jueves, 13 de marzo de 2014
Des de la meva finestra
El pujolisme en caiguda lliure
Corren mals temps
per la família Pujol: el patriarca ja no és qui marca els temps, ni qui diu el
que toca i el que no, ara els temes a tocar els assenyala un jutjat. Cal dir
doncs, que Jordi Pujol Soley, està molt emprenyat.
Ell que va estar
l’inventor del pujolisme en totes les seves vessants, ara creu veure’s
deshonrat i menyspreat pel “populacho”, i sí que un cop un treballador valent,
li va donar un cop desafiant al seu cotxe oficial, aconseguint que Pujol baixés
del automòbil i li clavés una forta esbroncada a aquell atrevit. D’igual manera
que quant es va tenir d’enfrontar amb els regants del Ter.
Aquest mateix
procediment no li va servir però, davant de Montblanc, en baixar de
l’helicòpter, quan va rebre una pluja d’avellanes per part dels productors de
fruits secs, que el va fer pujar altre cop a l’helicòpter a corre-cuita i fugir
immediatament de terres tarragonines.
Però totes
aquestes escaramusses només van estar considerades com bretolades per part del
patriarca. Ara la cosa és molt diferent, ara qui l’ataca no són uns brètols com
deia ell, sinó que és el poder judicial i en aquests, “no toca”, o no si val, a
sortir per cames.
El jutge Ruz –de
Madrid- està investigant alguns jocs de mans econòmics que va fer el seu fill,
Jordi, també conegut pel “marmolista” , a
qui jo proposaria per a ser nomenat “Mag de les finances”. I és que les seves
“gestions de negocis”, li van fer guanyar molts diners. Concretament, ara Ruz,
investiga el “com els va guanyar”.
Es diu que al
2008 i en un sol dia, una de les seves empreses, Iniciatives Marketing i Inversions, va guanyar al 2008 i en només un dia, 12,7 milions d’euros,
en concepte de “altres ingressos
d’explotació”, quan aquesta empresa per la seva activitat ordinària, va
facturar 450.000 euros aquell any.
Caram, per ser
una empresa destinada a “comprar i vendre tota classe de marbres, granits i
pedra natural”, trobo que per a tenir un benefici de 12,7 milions, haurien de
remenar molt marbre?
El jutge ha
trobat, que aquesta empresa junt amb
quatre més, entre 2004 i 2012 van moure 32,4 milions d’euros per 13 països.
Sorprenentment s’ ha trobat que totes cinc empreses estan radicades al carrer
Ganduxer, precisament al despatx de Jordi Pujol Ferrusola, l’hereu, encara que aquestes cinc empreses no són totes les que
surten als papers.
Ja fa uns mesos,
el jutge va decidir demanar a uns quants bancs, el llistat de moviments que van
tenir aquestes empreses i veurem com acabarà l’assumpte.
Un altre jutjat
està també investigant a Oriol Pujol, el
petit, perquè sembla ser, que feia jocs malabars amb la concessió de certes
estacions de ITV, si fem cas de les gravacions telefòniques que li va fer la
policia. Un altre mag de les finances.
Diuen que si
Pujol patriarca està molt dolgut, perquè aquest s assumptes, juntament amb la
publicació mediatica de que la família té 137 milions a Suïssa, li posen una taca de tinta xina a sobre del
seu bon nom.
Ara, un dels seus
detractors, Albert Boadella, qui va muntar una obra de teatre, “Ubú President”, criticant la seva
forma de governar, podrà sens dubte, proclamar que ell ja
va encertar amb les seves critiques premonitóries.
L’entorn
pujolista, empresarial i “ben pensant”, que sempre el va envoltar adulant-lo, tot i buscant
vetllar els seus interessos propis de butxaca i fent-li de guàrdia de corps, ara calla i ben aviat pot dir que
no el coneixien de res.
Una cosa ben
semblant faran, amb el pujolista Mas, que també té uns problemes que va
investigar la UDEF, sobre tres milions d’euros en un compte opac a Suïssa,
doncs el destapament de unes actituds irregulars i en contra la llei, són molt
diferents mentre s’està al poder, a quan es perd el poder.
Etiquetas: wlpujolencaiglliur
Suscribirse a Entradas [Atom]