lunes, 23 de diciembre de 2013
La Tira
Els Pressupostos de l’amistat
L ’expressió
comptable de unes intencions polítiques, o de una manera de fer en allò que es
públic, es sens dubte uns pressupostos. És on es veu realment, en favor de qui
es governa. Si es mira detingudament, es veurà que s’afavoreix més a uns, que a
uns altres.
L’alcalde Ros ha aconseguit
aprovar els Pressupostos Municipals pel 2014 amb una facilitat tant
aclaparadora, que ja li agradaria poder fer el mateix al president Mas, qui
demana independència mentre continua sent dependent de ERC per aprovar els
Pressupostos de la Generalitat.
Ros posa com a exemple l’Ajuntament de Barcelona, on no tenen deute, dient que
“allí
hi ha moltes empreses i molts pisos, per tant els ingressos són molts”,
però realment, mai ha estat aquest el motiu pel que l’Ajuntament de Barcelona,
no tingui deute, sinó per una altra qüestió molt diferent i que ell amaga.
Un pressupost municipal es pot fer bàsicament de dues maneres: la primera
és fent un pressupost fictici, on les despeses acabaran superant àmpliament als
ingressos i per tant es genera deute, al tenir de buscar finançament bancari fora
de pressupost.
O la segona forma, la més sensata (que és la que acaba de reclamar per
Europa, el ministre de finances alemany), que és limitant les despeses als
ingressos que es tenen durant l’any per no tenir deute.
En altres paraules, si l’Ajuntament de Barcelona hagués gastat per sobre
del que recaptava, també tindria un deute com el de Lleida o superior. Sense
anar més lluny, Madrid, on també hi ha molts negocis i molts pisos, té un deute
de 6.204 milions (dels 9.178 que tenia).
L’equip de Govern Municipal socialista a Lleida i durant els 32 anys que
porta a l’Alcaldia, ha optat però, per la forma de pressupostar més insensata,
es a dir, gastant més del que s’ingressa durant l’any, i el bony més el
interessos, ja els pagarà el poble que és molt ingenu i confiat.
Aquesta manera de fer les coses ha comportat a que en aquest moment,
tinguem un Deute Municipal d’uns 130 milions d’euros. Però a més, tenim entès
de que la EMU té un deute de 100 milions i que Gardeny en té uns 45. Tot plegat
sumaria 275.000.000 € (si és que no hi queden més deutes per sumar). Es vol
dir, que dividit entre els 130.000 habitants oficials, sortim a 2.115 € per
habitant.
L’alcalde Ros va presumir de haver obtingut 21
vots favorables als seus Pressupostos, els del PSC i els de CiU. Potser en el
fons el que volia ressaltar, és que davant els electors, es posava de manifest,
el gran col·laboracionisme que ha tingut el cap de l’oposició, Zaballos, amb el
equip de govern, amb enfrontament amb el PP inclòs, fins al punt de que no
sembla actuar com a oposició al Govern, sinó com a composició de Govern. Una
situació que fins i tot, pot acabar donant la imatge, de que a l’Ajuntament de
Lleida, en la oposició només hi ha el PP.
Diu el cap de l’oposició, haver defensat “que els
deutes s’han de pagar”, estem completament d’acord, però el seu partit no deia
res, quan veia l’endeutament tant gran al que ens estava portant el PSC any
rere any. O és que no ho veien?
Hi ha un parell de preguntes, que em semblen
adients i que es poden despendre de tot l’anterior argumentari, la primera
fora: Als grups polítics que conformen el Consistori de l’Ajuntament, els
importa realment el que els hi passi als veïns de Lleida? Ho dic perquè això s’ha de demostrar amb
fets.
I la segona: Aquestes grans diferencies
pressupostaries anuals, entre ingressos i despeses que ara conformen l’elevat deute
municipal, i que castiguen any rere any les butxaques dels lleidatans en forma
d’impostos campions, realment, en favor de qui anaven?
Etiquetas: elspressuposamistat
# entrada de Redaccio : 9:08
Suscribirse a Entradas [Atom]