miércoles, 30 de abril de 2014
Des de la meva finestra
Acord de poder, amb assaig de ruptura
Amb la recent
crisi del Govern andalús, la presidenta de la Junta, va signar un decret per
derogar una adjudicació prèvia de pisos socials, primer, anul·lant aquesta
derogació parcialment, desprès, fent tot plegat una mena de pallassada, per tal
de continuar mantenint un acord de Govern que li permeti mantenir-se en el
poder.
Amb tot aquest
teatre de guerrilla, si el PSOE creu que davant els electors, ha guanyat
prestigi, i IU creu que ha guanyat recolzament social, tal vegada s’adonin aviat
de que estan ben equivocats.
De tot aquesta
opera bufa, l’única conclusió sense por a equivocar-se que se’n pot extreure, és
l’idea de que en aquest país (i ara s’escenifica a Andalucía), es difícil que
els partits d’esquerra (o que ells es diuen d’esquerres) es puguin entendre per
formar govern estable.
Desconec qui va
escriure aquest guió patètic, basant-se en les famílies ocupes de la Corrala
Utopía, però sens dubte la dreta li hauria de fer-li un monument. Però, qui em garanteix, que no va estar escrit per
un valedor de la dreta, infiltrat en l’esquerra?
És imperdonable,
que en un tema como era aquest, basat en unes famílies ocupes en l’edifici de
Ibercaja, que portaven allí des de feia dos anys, els dos socis del Govern bipartit
andalús no s’hagin pogut posar d’acord. Aleshores, si per una cosa tant simple
com aquesta, no es poden posar d’acord al bipartit format per, PSOE i IU, com
esperen poder posar-se d’acord, en altres temes molt més importants com podria
ser, un Govern estable per la nació?
Que els hi poden
dir, als que amb molt d’esforç i sacrifici, estan pagant la seva hipoteca o
lloguer, quan en veure aquesta comedieta es poden sentir ofesos, ja que a uns
que no paguen res, se’ls hi reparteixen claus sobtadament per motius politics?
No oblidem tampoc
considerar, si les motivacions per la ocupació van estar reals, donat que la
majoria d’aquests ocupes no estaven en un estat de necessitat i només estaven
allí fent allò que en diuen una “performance”.
Sembla del tot innegable,
que l’acord final desprès de la baralla darrera l’escenari, entre el PSOE i IU
a la Junta de Andalucía, no era per solucionar els problemes dels ciutadans
andalusos, sinó que era un acord de poder.
En el rerefons de
la qüestió, tenim les dades: tres milions i mig de pisos buits, a la vegada que
hi ha gairebé un milió de persones sense sostre. En tot aquest desgavell hi té
a veure, més de 400.000 desnonaments des de l’inicií de la crisi.
En l’altra banda
de la taula es troba, la gran banca que ha rebut 40.000 milions d’euros en
ajuts públics, per eixugar les pèrdues de la seva especulació salvatge, mentre
ara, tornen a fer grans beneficis.
I als que han de
viure al carrer, qui els ajuda?
Etiquetas: acorddpodrassagdrup
# entrada de Redaccio : 8:31
Suscribirse a Entradas [Atom]