jueves, 25 de septiembre de 2014
Des de la meva finestra
L’actual guió teatral a Catalunya
No és cap
novetat si diem que en aquest moment, la confusió és el que més abunda dintre
de Convergència i Unió. I sí, molt discurs sobiranista, però la preocupació
ofega els colls dels càrrecs politics de CDC. També els de Unió, que no
sentint-se còmodes amb el discurs de l'independentisme, veuen com també els hi
va el carro pel pedregar i es poden trencar les rodes. És clar que als de Unió, sempre
els hi queda la sortida natural de sumar-se al PP, però ja no seria el mateix
perquè perdrien molts càrrecs i per tant, moltes prebendes.
El fet és que des de les dues últimes confrontacions electorals, CiU va
perdent vots a palades, mentre ERC els guanya sense fer res, limitant-se a
exercir de director d’orquestra darrere la cortina de l’escenari. I en aquest
escenari polític algú està escrivint un guió que en el millor dels casos,
situaria a CiU com a partit “bisagra” al darrera de ERC. La conclusió seria,
que ERC hauria engolit a CiU i que a la llarga, podria acabar d’apartar-lo fins
deixar-lo com un partit extraparlamentari.
La situació electoral de CiU es ben difícil i no té traces de remuntar,
tant es així, que fins i tot es parla dintre de CiU d’un possible acord amb el
PSC, aquest partit que no pot controlar el nou secretari general, Pedro
Sánchez, com tampoc ho podia fer l’anterior secretari, aquest partit en
definitiva, en el que avui pel mati es diuen independentistes i per la tarda
diuen que tenen una vocació clarament espanyola. Com diuen pel “cotarro”, “l’Iceta va seguint la comedieta”.
Sigui com sigui, dintre de CiU es comencen a sentir veus que demanen un gir
de timó. Deu de ser el timó amb el que es va fotografiar Mas abans de les
penúltimes eleccions autonòmiques. Fins i tot, s’ha sentit a dir, que es
contempla la possibilitat de pactar amb el PSC un acord de recolzament ampli,
tant de cara a les eleccions municipals como a les autonòmiques i generals. Es
diu que en síntesi, fora el recolzament que ara els hi dona ERC, a canvi de
“tornar Barcelona al PSC”.
Alguns sobiranistes de CiU reclamen la “sociovergencia”
convençuts de que és l’única forma
de evitar que Catalunya caiguí en mans de ERC, doncs pensen que “si ERC ja va fer una trencadissa en temps
del tripartit, ara podria acabar d’enfonsar Catalunya”. Arribats aquí direm
que tot és opinable, fins i tot pensar que l’únic que intenten es mantenir
càrrecs, cosa que podrien pactar amb el PSC, a canvi de recolzar-los en la
presidència.
Des de CiU (fins i tot diuen que en sectors independentistes) ja no semblen
mirar com històricament han fet, al PSC com el seu adversari, sinó que el seu
enemic a batre electoralment és ERC. Segurament és qüestió de supervivència,
però quina imatge donarien, dos partits que sempre han estat barallats
(recordem aquí allò del : “Vostès tenen
un problema i es diu 3%” ), ara acabin sent socis de govern? Es clar que ens dirien que ho fan per Catalunya,
mentre tots sabríem que només ho farien en nom de les seves prebendes, però l’acord
escenificaria el teatre, la farsa i si es vol l’enganyifa en que s’ha convertit
la política en aquest país, de tot el qual, l’ex president Pujol resulta ser un
exemple immillorable, quan sempre anava de “califa”. Recordo aquí un paràgraf
d’una cançó de la Trinca quan deia: “Califa,
ets el rei de l’enganyifa”. Doncs això.
És clar que no sabem com es prendrien l’acord, els minvats votants que encara li queden al PSC. Aquesta és una altra.
És clar que no sabem com es prendrien l’acord, els minvats votants que encara li queden al PSC. Aquesta és una altra.
No cap dubte de que s’atansen
temps en que la classe política estarà bastant atrafegada en esmunyir-se de
certes responsabilitats, mentre a cops de colze intenta mantenir una poltrona
dintre l’escenari del poder. Mentrestant els ciutadans exercirem com a
espectadors de tot aquest teatre, però compte que això no és gratis, doncs ja
hem pagat i molt cara, l’entrada al teatre amb els nostres elevats impostos.
Etiquetas: lactguiteatacat
Suscribirse a Entradas [Atom]