lunes, 16 de junio de 2014
La Tira
La davallada d’un xarlatà de Fira
L’Àngel Ros, alcalde
de Lleida, resulta ser un bon orador, que perd “l’oremus” quan veu un micròfon
dels mitjans de comunicació. Ell sap que tenir presencia als mitjans és
protagonisme i en un país d’electors poc acostumats a valorar la honestedat,
els fets i les propostes polítiques, el protagonisme propagandístic és un valor
a tenir en compte.
Pel que fa als
fets coneguts per tots, podríem destacar una gran pujada del rebut de l’aigua,
quan l’Ajuntament de Lleida (al igual que altres municipis que mantenen el
mateix privilegi i connectats al Canal de Pinyana), no ha pagat mai res per l’aigua.
Un altre fet a
tenir en compte seria la forta pujada del rebut de l’IBI, quan Lleida té el
trist protagonisme de ser capdavantera en el preu de aquest impost. I depèn,
uns anys queda en primer lloc, com a ciutat més cara i altres anys queda en
segon lloc.
Resulta un abús,
que el preu dels pisos estigui baixant, mentre el nostre Ajuntament no para de
pujar-nos el rebut de l’IBI, quan en bona lògica, el que hauria de fer es
baixar-nos el preu del rebut, via baixada del valor cadastral, o bé baixar-nos
directament el coeficient multiplicador, ambdues coses pot fer l’Ajuntament,
només ho ha demanar al Cadastre per escrit.
La resta
d’impostos municipals, inserits en una comparativa de preu amb altres
municipis, mostra que estem entre les ciutats més cares d’Espanya, tot i que,
l’alcalde va dient que els impostos de Lleida “són de rissa”. En tot cas, seran
de “rissa” en referència al seu sou
privilegiat, però la resta de lleidatans, no tenim aquest sou tant elevat.
El gran deute que
acumula l’Ajuntament de Lleida, que fonts extraoficials xifren en uns 400
milions d’euros.
El fiasco que ha
suposat tant l’Aeroport de Lleida-Alguaire com la Llotja, que només han estat
piràmides per enterrar molts diners de
tots.
La molt poc útil organització
de les noves línies d’autobús. L’actitud privatitzadora de l’alcalde amb espais
públics de Lleida, com el Camp Esports, la Ciutat Esportiva de Balafia, Les
Basses, els Camps Elisis, Gardeny, etc.
El mal estat de
molts trams de carrer amb voreres que tenen trams enfonsats, forats i rajoles
aixecades que provoquen caigudes als vianants, obliga als veïns de Lleida a
caminar mirant al terra fixament per precaució, perquè a més hem d’estar atents
a no trepitjar les caques de gos.
Hi ha també
moltes queixes en el sentit de que quan els lleidatans criden a la Guardia
Urbana per aldarulls, aquesta no apareix i tots sabem que amb la llei a la ma,
el cap de la Guardia Urbana, és sempre l’alcalde.
Casi no caldria
ni comentar, la quantitat de multes que ens imposen als parquímetres per passar-nos
una mica del temps, quant tots sabem, que és una concessió municipal i és com
si ens poses les multes el propi Ajuntament, que per cert, és qui les tramita.
Aquestes circumstàncies
han estat denunciades en els últims anys i denoten miri com es miri, una mala
gestió municipal. I el responsable és l’alcalde.
La cessió d’espais
municipals al col·lectiu musulmà per tal que ho utilitzin com a mesquita sense
pagar res, o a un preu simbòlic, és un fet que irrita als lleidatans ja que
denota un tracte de favor cap aquest col·lectiu, quan ja sabem, que reben
ajudes econòmiques municipals, pel sol fet de ser immigrants.
Dóna també una
mica la mida de com és el nostre alcalde, el fet de que quan va accedir a
l’Alcaldia, va comentar entre els seus, que ell només seria alcalde durant dos
legislatures, es a dir “vuit anys, perquè és l’únic bo que ha fet l’Aznar”,
quan desprès veiem que ja va per la tercera legislatura i encara es presenta
per disputar-ne una quarta.
Una altra mostra
de la mateixa incoherència, la tenim en uns altres fets que tots recordem:
l’alcalde Ros es va presentar com a candidat a Secretari general del PSC,
càrrec pel que va lluitar molt, però el va guanyar el recentment dimissionari,
Pere Navarro. Va estar una lluita que va perdre, en la que fins i tot, Ros va
dimitir molt irritat com a diputat al Parlament.
Ara la Secretaria
del partit ha quedat lliure, però Ros diu que no li interessa, que no aspira a
ser Secretari general, sinó que “la seva prioritat era l’alcaldia de Lleida”.
Tots recordarem que el lema de la seva primera campanya electoral era “Vota
Ros, perquè li agrada Lleida”.
En que quedem,
alcalde, a què venen aquestes incoherències?
Penseu que i si un polític és incoherent amb una cosa, també ho podeu
ser amb tot.
En les passades
eleccions europees, el partit de l’alcalde, PSC, ha tingut una gran davallada:
de 13.300 vots a passat a tenir-ne 5.100, la qual cosa podria fer pensar, que
els votants comencen a valorar els fets. Si fos així, seria una molt bona
noticia democràtica.
Per tant, tot
apunta a que al maig de l’any vinent, data de les properes eleccions
municipals, Ros deixarà, li agradi o no, de ser alcalde de Lleida.
Etiquetas: ldavalldunxarlardfir
# entrada de Redaccio : 8:24
Suscribirse a Entradas [Atom]