miércoles, 11 de junio de 2014
Desde la meva finestra
Duran, un gran comediant
Resulta difícil recontar quants cops ha anunciat Duran que deixava els seus
càrrecs. Les relacions entre UDC i CDC sempre han estat difícils. En el fons fa
l’efecte d’estar-se comportant com un matrimoni de conveniència, no es cauen
bé, però es necessiten.
Duran tampoc té
massa pau dintre les files de “unió”, però és que a més, en una de les últimes
assemblees que va tenir lloc a Lleida, part de la militància la va emprendre
durament contra ell, qui aguantà estoicament tot el que alguns militants
portaven al pap.
A mantenir la
serenitat ajuda l’experiència. Des de
que ell sent jove, residia en un centre religiós de Lleida on practicava la
seva oratòria davant els seus companys fins ara, han passat uns quants anys.
Ara ja té molta experiència i no l’amoina gens ni mica que uns militants li
cantin les seves veritats. Duran avui, ja té molta pràctica, ve a ser tot un
veterà.
El passat
diumenge va saltar la noticia (una vegada més) sobre la intenció de dimitir
dels seus càrrecs. Imagino que immediatament els telèfons van començar a
funcionar fins treure fum. Hores
després, un portantveu de CDC va declarar sentir-se perplex davant aquesta
noticia.
Va tenir de
sortir a corre-cuita, la Vicepresidenta Ortega a la TV per puntualitzar que la
decisió no era ferma.
El dilluns per la
nit, en certa cadena de televisió va sortir Jordi Pujol carregant contra Duran
sense misericòrdia.
No és fàcil fer
d’endevinador, però podem estar segurs, que la noticia de la possible dimissió d’en Duran, no se la
van inventar els periodistes. A més no va ser desmentida, ens al contrari, ell mateix
va comentar que CiU no és la mateixa que fa cinc anys. Per tant, la noticia era
tant certa com la rectificació. Però segons diu ara el seu autor, podria no ser
més que una decisió aplaçada. És allò d’un pas endavant i un altre endarrere,
com sempre.
No sé perquè, però
Duran ha tingut sempre com una etiqueta de persona sensata, quan jo sempre l’he
vist com un comediant que quan arriba davant d’un tema delicat sempre practica l’ambigüitat.
Tant és així que en aquests moments, ell mateix ho està demostrant: va votar la
Constitució (amb monarquia inclosa) i ara anuncia que s’abstindrà de votar una
llei de successió, que no és ni decidir entre monarquia o república, ni entre
Constitució sí o no.
De moment Duran
ha donat un cop de puny a sobre la taula, doncs diuen que està molt fart d’aguantar
el tenir de fer d’escolanet del quixot republicà Junqueras.
No hi ha dubte,
de que si ell plega es pot produir una trencadissa entre els dos partits, CDC i
UDC, la qual cosa complicaria i molt, la qüestió sobiranista.
Duran mentre es declara
no independentista, diu estar a favor del dret a decidir, però ell tot i fent ús
del seu dret a decidir, ha decidit demostrar i recordar que ell és en aquest
moment una peça clau. Aquí estem aplicant ja el dret a decidir en tots els
àmbits, fins i tot pot ser utilitzat electoralment parlant, per deixar a CiU
reduïda a la mínima expressió.
Etiquetas: duranugracomediat
Suscribirse a Entradas [Atom]