lunes, 20 de enero de 2014
La Tira
Una actitud de qui no és de
fiar
Àngel Ros va
dimitir del seu escó com a diputat al Parlament de Catalunya, arran “d’una desavinença” (segons ell) amb la
direcció del seu partit, ja que uns quants diputats no van voler votar, una
resolució del Parlament, en el mateix sentit que ho havia decidit la direcció
del partit.
Desprès s’ha fet
corrér el rumor de que fins i tot, la gent l’atura pels carrers de Lleida
felicitant-lo “per la seva coherència”. De ser certes aquestes adhesions a la
seva causa, els hi tindríem de recomanar a aquests ciutadans, “que s’ho facin
mirar”, perquè tot i sent molt lloable la coherència (una virtut que en la
política sol anar molt escassa), potser encara ho és més l’obligació.
A veure si ens
expliquem, en cada lloc s’ha d’estar dintre el sistema que toca. En aquest cas,
el sistema dels partits polítics a Espanya, és que el partit posa a uns
candidats en unes llistes tancades, per presentar a unes eleccions, de les que
sortiran els càrrecs electes i a canvi, el partit entre altres coses demana
lleialtat.
El partit per
tant, funciona com un col·lectiu on es prenen unes decisions que es fan
públiques, en base a unes propostes. Les decisions es poden prendre per
assentiment, o si es dona debat es passa a la votació. En tot cas, sigui quina
sigui la decisió que es pren, s’entén que tots els membres del partit l’han
d’acceptar. Es a dir, el partit et posa en unes llistes però a canvi, tens de
fer pinya, acceptant i defensant les decisions del partit. El sistema és
aquest, encara que si no els hi agrada el poden canviar, però col·lectivament,
no individualment.
De moment aquest
és el sistema establert, en el ben entès de que ningú està obligat a romandre
en un partit, i que si no segueix el sistema, pot ser considerat sens dubte un
antisistema.
La historia és
que estant així les coses, va tenir lloc en el sí del partit una votació
interna, en la que col·lectivament es va prendre una decisió.
Aleshores Ros
(igual que els altres dissidents) no va ser gens coherents amb la seva
obligació col·lectiva, ja que havent de votar obligatòriament una cosa, ells volien
votar al contrari.
Creiem que Ros (igual
que la resta de dissidents de l’escola Maragall) només ha estat un traïdor.
Aquest és el motiu pel que la direcció del partit vol expulsar als dissidents,
no perquè hagin estat coherents com diu Ros, sinó perquè han estat uns traïdors
al partit. A més, no sabem de que es sorprenen ara els dissidents quan els volen
represaliar, els romans ja deien: “Roma
no paga traïdors”.
Per tant, aquests
lloances de les que volen presumir, de gent que el felicita per la seva
actitud, de ser certes, no són més que opinions de gent desinformada, que només
es recorda de la propaganda de l’últim moment.
El que no se li
pot negar a Ros és que sigui un gran actor de teatre, allò que diuen “un
teatrero”, encara que alguns creiem que només és un “xarlatà de fira”.
La demostració
més palesa de quan diem, la teniu en la seva manipulació, dient-nos que havia
dimitit per coherència, quan no és veritat, va dimitir en quedar palesa la seva
traïdoria.
Algú d’un altre
grup municipal de Lleida, va opinar que Ros era un covard per haver dimitit. No
creiem que aquest sigui el qualificatiu adequant al seu comportament, sinó que
el que ha estat Ros és un traïdor al seu partit. Què no serà capaç doncs, de
fer amb els veïns de Lleida?
Etiquetas: unactitdqunoesdfir
# entrada de Redaccio : 7:58
Suscribirse a Entradas [Atom]