miércoles, 6 de noviembre de 2013
Opinió
“Mig estorvo” Duran
Quan jugàvem a
futbol de petits, i teníem totes les posicions assignades, i arribava algú amb
el partit començat i preguntava: de què jugo? tots li diem de “mig estorvo”.
Duran, ja fa
massa mesos que t’has convertit en el malson de les matinades mediàtiques. Quan
sembla que tot va bé, apareixes tu amb les teves ocurrències i abarateixes el
somni.
El pitjor de tot és
que no acabo d’entendre en nom de qui ho fas tot això. Ja que el soci de la
teva federació, per la qual ha sortit elegit democràticament, no està en la
banda d’aquestes ocurrències.
No entenc a qui
representes quan negocies amb la vicepresidenta del govern espanyol: si als independentistes
no ens representes, al partit majoritari de la teva coalició tampoc, i a la
gent que vam sortir al carrer a les manifestacions més populars de la Europa
moderna menys.
És clar, dóna la
casualitat que en aquests moments històrics pel nostre país tu sempre ets a
l’estranger i no pots viure amb directe la força d’un poble que crida independència,
que no parla en absolut de pacte fiscal, ni de concert econòmic ni federalisme, ni molt menys d’una tercera via que porta a via morta tots
els nostres somnis i les nostres il·lusions.
El poble català vol
votar: si anem cap a la independència si o no, per això ha sortit al carrer i
vol trencar cadenes amb l’Espanya amb la que tu dius negociar. Deixa que la
democràcia digui de forma pacífica i ordenada el camí cap on hem d’anar. Si
perdem aquesta batalla ho farem amb dignitat, i sabrem esperar el poder algun dia
guanyar- la, doncs creu-me que el relleu està assegurat.
Quan arribi el
moment de la veritat tu on vols ser-hi, Duran, al costat dels patriotes catalans
que defensem un nou estat a Europa, o bé al costat dels immobilistes espanyols
que encara no han entès a hores d’ara el que representa aquesta voluntat
popular de que d’una vegada per totes els sentiments esdevinguin drets.
Què et passa amic
Duran? Què estàs amenaçat? Què t’han enganxat en alguna cosa, que els hi deus
algun favor molt gran? Com la sentència del cas Pallerols amb indults
incomprensibles inclosos. Què té res a veure que la Caixa Laietana hagi desaparegut
del mapa i estigui amagada en el fons del mar llapissós de Bankia?
El poble català
ha iniciat una travessa cap a la llibertat i no l’aturarà cap cant de sirena
que vulgui enfonsar el nostre vaixell.
Per últim dir-te
una vegada més, que et presentis a les
eleccions en solitari, que encapçalis la llista del teu partit Unió Democràtica
de Catalunya, per veure la força democràtica que tens per negociar en nom de
tot un poble, que com he dit abans, ni representes ni representaràs mai.
La força popular
de Catalunya en aquests moments us ha desbordat a tots els polítics. Canvia el
pas, amic Duran, els catalans necessitem polítics tan capacitats com tu perquè liderin
les nostres demandes, i m’agradaria molt tenir-te al nostre costat i que deixis
de ser utilitzat per la terra castellana com a justificació d’alguna cosa que
ells consideren impossible, però que ara que els catalans toquem amb la punteta
dels dits no la deixarem escapar.
I el polític que
no entengui aquesta força, que plegui, que està fora de lloc.
Miquel
Etiquetas: migestorvoduran
# entrada de Redaccio : 8:06
Suscribirse a Entradas [Atom]