lunes, 27 de octubre de 2014
La Tira
Què serà, què serà....?
A l’Ajuntament de Lleida, les veus de passadís diuen, que els “càrrecs importants” estan travessant una llarga temporada de preocupació transitòria. Però qui sap, si aquesta transitorietat no podria acabar sent crònica?
A l’Ajuntament de Lleida, les veus de passadís diuen, que els “càrrecs importants” estan travessant una llarga temporada de preocupació transitòria. Però qui sap, si aquesta transitorietat no podria acabar sent crònica?
Les veus de
passadís alerten sobre un gran malestar que veuen per allí dintre. Fins i tot,
han sentit a dir, que l’alcalde no es parla amb gran part dels seus regidors i
que només ho fa en casos puntuals de compromís, per exemple quan estan presents
ciutadans o periodistes. Es diu, que fins i tot, en comptes d’haver-hi “unitat
i consens” amb els seus regidors, sol haver enfrontament i desunió amb gran
part d’ells. Un qüestió que de ser certa, fora greu.
No s’expliquen les veus de passadís, tantes reunions com té últimament l’alcalde amb advocats? A més es pregunten, no té ja una advocada l’Ajuntament. Aleshores perquè fa falta advocats externs? I diuen que són advocats experts en dret penal?
No s’expliquen les veus de passadís, tantes reunions com té últimament l’alcalde amb advocats? A més es pregunten, no té ja una advocada l’Ajuntament. Aleshores perquè fa falta advocats externs? I diuen que són advocats experts en dret penal?
Què pot estar
passant, perquè el nostre alcalde es molesti en fer mans i mànigues, amb
advocats externs a l’Ajuntament? És que potser, el nostre alcalde, Àngel Ros, té
algun conflicte amb la Justícia, que ens amaga?
Es preguntem si aquest enrenou, podria tenir a veure, amb els setze casos de crèdits immobiliaris “irregulars” de Catalunya Caixa, que el FROB (o el Govern de Rajoy) a portat a la Fiscalia?
Es preguntem si aquest enrenou, podria tenir a veure, amb els setze casos de crèdits immobiliaris “irregulars” de Catalunya Caixa, que el FROB (o el Govern de Rajoy) a portat a la Fiscalia?
Segons va dir
l’alcalde al seu dia, l’Ajuntament va rebre 49,5 milions d’euros, per la venda
d’un solar al costat de la Llotja, en el que hi havia d’anar, dues torres de
pisos que no s’han fet. Encara que nosaltres sempre hem pensat, que aquests 49,5
milions podrien estar inserits en el “forat immobiliari” de Catalunya Caixa?
A més, no sabem a
hores d’ara, si la Fiscalia de Madrid, està investigant algun assumpte, relacionat
amb l’Ajuntament de Lleida?
Tampoc sabem, si aquest
enrenou podria tenir a veure amb alguna ramificació dels negocis de la família
Pujol, que ara està tant d’actualitat, o amb algun altre tema d’Hisenda, per
exemple.
Encara que també
podria tenir a veure, amb l’incompliment d’una sentencia judicial sobre nomines
municipals que va sortir en la premsa lleidatana.
Sense acabar d’esbrinar la causa, detecten que hi ha molts nervis al voltant de l’alcaldia. Ens apunten a més a més, que l’alcalde ha comentat, la possibilitat de presentar-se a les eleccions municipals del maig vinent, amb unes “llistes blanques”? Sí és així, aleshores, on queda el seu partit. És que potser pensa abandonar el PSC?
Sense acabar d’esbrinar la causa, detecten que hi ha molts nervis al voltant de l’alcaldia. Ens apunten a més a més, que l’alcalde ha comentat, la possibilitat de presentar-se a les eleccions municipals del maig vinent, amb unes “llistes blanques”? Sí és així, aleshores, on queda el seu partit. És que potser pensa abandonar el PSC?
D’altra banda i
que sapiguem, l’únic grup polític que ha dit que està pensant en presentar-se
amb “llistes blanques” a les eleccions municipals, en municipis on no té
suficient implantació, és Podemos. Ens preguntem per tant, si podem veure
l’alcalde, Àngel Ros, presentant-se dintre la llista blanca de “Podemos”?
Ajuda a sospitar tals alteracions, el fet de que Ros haguí demostrat tenir una ideologia molt canviant: primer va començar sent militant del PSUC, desprès va passar al PSC (on hi havia més possibilitats d’obtenir un càrrec amb propina, com s’ha demostrat). Desprès ha format part, dintre el mateix PSC, d’una corrent molt catalanista (propera a CiU-ERC), que li ha causat alguns problemes. Primer va recolzat la causa separatista de “la consulta” i ara, quan la seva cap “oficial” andalusa, Susana, s’oposa al referèndum, Ros surt a corre-cuita per explicar, que ha canviat de pensament, “perquè amb això, ni Catalunya guanyaria res, ni guanyaria res Espanya”. Aleshores, si no i teníem de guanyar res, perquè s’hi va posar?
En poques paraules, un personatge com ell, que té com a fil conductor la inestabilitat ideològica (qui sap si guiada per l’interès), qualsevol nou viratge polític és possible.
Malgrat
tot i entretant, ens seguim preguntant què serà, es a dir, a que són deguts tants
“nervis paerios”?Ajuda a sospitar tals alteracions, el fet de que Ros haguí demostrat tenir una ideologia molt canviant: primer va començar sent militant del PSUC, desprès va passar al PSC (on hi havia més possibilitats d’obtenir un càrrec amb propina, com s’ha demostrat). Desprès ha format part, dintre el mateix PSC, d’una corrent molt catalanista (propera a CiU-ERC), que li ha causat alguns problemes. Primer va recolzat la causa separatista de “la consulta” i ara, quan la seva cap “oficial” andalusa, Susana, s’oposa al referèndum, Ros surt a corre-cuita per explicar, que ha canviat de pensament, “perquè amb això, ni Catalunya guanyaria res, ni guanyaria res Espanya”. Aleshores, si no i teníem de guanyar res, perquè s’hi va posar?
En poques paraules, un personatge com ell, que té com a fil conductor la inestabilitat ideològica (qui sap si guiada per l’interès), qualsevol nou viratge polític és possible.
Etiquetas: queseraquesera
# entrada de Redaccio : 8:26
Suscribirse a Entradas [Atom]