miércoles, 29 de enero de 2014
Des de la meva finestra
La lliçó del Gamonal
Els fets que vam veure per televisió, mostrant uns greus aldarulls en la
conservadora i tranquil·la ciutat de Burgos, són un toc d’atenció per la classe
política d’aquest país. Els que van intentar des d’un primer moment, fer-nos
creure, que tot plegat no eren més que bretolades polítiques, van tenir de
callar en fer-se públic que el barri de Gamonal té 60.000 habitants, els quals en
les passades eleccions municipals van votar majoritàriament a l’actual alcalde
del PP.
Podem pensar, que
els exaltats que van protagonitzar actes vandàlics eren només uns quants, fins
i tot, teledirigits per un partit adversari al de l’alcalde, però la gran quantitat
de gent que sortia a protestar pacíficament cada nit pel carrer, alguna lectura
ha de tenir.
Aquesta situació
que és nova a Burgos, és pot interpretar de moltes maneres, però s’ha de
procurar ser realista, ja que no serveix de res enganyar-nos a nosaltres
mateixos.
Segurament tot
hauria quedat en una simple protesta (una més) que es solen donar en algunes
ciutats, si no hagués estat per la poca habilitat i la prepotència d’un
alcalde, que va demostrar no tenir la sensibilitat suficient per calibrar la
situació. Una situació que es va sumar a una crisi prolongada al costat d’uns
escàndols per corrupció, tot el qual combinat en un còctel social, pot arribar
a actuar com una metxa que encén el foc.
Els manifestants
diuen que el projecte que volia fer l’alcalde en un carrer del barri els
perjudica en gran manera, un projecte no va ser consensuat amb els veïns, ni
els hi agradava. Del “aquí mano jo”, es va passar al “tu faràs el que nosaltres
et diem, que per això et paguem”. Els veïns de Burgos estan dient, que per una
vegada han guanyat els que sempre perden.
Aquesta és una
lliçó que la classe política és resisteix a aprendre, però que ha d’assumir li
agradi o no. Les coses estan canviant i comença a estar molt mal vistes la
prepotència i la supèrbia.
L’hivern
burgalés, a manera de primavera àrab, ha aconseguit captar l’interès de moltes
televisions, incloses les estrangeres, símptoma que denota la gravetat de la
situació.
El respecte al ciutadà, és un afegit programàtic que solen portar els
partits petits i del que no volen saber res els partits grans. I aquí ha faltat el respecte al ciutadà.
Acaba de néixer un partit que precisament es diu
VOX, o veu. És de suposar que volen ser un referent que pensa recollir la veu
del poble. Vox neix en el moment que els esdeveniments de Burgos estan encesos.
Es diu que si és un partit escindit del
PP, que es constitueixen per a reclamar el compliment del programa electoral
del PP. De fet els seus promotors són ex militants del partit. Segons es diu,
una de les particularitats que més pot atreure a uns votants desencisats, és la
supressió de les autonomies, farts com estan d’un malbaratament general de
diners públics.
Els partits grans en veure als nous partits petits,
han tingut la lletja costum de menysprea’ls, la qual cosa no ha fet més que
despertar majors simpaties per ells entre els votants. Recordem que UPyD i
Ciutadans, es van veure en aquestes circumstàncies, van començar sent petits i
ara estan creixen.
Les greus protestes a Ucraïna, encara que venen de
lluny, són uns esdeveniments que haurien de fer reflexionar a una classe
política espanyola, que no sembla voler entendre, que als ciutadans quan els
mossega la crisi, es solen tornar molt crítics i abandonen la permissivitat de
les èpoques de bonança. Que vigilin perquè sembla que continuaran sen crítics
durant uns quants anys.
En qualsevol cas, el que no és gens normal, és que
en aquest aspecte, Burgos es sembli a Ucraïna.
A la fi i al cap, potser sigui que les coses estan
canviant. Algú va dir, que quan en la porta de la democràcia grinyolen les
frontisses, significa que estan rovellades, alguna cosa hauran de fer.
Etiquetas: lalliçdgamonal
# entrada de Redaccio : 7:47
Suscribirse a Entradas [Atom]