miércoles, 30 de abril de 2014

Des de la meva finestra


Acord de poder, amb assaig de ruptura

Amb la recent crisi del Govern andalús, la presidenta de la Junta, va signar un decret per derogar una adjudicació prèvia de pisos socials, primer, anul·lant aquesta derogació parcialment, desprès, fent tot plegat una mena de pallassada, per tal de continuar mantenint un acord de Govern que li permeti mantenir-se en el poder.

Amb tot aquest teatre de guerrilla, si el PSOE creu que davant els electors, ha guanyat prestigi, i IU creu que ha guanyat recolzament social, tal vegada s’adonin aviat de que estan ben equivocats.

De tot aquesta opera bufa, l’única conclusió sense por a equivocar-se que se’n pot extreure, és l’idea de que en aquest país (i ara s’escenifica a Andalucía), es difícil que els partits d’esquerra (o que ells es diuen d’esquerres) es puguin entendre per formar govern estable.
Desconec qui va escriure aquest guió patètic, basant-se en les famílies ocupes de la Corrala Utopía, però sens dubte la dreta li hauria de fer-li un monument. Però, qui em garanteix, que no va estar escrit per un valedor de la dreta, infiltrat en l’esquerra?

És imperdonable, que en un tema como era aquest, basat en unes famílies ocupes en l’edifici de Ibercaja, que portaven allí des de feia dos anys, els dos socis del Govern bipartit andalús no s’hagin pogut posar d’acord. Aleshores, si per una cosa tant simple com aquesta, no es poden posar d’acord al bipartit format per, PSOE i IU, com esperen poder posar-se d’acord, en altres temes molt més importants com podria ser, un Govern estable per la nació?

Que els hi poden dir, als que amb molt d’esforç i sacrifici, estan pagant la seva hipoteca o lloguer, quan en veure aquesta comedieta es poden sentir ofesos, ja que a uns que no paguen res, se’ls hi reparteixen claus sobtadament per motius politics?
No oblidem tampoc considerar, si les motivacions per la ocupació van estar reals, donat que la majoria d’aquests ocupes no estaven en un estat de necessitat i només estaven allí fent allò que en diuen una “performance”.

Sembla del tot innegable, que l’acord final desprès de la baralla darrera l’escenari, entre el PSOE i IU a la Junta de Andalucía, no era per solucionar els problemes dels ciutadans andalusos, sinó que era un acord de poder.

En el rerefons de la qüestió, tenim les dades: tres milions i mig de pisos buits, a la vegada que hi ha gairebé un milió de persones sense sostre. En tot aquest desgavell hi té a veure, més de 400.000 desnonaments des de l’inicií de la crisi.
En l’altra banda de la taula es troba, la gran banca que ha rebut 40.000 milions d’euros en ajuts públics, per eixugar les pèrdues de la seva especulació salvatge, mentre ara, tornen a fer grans beneficis.
I als que han de viure al carrer, qui els ajuda?

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]