miércoles, 29 de octubre de 2014
Des de la meva finestra
La proposta del quatripartit
El quatripartit independentista, CiU-ERC-ICV-CUP, des de la Generalitat, ens ha convocat als catalans, a votar el proper dia 9 de novembre.
El que fa un mes
havia de ser un referèndum amb totes les de la llei, ara sembla haver quedat en
un acte “participatiu ciutadà”, es a
dir, una consulta amb menys serietat que la que es pot fer en un pati de
col·legi. Sembla per tant, que la política institucional a Catalunya ha caigut
bastant baixa.
Però hem de veure
d’on ve tot aquest enrenou: si no anem errats en la Constitució Espanyola del
78, es diu que “la sobirania nacional
resideix en el poble espanyol”. També es preveu un procediment legal
reglamentat per a canviar la Constitució, però com veuen que si plantegessin
aquest procediment, el perdrien perquè estan en minoria, el que intentaven amb un
referèndum (que sabien no podrien fer), és passar per sobre la llei (o
Constitució), amb la finalitat d’aconseguir l’independència, quan mai han
explicat, què ens garanteixen que guanyaríem els ciutadans?
I com sigui que
mai ho han ni explicat ni molt menys garantit, cadascú tenim dret a fer
especulacions segons el nostre enteniment. Particularment crec, que per part
del quatripartit, el plantejament va ser, no fer els estalvis pressupostaris que
aconsellaven els temps i mantenir-se amb pràcticament els mateixos nivells de
despesa que en anys anteriors. Com sigui que la situació requeria més diners,
van decidir “plantar cara” (una
posició molt de CiU) al govern espanyol, amenaçant amb fer una “consulta al poble” per demanar
l’independència si no reveient més diners.
El plantejament
de consultar sobre l’independència, fet des d’un punt de vista esmunyedís, va
ser vist com una amenaça agressiva que va desagradar molt al PP, el qual va
decidir combatre-la de la forma més contundent possible. I ara estem en la zona
alta d’aquesta agressivitat, encara que no sabem si la cosa acabarà aquí o encara
anirà a més.
Penso a més, que
curiosament algunes de les persones més independentistes i que estan (o han
estat) al cap davant de les institucions, hauran de passar previsiblement pels
jutjats acusats de blanqueig de grans quantitats de diners que mantenien a l’estranger
i quan de moment, no han justificat d’on han sortit: hem vist publicat com en
aquesta qüestió, s’assenyalava al president Mas, a la família de l’expresident
Pujol, a Trias, alcalde de Barcelona i encara que per altres causes, semblen estar
afectats indirectament els consellers Puig i Espadaler.
El contra atac
del govern central a les pressions sobiranistes, sembla ser la descoberta d’aquests
dipòsits bancaris ocults, encara que també es parla, de que dels 16 expedients hipotecaris
irregulars de Catalunya Caixa, que estan sent investigats per Fiscalia, podria
sortir-ne esquitxat algun altre independentista conegut.
L’insistent
argument de l’àmbit independentista o la línia argumental, és que l’únic
important és votar i consultar al poble. És clar que aquí ometen
deliberadament, que per consultar sobre l’independència de Catalunya, legalment
han de consultar també als espanyols de les altres regions.
En una cosa sí
que estic d’acord amb ells: les votacions i el govern de la majoria, són un
component principal per la democràcia. Però és tant principal com respectar la
llei, es a dir, el procediment prèviament establert.
A banda d’això,
em pregunto si tenim alguna garantia, de que en cas d’aconseguir
l’independència, els independentistes respectarien als qui no ho son, quan
clarament i d’entrada, els primers ja proposen no respectar la llei?
Hi ha una cosa
que no entenc. Ja que diuen que l’únic important és votar i consultar al poble,
com hem d’entendre doncs, que no es proposin també altres consultes al poble, per
exemple, sobre si volem o no, llistes d’espera en la Sanitat Pública, pujada de
sous pels assalariats i pensionistes, subsidis per tots els aturats, baixada
d’impostos, major seguretat ciutadana, millores en la Justícia, millores en Educació,
fons per la Dependència, reparació de carreteres, etc.
I perquè, a més
de l’independència, no es poden consultar també totes aquestes qüestions, en el
mateix 9 de novembre? I diuen que ens costa uns deu milions d'euros, aquest acte “participatiu ciutadà”?
No m’explico com
aquest quatripartit independentista, que diu ser tant sensible a les
necessitats socials, no promou aquestes consultes. M’estranya especialment que
ERC davant totes aquestes necessitats socials calli. A veure si és que d’Esquerra
només en tenen el nom?
Em pregunto,
quina classe d’estafa és tot això?
Etiquetas: lapropostdlquatripart
# entrada de Redaccio : 8:33
Suscribirse a Entradas [Atom]