miércoles, 22 de enero de 2014
Des de la meva finestra
El cas dels assessors desvaguerats
L’assumpte de la
Diputació de Girona, ha saltat als mitjans de comunicació com si fos una cosa
excepcional, quan tots sabem d’alguns casos similars.
La Fiscalia va
obrir diligencies per la contractació de càrrecs de confiança a la Diputació de
Girona, des del 2007 fins al 2012.
En aquestes
estaven, quan el cap de Premsa i Protocol de la Diputació, José Maria Amargant,
i delegat sindical de CSIF per més senyes, tot i donant mostres de valentia, va
registrar dos escrits, denunciant “irregularitats” relacionades amb càrrecs de
confiança en l’ens públic, el text criticava que els cinc assessors de Unió
Democràtica de Catalunya (UDC), cobraven per un treball que no feien. Segons
hem sabut, l’escrit posa de manifest, que els assessors no es personaven mai a
la Diputació, mentrestant estaven fen feines pel partit, la qual cosa diu,
podria suposar malversació de fons públics.
Fins aquí, aquest
és un cas més. Res de nou sota el sol. El que passa és que el president de la
Diputació, Joan Giraut (CiU) es va prendre la denuncia molt malament i va destituir
immediatament a Amargant dels seus càrrecs. Per la seva
banda, Amargant es va molestar també molt per la seva destitució, tant que va
presentar el cas al Jutjat i al Contenciós Administratiu.
Les coses s’han
anat complicant pel president Giraut, qui desprès d’haver rebut una citació, va
haver d’anar a declarar el passat divendres com a imputat i sembla ser, que
pels delictes de prevaricació i anar contra l’exercici de la llibertat
sindical, doncs asseguren en la denuncia, que desprès de presentar Amargant els
dos escrits al registre i ser cessat, Giraut es va dedicar a “pressiona’l,
fer-li xantatge,menysprear-lo i anul·lar-li la llibertat sindical”.
Tot això sembla
una vegada més, un cas de manca d’ètica, d’abús d’autoritat i prepotència, unes
qüestions que es solen donar amb molta freqüència en les nostres
Administracions. Diríem que forma part del “Typical Spanish”.
Reiterem que
assumptes similars es donen també en altres Diputacions, a Lleida el president
Joan Reñé, ens hauria d’explicar amb papers, el perquè va destituir al seu
interventor fa uns mesos (un cas que de moment ja ha entrat al Jutjat
Contenciós Administratiu). Sembla per tant, que Reñé, en aquest tema de l’interventor haurà
d’explicar-se tant si vol, com si no. I ja posats, potser ens podria explicar
també altres “cosetes” que passen per allí. Oi que sí, Sr. Reñé...?
Etiquetas: casassesordesvaguert
Suscribirse a Entradas [Atom]