jueves, 16 de enero de 2014
Des de la meva finestra
La dimissió de Ros
La artificial deriva sobiranista, que des
de fa uns anys venen impulsant CiU i ERC, comença a tenir els seus efectes electorals
devastadors per uns, i electoralment favorables per un dels dos partits
promotors.
Ahir l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va dimitir del seu escó al Parlament,
per “no estar d’acord amb la direcció del
partit” de cara a la votació que tindrà lloc avui en vers a la consulta.
Realment la postura de Ros no tenia massa sortides: o bé votava el NO que havia
acordat ja el partit, amb el qual li haurien dit traïdor a la causa, o votava
SI o abstenció, la qual cosa li podria suposar que li obrissin expedient
disciplinari. La segona sortida era dimitir com a diputat per evitar tenir
d’assistir a la votació, per esquivar un expedient, o no poder anar més a la
llista electoral de les municipals. Es clar que, i no és cosa petita per a ell,
acaba de perdre la immunitat parlamentaria.
Ahir en saber sobre la dimissió de Ros, Pere Navarro des de Madrid, va
manifestar que "és un gest que honora a Ros”. Que es deixi de cinismes, també
podia haver dit la veritat: està content de que deixi l’escó. A més, Navarro va animar sense dissimular
gens ni mica, a la resta de crítics del PSC a fer el mateix que havia fet Ros.
Que es posi tranquil Navarro, perquè el més possible és que la resta no dimiteixen
i li votin en contra per donar-li encara més feina.
La divisió dintre un partit comporta una gran fugida de vots, i per tant,
si electoralment el PSC estava ja prou malament, ara amb la cridanera imatge de
la divisió del partit (que està sortint per tots els mitjans de comunicació),
encara baixarà més. Com deia, un muntatge ben dissenyat, que genera uns efectes
devastadors per un partit important de la oposició.
Com gestionarà la direcció del PSC el trencament de disciplina de vot que
segons diuen, tindrà lloc avui en el Parlament? Ahir la Presidenta de la Junta
de Andalucía, ja va dir que la postura de Navarro era la oficial del PSOE, per
tant es d’esperar, que els tres crítics si voten a l’inrevés siguin expedientats
i donada la importància del que s’està discutint, les sancions podrien ser
contundents.
El més greu de tot aquest enrenou, és que mentre estem engrescats amb
aquestes lluites entre partits i dintre els partits, el deute de la Generalitat
continua sent de 42.000 milions d’euros, tenim uns 900.000 aurats a Catalunya, les
llistes d’espera sanitàries continuen augmentant, les persones amb dependència
continuen esperant la prestació que no arriba i les retallades amb general,
fins i tot les sanitàries, no han disminuït.
Queda ara per
veure que passarà amb Ros com alcalde de Lleida. Navarro diu que Ros seguirà
sent alcalde de Lleida, però el que no diu, és que segons tinc entès, ni tant
sols es parla amb segons quins regidors del seu partit que són seguidors de
Navarro, aleshores no queda tant clar, que torni a ser alcalde de Lleida en les
properes eleccions, i és que en aquest any i mig que queda, poden haver
sorpreses inesperades, però hi ha una qüestió de fons que és ineludible: el
Partit Socialista, com tots els grans partits d’esquerra, tenen en els seus
principis el ser internacionalistes, i per tant no són separatistes de persones
o fragmentadors de territoris. Aleshores, si Ros no respecta un principi
fonamental del seu partit al que hi està obligat, com podem esperar que respecti
el seu propi programa electoral?
El que trobo més
sorprenent de tot, és que Ros comparegui amb roda de premsa (amb tres regidors
de l’ajuntament inclosos), i proclami amb una veu atemorida, que ell ha tingut
sempre molt clar, que “democràcia i
diàleg tenen d’anar junts”, i que no pot haver democràcia sense diàleg.
Bé, si Ros és
tant coherent com ell diu ser, no s’entén com hi ha veïns de Lleida que li
adrecen escrits demanat aclariments i ell no els dona, senzillament perquè ni els contesta.
Tampoc s’entén,
com sent tant coherent com diu, hi hagi veïns de Lleida que estant ja cansats
de sol·licitar-li una entrevista per buscar una solució a un problema amb
l’Ajuntament, i Ros no els vol rebre.
Aleshores segons
les seves pròpies paraules, si no hi ha diàleg amb els veïns de Lleida que
volen parlar amb ell, i no hi ha respostes, no hi deu d’haver tampoc democràcia?
Alcalde Ros, on
està aquí el diàleg que pregoneu? No estareu pas fent de “fantasma de la Llotja”?
Amb tot això, sembla
que a l’alcalde li hagin començat a llegir la cartilla, potser s’està iniciant aquí
l’acabament d’una gran farsa.
Etiquetas: ladimissidros
# entrada de Redaccio : 6:49
Suscribirse a Entradas [Atom]