viernes, 7 de febrero de 2014
La Tira
Què en farem del Museu de Lleida?
El litigi entre
les diòcesis de Lleida i Barbastro-Monzón, va començar l’any 1995, quan el Vaticà
va decidir que més d’un centenar de parròquies de la província de Osca, deixessin
de pertànyer a l’adscripció de Lleida, per passar a formar part de la de
Barbastro-Monzón, amb tot el qual van aparèixer una certa quantitat d’obres d’art, que havien sortit de les parròquies de la Franja aragonesa, des de finals del
segle XIX i començaments del XX.
L’Ajuntament de
Lleida, amb l’alcalde Ros al capdavant, van intentar retenir per Lleida una
quantitat d’obres d’art sacre, l’idea era legítima i era la seva obligació. Com
també era la seva obligació (amb la quantitat d’assessors que té l’Alcalde i
que paguem), assegurar-se de que les obres d’art en litigi, corresponien
efectivament i legalment al patrimoni lleidatà. En comptes d’això, es va
procedir a construir un Museu de Lleida, per retenir per la via dels fets
consumats, les obres a la ciutat.
No hi hauria res
a criticar, si les obres s’haguessin guardat simplement a Lleida, en canvi el
que es va fer, va ser construir ad hoc,
un Museu per encabir aquestes obres d’art, en el que vam invertir 13.552.000
euros de l’any 2008 (o 2.249 milions de les antigues pessetes).
A finals del
2008, ja varem preguntar des d’aquestes pagines: Si acabés passant, que la gran
majoria de les obres d’art, es tinguessin de tornar, de què ens serviria el
Museu? A hores d’ara i seguint la seva clàssica
manera de fer les coses, l’Ajuntament no
ens ha contestat. Mai contesta preguntes compromeses, fa com els covards,
davant una pregunta compromesa, calla.
L’Alcalde Ros,
ens va assegurar als veïns de Lleida, que havent estudiat extensivament el
tema, les obres corresponien legalment a la Diòcesis de Lleida.
Després va sortir
una sentència del Vaticà, on es deia que Lleida havia de retornar 86 de les 113
peces d’art al bisbat de Barbastro-Monzón. El Tribunal Superior de Justicia de
Aragón, també va sentenciar en el mateix sentit. El col·lectiu Consorci d’Amics
del Museu Diocesà va recórrer la sentencia del TSJA i ara el Tribunal Suprem ha
dictaminat validar la mateixa decisió.
Si hem de tornar
aquestes obres, el Museu de Lleida quedarà buit. Sr. Alcalde Ros, i perquè es
van invertir els 13,5 milions d’euros, si no es tenia la completa seguretat, de
que les obres eren lleidatanes? Què en
farem ara del Museu?
Unes altres
preguntes que l’Alcalde Ros mai contestarà. Ell seguin la seva costum, és tant
transparent, que mai contesta el que se li pregunta, sinó altres coses.
Hem pensat per
tant, que ja que el Museu quedarà buit, es podrien exposar allí quantitat de
documents que consten a l’arxiu de l’Ajuntament i que els veïns de Lleida,
encara que ho hem demanat, mai els hem pogut veure. És una situació similar a
la que es podria donar en una comunitat de propietaris, on algun propietari
demana veure una documentació o una factura i el president no la vol ensenyar.
Així és com funciona el nostre Ajuntament.
Per donar alguna
utilitat l’edifici, podríem instal·lar allí una mena de Museu de la Transparència
municipal, així els veïns de Lleida podríem veure i saber, com és que el pont
de Princep de Viana, per exemple, es va pressupostar en 7,3 milions d’euros i
va acabar constant-nos 13 milions.
Etiquetas: quenfardlmuseu
# entrada de Redaccio : 8:31
Suscribirse a Entradas [Atom]