miércoles, 22 de enero de 2014

Des de la meva finestra

El cas dels assessors desvaguerats
L’assumpte de la Diputació de Girona, ha saltat als mitjans de comunicació com si fos una cosa excepcional, quan tots sabem d’alguns casos similars.

La Fiscalia va obrir diligencies per la contractació de càrrecs de confiança a la Diputació de Girona, des del 2007 fins al 2012. 

En aquestes estaven, quan el cap de Premsa i Protocol de la Diputació, José Maria Amargant, i delegat sindical de CSIF per més senyes, tot i donant mostres de valentia, va registrar dos escrits, denunciant “irregularitats” relacionades amb càrrecs de confiança en l’ens públic, el text criticava que els cinc assessors de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), cobraven per un treball que no feien. Segons hem sabut, l’escrit posa de manifest, que els assessors no es personaven mai a la Diputació, mentrestant estaven fen feines pel partit, la qual cosa diu, podria suposar malversació de fons públics.

Fins aquí, aquest és un cas més. Res de nou sota el sol. El que passa és que el president de la Diputació, Joan Giraut (CiU) es va prendre la denuncia molt malament i va destituir immediatament a Amargant dels seus càrrecs. Per la seva banda, Amargant es va molestar també molt per la seva destitució, tant que va presentar el cas al Jutjat i al Contenciós Administratiu.
                                        
Les coses s’han anat complicant pel president Giraut, qui desprès d’haver rebut una citació, va haver d’anar a declarar el passat divendres com a imputat i sembla ser, que pels delictes de prevaricació i anar contra l’exercici de la llibertat sindical, doncs asseguren en la denuncia, que desprès de presentar Amargant els dos escrits al registre i ser cessat, Giraut es va dedicar a “pressiona’l, fer-li xantatge,menysprear-lo i anul·lar-li la llibertat sindical”.
Tot això sembla una vegada més, un cas de manca d’ètica, d’abús d’autoritat i prepotència, unes qüestions que es solen donar amb molta freqüència en les nostres Administracions. Diríem que forma part del “Typical Spanish”.

Reiterem que assumptes similars es donen també en altres Diputacions, a Lleida el president Joan Reñé, ens hauria d’explicar amb papers, el perquè va destituir al seu interventor fa uns mesos (un cas que de moment ja ha entrat al Jutjat Contenciós Administratiu). Sembla per tant, que Reñé, en aquest tema de l’interventor haurà d’explicar-se tant si vol, com si no. I ja posats, potser ens podria explicar també altres “cosetes” que passen per allí. Oi que sí, Sr. Reñé...?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]