lunes, 9 de diciembre de 2013
La Tira
La Llotja de l’enganyifa
Un jutge de Barcelona acaba d’admetre a tràmit una querella de la CUP, instant a investigar el finançament de la Llotja, la joia més preuada de l’alcalde Ros. Una investigació que fàcilment pot ser ampliada a altres aspectes relacionats amb el mateix edifici, ja que el jutge pot obrir un altre expedient annex o peça separada sobre l’assumpte si troba indicis suficients. I tal vegada no sigui tant difícil trobar-los.
Creiem adient
recordar, que desprès de la seva inauguració, la Llotja va ser visitada per
bastants lleidatans, era com una visita guiada per unes joves hostesses que
havien estat degudament alliçonades. Quan els visitants anaven a abandonar la
instal·lació, els hi deien insistentment: “Recordin
que la Llotja no ha costat ni un euro als lleidatans”. És la mateixa frase
que l’alcalde Ros, va repetir públicament en quantitat d’ocasions.
Però passem de
les paraules als fets: en primer lloc al vendre una parcel·la de terreny
municipal, vam perdre patrimoni, es a dir, són euros que perdem i per tant, sí que
ens costa més d’un euro als lleidatans.
En segon lloc, per
crear el Centre de Convencions i Negocis (d’on neix la Llotja), l’Ajuntament de
Lleida va posar 9.600.000 € (BOP, 29 novembre de 2002).
En tercer lloc, a
finals de 2010 la premsa va dir que la Llotja havia tingut un sobrecost de
5.000.000 €, que no sabem qui va pagar, però a més, l’Ajuntament va tenir de
pagar 10.700.000 € a Hisenda en concepte de plusvàlues.
En quart lloc, es
va publicar que en el primer any de funcionament, la Llotja va perdre 2.160.000
€. I no saben qui ho va pagar, però segurament l’Ajuntament.
De moment ens
suma 27.460.000 €, apart el terreny municipal alienat on havien d’anar les dues torres virtuals, ja que ni hi són,
ni s'espera veure-les.
Arribats en aquest punt, molt
ens temen, que l’alcalde Ros ens ha estat enganyant vilment.
Entenem per tant,
que es molt necessari, que un jutge investigui, que va passar amb els 49,5
milions d’euros (serien uns 8.236 milions de les antigues pessetes).
L’alcalde Ros va
dir públicament, que l’empresa CERBAT SL, els havia pagat a l’Ajuntament.
Realment, no sabem a hores d’ara, si CERBAT va pagar o si tant sols tot va
estar un simulacre, i si per tant, el deutor de si mateix és encara Caixa
Catalunya (ara FROB). Per tant, sembla que la constructora CERBAT (abans Batlle
Cervera), només va estar en aquest assumpte, una empresa pantalla o instrumental,
la qual curiosament i segons les nostres informacions, fa un temps que va ser
dissolta.
Per tant i com
sigui, que les explicacions de l’alcalde no ens mereixen massa crèdit, tenim
seriosos dubtes: no sabem com hem dit, si els 49,5 milions van ser reemborsats
per l’Ajuntament, o si és que la Llotja encara no està pagada.
Tampoc entenem,
el perquè, segons tenim entès, es traspassa cada any uns 300.000 €, des de
l’Ajuntament a la fundació la Llotja. Serà que l’estem pagant a terminis?
Pensem que
aquestes coses, també mereixen ser investigades pels companys de la CUP, que al
estar constituïts com acusació particular, podrien demanar una auditoria
externa, de tot el moviment econòmic que hi ha en torn de la Llotja, des de la
Fundació, passant per la pròpia Llotja i arribant a la Fundació Paisatge Urbà,
doncs els comptes resten dins la major opacitat. I quan els comptes de diners
públics s’amaguen a ulls dels ciutadans, sempre sol a ser com a mínim,
sospitós.
De totes maneres,
creiem que ni el tema de la Llotja ni cap altre que pugui explotar en
referència a l’Ajuntament de Lleida, pot perjudicar la imatge electoral de Ros,
senzillament perquè nosaltres pensem que no serà candidat, és més, creiem que ell
mateix no ho vol ser.
Desprès de tot el
que ha passat, Ros té moltes desafeccions dintre el seu partit i encara més
problemes d’afinitat i afecte personal, entre els seus companys de Consistori.
Complica encara
més les coses pel PSC, la possibilitat de que altres possibles candidats que sonen
com alcaldables dins la seva formació, poguessin acabar sent requerits per alguna
toga abans de les eleccions.
Però el fet de
que Ros s’ho repensi i pugui ser una altra vegada alcaldable, o ho sigui algú
del seu entorn no ens preocupa, el que realment ens importa, és que es faci una
investigació objectiva sobre el fosc finançament de la Llotja, es a dir, si ha
estat pagada per Caixa Catalunya, ara FROB, o si és que encara la devem.
Esta clar que la
qüestió més punyent, seria saber si tota aquesta obra, va estar dissenyada amb
l’intenció de carregar-la “al forat
negre” de Caixa Catalunya, preveient que aquest forat l’acabaríem pagant algun
dia entre tots, via Estat.
S’hauria d’esbrinar
també, el perquè de les anuals transferències municipals de 300.000 €. I fer una
auditoria independent sobre la pròpia Llotja (incloent la venda d’entrades), la
Fundació la Llotja i la Fundació Paisatge Urbà.
Els lleidatans i perquè s’ha de complir la llei, estem obligats a pagar uns impostos municipals desorbitats i unes multes de parquímetre escandaloses, però els que van inventar la Llotja, que precisament són els qui ens imposen aquests impostos i multes tant abusives, també estaven obligats a complir la llei. I ens preguntem: aquests en l’assumpte de la Llotja van complir la llei?
Els lleidatans i perquè s’ha de complir la llei, estem obligats a pagar uns impostos municipals desorbitats i unes multes de parquímetre escandaloses, però els que van inventar la Llotja, que precisament són els qui ens imposen aquests impostos i multes tant abusives, també estaven obligats a complir la llei. I ens preguntem: aquests en l’assumpte de la Llotja van complir la llei?
Anteriors articles
relacionats
Etiquetas: lallotjadeenganñifa
# entrada de Redaccio : 0:35
Suscribirse a Entradas [Atom]