es descobreix una
fortuna molt gran que no pot justificar d’on ha sortit, els diners haurien de
poder ser requisats pel Estat, en ser presumptament delictius, doncs el lògic
és, que els presumptes delinqüents no diguin mai, d’on han tret els diners de
procedència il·legal.
Etiquetas: servxdalcscodsetic
# entrada de Redaccio : 8:57
Suscribirse a Entradas [Atom]