lunes, 17 de marzo de 2014
La Tira
“Del dit al fet, hi ha un
bon tret”
Que una persona,
inclosa un polític, parli bé, no es cap garantia de que digui la veritat. El
dir la veritat únicament ho proven desprès els fets. La mentida ha estat una
estratagema tramposa dels manipuladors des dels orígens de la humanitat. La
feina dels companys de viatge, ha estat sempre desentrellar quan algun
d’aquests personatges ens enganya o no, per tant és lògic, que quan veiem a
algú que manipula, el més senzill sol ser no fiar-se’n més. Sens dubte ve a ser
la postura més sensata, perquè qui ens enganya en un, també és capaç d’enganyar-nos
en cent. Dit en altres paraules: no és de fiar. Els mexicans en aquests casos diuen:
“Si tu amigo te engaña, es un pendejo. Si
te vuelve a enganyar, el pendejo eres tú”.
Hem sentit a dir,
que els blocs que es troben a meitat del Passeig de Ronda, denominats Santa
Maria de Gardeny, tenen un problema: tenien una rebaixa administrativa en
l’impost de l’IBI, però era una rebaixa temporal, és a dir tenia un termini.
Ara el termini ha expirat i la pujada del seu rebut de l’IBI és considerable.
Per tal motiu van demanar audiència a l’alcalde Ros, el qual els va rebre
explicant-los que l’Ajuntament no tenia res a veure amb tot això, que tot era
cosa del Cadastre. Si és veritat que els hi va dir tal cosa, només podem dir
que és una mentida com la copa d’un pi.
L’alcalde sap
perfectament, que qui proposa el tipus de gravamen en l’impost de IBI són
sempre els Ajuntaments, el Cadastre simplement aplica el que diu per escrit
l’Ajuntament, dintre els límits legals de màxims que posa d’Estat. I a Lleida,
curiosament i digui el que digui l’alcalde, estem fregant el límit legal de
màxims.
És més, qui
s’embutxaca els diners de la totalitat d’aquest impost, són sempre els Ajuntaments.
Diu que alguns
veïns dels que van anar a parlar amb l’alcalde per aquest tema, no van sortir
totalment convençuts, pel que es van anar a assessorar al Cadastre, on els van
informar legalment sobre el particular.
En saber els
veïns de les comunitats dels blocs que van anar a parlar amb l’alcalde la
veritat legal sobre l’assumpte, diuen haver quedat molt decebuts.
¡Senyors, això sol
a passar sempre que es confia en un xarlatà de fira!
Us aconsellem
mirar sempre els fets, els discursos estan bé, però desprès hem de veure els
fets. Els fets són el que importa. Val la pena recordar sempre aquella dita: “Del dit al fet, hi ha un bon tret”.
Etiquetas: delditalfethihanbontret
# entrada de Redaccio : 0:33
Suscribirse a Entradas [Atom]