miércoles, 12 de febrero de 2014
Des de la meva finestra
Pobresa energètica
És tracta d’un
nou concepte que ens deixa la crisi. Qui ha estudiat el tema, assegura que un
10% de les famílies espanyoles, té uns ingressos insuficients com per a cobrir
les seves necessitats energètiques bàsiques, malgrat que, aquest percentatge
puja fins al 18% en èpoques hivernals.
L’informe del Comitè
Econòmic i Social Europeu (CESE), afirma entre altres coses, que “La pobresa
energètica mata física i socialment”. Calculen que l’any passat, en la UE la pobresa
energètica va augmentar en un 20%.
Una altra
consideració que assenyalen, és que invertint la cinquena part, de l’import amb
el que la UE ha rescatat a la banca, es podria solucionar aquest problema,
simplement destinant aquesta quantitat a rehabilitar i condicionar els pisos
amb menor eficiència energètica.
Les últimes dades
publicades per Eurostat, indiquen que en tota la UE hi ha uns 60 milions de
persones que pateixen de pobresa energètica. Aquesta xifra, porta sumat el 20%
d’increment, que va pujar l’últim any, ja sigui per augment dels preus de la
llum i el gas, o per una disminució de poder adquisitiu.
El nostre país
entra totalment en aquest augment del 20%, ja que tenim la tercera tarifa
elèctrica més cara de la UE
El director de la
Representació de la Unió Europea, i
encara que de moment no hi ha una definició unificada a nivell comunitari,
parla de “dret a l’energia” i es diu que la PE ve a ser la incapacitat
econòmica que les famílies per a fer front a unes necessitats de climatització
adequades. La PE es veu motivada per tres factors: un ingressos familiars molt
baixos, un gran increment del preu energètic i el poc aïllament dels pisos.
Les persones que
en gran manera estan afectades per aquesta PE, solen a ser, gent gran, infants i dones que
viuen soles.
En definitiva, es
van abocar molts diners per ajudar a la banca europea, quan per ajudar a aquests
60 milions de consumidors europeus vulnerables, amb una cinquena part es podria
solucionar el seu problema energètic i en canvi, no es fa res.
A banda de tot,
he de dir que el terme “pobresa energètica”, em sembla un eufemisme i si se’m
permet, una poca soltada. Diguem la veritat, el que existeix és pobresa que ens
impedeix accedir a l’energia, però també a altres coses.
No sembla doncs,
que aquesta Europa aspiri a ser, l’Europa que vetlla per les persones, al menys
per les persones pobres, no. I aquí apareix l’antic debat sorgit paral·lelament
amb el Tractat de Maastricht, sobre si el Tractat de la Unió Europea, estaria
al costat de les persones o si pel contrari, afavoriria als empresaris.
On han anat a
parar, les intencions fundacionals europees de justícia social?
Etiquetas: pobresaenergetic
Suscribirse a Entradas [Atom]