martes, 22 de abril de 2014

La Tira



Petita relliscada amb les Termes Ilerda 

L’any vinent hi ha eleccions municipals i alguns alcaldables busquen desesperadament sobresortir entre els demes, a fi i efecte de donar a entendre als electors lleidatans, que es preocupen per la ciutat.
Sobresortir entre els demes candidats per aconseguir més vots, per intentar tenir poder municipal és legítim i queda dintre del marc polític legal establert, però pels votants hi ha una petita qüestió que cal plantejar, si no volem caure en allò que en diuen “borregisme”, i és esbrinar si la “preocupació de ciutat” que es pretén demostrar, és real o fingida?

Tot això ve al cas, degut al molt lamentable estat de desafecció política que trobem entre un electorat, que ja fa temps veu a la classe política, si més no, com a poc exemplar, per no dir coses pitjors.
Qui sap, si la causa de tot, no estarà en aquest “esperit acrític” amb el que els votants ens apropem a les urnes. Algú va dir, que “tenim la classe política que ens mereixem”. Potser sí.

Com dèiem al començament, n’hi ha que ja comencen a intentar sobresortir entre els demes, concretament ICV ja ha començat exigint la recuperació de les Termes Ilerda, les termes romanes de Lleida, al·legant que l’Ajuntament va pagar 920.000 euros pels terrenys on estan, mentre les Termes estan totalment deixades com quan les van comprar.

Malament comença aquest grup la precampanya electoral per les municipals, si el primer que treu ja no és cert. Han de saber la gent de ICV (i ho podem preguntar al matrimoni que en aquells anys eren regidors a l’Ajuntament per la seva formació), que l’Ajuntament de Lleida va obtenir la titularitat de les dues finques que comprenen les Termes, al 24 d’octubre de 2005, però en cap cas va comprar les finques, sinó que va fer una permuta, encara que dubtosa, amb un industrial de Lleida que tenia les dues finques, a Cardenal Remolins, números 9 i 11. Una la va rebre l’industrial en herència del seu pare, però la finca contigua la va comprar a un preu molt barat. Així doncs, el 24/10/2005 estant ICV formant part del Govern tripartit municipal (PSC-ICV-ERC), es fa un conveni de permuta, d’aquestes dues finques, més una altra zona afectada per vialitat al carrer Princep de Viana. Tot es permuta per dues finques al Campus de la Universitat, a Cappont.

Casualment i sempre casualment (no cal mal pensar) el Govern tripartit de la Generalitat (PSC-ICV-ERC), declara només 18 dies desprès de signat el conveni, les Termes Ilerda com a bé cultural. L’àrea de les Termes però, també inclou les finques de Democràcia, números 6 i 8, propietat d’un col·legi, que casualment i sempre casualment, va obtenir posteriorment autorització per a construir a sobre un gimnàs sense cap problema.

La llei preveu des de fa molts anys, que tant les zones afectades per equipaments,  vialitat, o restes arqueològiques, per ser d’interès social, es poden expropiar, de fet l’Ajuntament de Lleida expropia.

El Departament d’Economia i Finances aplicava en aquell moment les següents valoracions a efectes de transmissions patrimonials: valor cadastral multiplicat per 2,3. Per tant, la finca de Remolins 9, tenia un valor cadastral de 64.955 €, per 2,3 resultava tenir un valor de 149.398 €.
Remolins 11, amb un valor cadastral de 71.492 €, per 2,3 resultava tenir un valor de164.432. En total sumen 313.830 €.

La llei d’expropiació forçosa (art. 38), diu que els bens expropiats es valoraran augmentant un 10% el valor cadastral. Aleshores en total foren 345.213 €. Pagant aquest import es podien haver expropiat legalment les dues finques.
Però, i aquí ve el problema, es van valorar en 920.998 € en conveni de permuta signat per l’Ajuntament.
I com és, que se li valoren en 575.785 € de més?  
A sant de què, se li fa aquest regal a l’industrial lleidatà? 
Com és, que en aquell moment, Pané i Rivadulla, que eren regidors per ICV en el govern municipal, no van dir res? 

Si realment volent investigar, aquí tenen matèria la gent de ICV, perquè a la vista dels fets, sembla i diem sembla (no volem pas mal pensar), que potser no interessava recuperar les Termes, sinó que interessava fer el conveni.

En comptes d’inventar, potser valdria més, per exemple, que busquessin maneres de combatre la corrupció, sigui allí on sigui, doncs també és una forma de regenerar el país, que prou falta fa.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]