lunes, 26 de mayo de 2014
Des de la meva finestra
La ressaca electoral
A Catalunya els partits
sobiranistes van encarar aquestes eleccions en clau d’eleccions autonòmiques,
on el primer punt, el segon i també el darrer, era “el dret a decidir”, como si
els 800.000 aturats que tenim a Catalunya, estiguessin en condicions de
decidir, si volen anar dema a treballar o no. Com si poguéssim decidir si volem
estar o no en les llargues llistes d’espera santaires. Com si poguéssim decidir
si moltes famílies poden decidir si són desnonades o no. Com si poguéssim
decidir si volem percebre o no els ajuts a la dependència. Com si poguéssim
decidir, si volem tenir un mercat de treball precari o no, o si poguéssim
decidir si volem pagar més impostos o no, o si poguéssim decidir si volem o no,
millor educació o més retallades en serveis socials bàsics.
Però es treu
constantment a passejar el “dret a decidir la independència”, sense explicar,
que la precarietat i la crisi que estem patint, la tindríem també en una
Catalunya independent i segurament en major mesura. Això sempre s’amaga i en
resum, tot és com una enganyifa.
Ja ho deia el
nazi Göbbels, que una mentida repetida mil vegades s’acaba tenint per una
realitat, el que passa, és que la realitat és tossuda, i una mentida sempre
acaba sent una mentida. CiU que des de sempre ha estat un partit de poder a
Catalunya, va encarar aquestes eleccions amb un lema: “Guanyem-nos Europa”. El
que ara no poden negar es que no han guanyat. El que no poden negar és el seu
fracàs, ja que s’han quedat amb els mateixos diputats que ja tenien, però
compte, CiU ha deixat de ser la primera força política a Catalunya, ja que li
ha passat al davant ERC, qui sibil·linament, ha anat recollint molt vot
convergent. No oblidem que és la primera vegada que ERC guanya unes eleccions
des de la transició.
Pel que fa a
l’anàlisi d’en Mas sobre els resultats, quan suma el percentatge de vot de CiU,
més el de ERC, més del de ICV, resulta ser també una mentida, ICV ha estat
sempre el partit més crític amb CiU, en tenir-los per un partit de dretes (i no
s’equivoquen), per tant aquesta suma majoritària que fa Mas no és real i em
sembla senzillament no voler reconèixer, que han fet un pa com una coca.
No es pot
explicar als electors constantment el conte de la lletera, perquè a la llarga
es veu, que només era un conte.
Per tant, m’imagino
que dintre de CiU hi haurà una mica de “marro”. Hi deu d’haver tant de marro,
que ahir el patriarca Pujol en la nit electoral i com era costum, no va
acompanyar a la cúpula presidida per Mas, deu de ser veritat, que fa molt de
temps que no es parlen.
Destaquen els bons
resultats de Podemos. També treu bon resultat Ciutadans i baixa bastant a
Catalunya el PP, però encara baixa més el PSC.
Dintre el PP hi
haurà també una mica de marejol, pels mals resultats obtinguts a Catalunya i
Andalucía, però dintre del PSOE hi pot haver maregassa. Rubalcaba, millor que
es posi les barbes en remull. Això per no citar la forta maregassa que hi haurà
dintre el PSC.
Rubalcaba es
podria veure en la tessitura d’haver de dimitir, encara que es podria donar el
cas, de que Pere Navarro l’hagués de copiar.
Algunes de les conclusions
que se’n poden extreure són: que el col·lectiu sobiranista no forma majoria, i
per tant queda al descobert una altra mentida de Mas-Jonqueras. Que ERC ha passat
a ser la primera força de Catalunya i que el bipartidisme nacional sembla
estar-se fraccionant, encara que a nivell de Parlament Europeu seguirà
funcionant. El més preocupant a nivell
europeu potser sigui, que el Front National de Le Pen guanyi les eleccions a
França. Serà que els dos partits majoritaris, no han escoltat prou als
francesos? No oblidem que en general, l’electorat francès no té cap problema en
emetre un vot de càstig. Tal vegada aquí estigui començant a funcionar el
mateix procediment.
Etiquetas: laresacaelectoral
# entrada de Redaccio : 8:35
Suscribirse a Entradas [Atom]