miércoles, 28 de mayo de 2014
La Tira
Contractacions
a tort i a dret
En la pel·lícula
italiana sobre la política, “Viva la libertá”, el guió posa en boca del
protagonista una frase que denota sens dubte, com aquesta pel·lícula podria
estar descrivint també l’escenari sociopolític del nostre país.
La frase: “Els
politics són mediocres, perquè els electors són mediocres”, resulta ser un
pensament crític que encaixa perfectament en la nostra societat espanyola i que
alguns tenim per cert, des de fa anys.
Ja sabem que hi
ha electors, que segurament per desídia i manca d’interès, som mediocres com
gran part de la classe política, el que passa és que als electors, als
ciutadans, als contribuents que paguen impostos, se’ns exigeix per part dels
politics, el recte compliment de la llei i si algun no ho fa, és sancionat
durament.
Malgrat tot i que
alguns electors siguem mediocres tenim un problema, perquè hi ha una
circumstancia que no és banal: els politics siguin mediocres o brillants, tots
tenen també l’obligació de complir rectament la llei. És més, ocupen un càrrec
públic, on perceben en bon sou públic i des d’on estan obligats, moralment però
també legalment, a complir la llei, perquè si des d’un càrrec públic es
conculca la llei, podem estar parlant d’un abús de poder que la llei tipifica
com una prevaricació, perseguida pel codi penal.
No sabem si
certament estem davant d’una prevaricació, però tenim noticies de que estan
passant coses estranyes a la Diputació de Lleida, on el President va cessar a
l’Interventor de la Corporació, per una suposada “pèrdua de confiança”,
encara que nosaltres pensem que va ser degut a que l’Interventor li van cantar
“les quaranta” al President.
Tenim entès que
l’interventor, al setembre de l’any passat, va fer un “Informe de control financer”
que no va agradar gens al President de la Diputació.
En aquest informe
legal, es crida l’atenció sobre alguns aspectes que podrien ser legalment
delicats, entre ells destaca el de la contractació.
La llei, en
l’apartat de contractes del sector públic, impedeix els fraccionaments d’import
en adjudicacions, que es poguessin fer per evitar els procediments de concurs
públic previstos en la llei. Però tenim entès, de que en aquest informe
financer, diu que en l’any 2012, s’aprecia un important fraccionament de la
despesa de contractacions que arriba al 53%, feta per tant al marge dels
sistemes d’adjudicació de contractació pública.
Creiem que
podríem estar parlant, d’un import total de 1.800.000 euros, que afectaria a
una quarantena d’empreses i a prop d’uns 1.500 contractes, per tant no sembla
aquest un fraccionament, que pugui ser considerat com una errada puntual.
Segons la llei,
l’Interventor de la Diputació, té l’obligació d’elaborar aquest informe
control, per comprovar el funcionament de l’aspecte econòmic-financer de les
entitats locals i si davant de tot aquest informe, el President de la Diputació
no rectifica, sinó que cessa a l’interventor per una suposada “pèrdua de
confiança”, què hem de pensar?
Ens preguntem, si
en comptes de cessar l’interventor del seu càrrec per haver fet la seva feina, no
hauria de ser el propi President de la Diputació, qui hauria de dimitir pel sol
fet de no vigilar les contractacions.
I si els
ciutadans som sancionats per incomplir la llei, un càrrec públic, com pot ser
un President de Diputació, si incompleix la llei, també hauria de ser sancionat
i apartat del seu càrrec. O és que un càrrec públic també porta adjunt, el
privilegi de no tenir de complir la llei?
Es clar que també
ens podem preguntar, si estem en una democràcia igualitària, o si pel contrari,
encara estem en una mena de “democràcia franquista”, on el que hem de fer els
qui no tenim càrrec públic, es allò de “veure, escoltar i callar”?
Etiquetas: contractatortiadret
# entrada de Redaccio : 8:20
Suscribirse a Entradas [Atom]