viernes, 12 de julio de 2013
Des de la meva finestra
Uns papers jurídics que
podrien ser politics
Els “papers de Bárcenas” estan
movent últimament tot el sector de la informació. Fa tres dies que el director
de El Mundo, Pedro J., va lliurar al jutge Ruz dos pagines que diuen ser originals de la comptabilitat B
del PP, corresponents a assentaments de fa quinze anys i pretén provar el
finançament irregular del partit en els últims vint anys. El que m’estranya, és
que no sigui el propi Bárcenas qui les hagi portat personalment amb anterioritat,
en alguna de les seves nou compareixences davant el jutge Ruz.
Veurem si judicialment
aconseguiran provar-ho, però sigui quin sigui la resolució judicial, el
veredicte ciutadà ja fa molt temps que va dictar sentencia, en el sentit de
tenir la convicció, de que els partits que han tocat poder, s’han acabat
finançant irregularment. Un finançament que segurament hem acabat pagant entre
tots, ja que és norma no escrita, que els qui lliuren diners corruptes és
perquè abans els han incrementat en les factures de obra pública que paguem
entre tots, per exemple.
Els casos que recordem del
PSOE (que no eren pocs en l’època de F. González), els que van sortir a CiU en
la etapa de Pujol, los sospites ara existents sobre la família Pujol y Mas, el
Palau de la Musica amb tot un entrellat de donatius a varis partits, el del cas
Pretoria que sembla estar dormint en un calaix, els de la trama Gurtel amb
Bárcenas inclòs, els EREs falsos del PSOE andalús. Tots ells semblen tenir un
nexe en comú, treure diners fàcils de on sigui, per pagar sous, sobresous,
propaganda o el que convingui. És el que en llenguatge partidista es diu
“finançament”.
Crida l’atenció que un jurista
digui als mitjans, que jurídicament els
delictes, si és qui ni havia, estan prescrits, aleshores a què ve tanta revolta
per repetir unes circumstàncies que tots coneixem i més quan si no es poden
jutjar, no estaran obligats a retornar res dels diners emborsats irregularment?
Segons es diu pels “madriles”
tot podria venir a ser, una operació d’assetjament a Rajoy, a qui un sector del PP el considera
“un tou indecís”. Diuen que els qui fa uns anys en un congres van estar prop
d’apartar-lo de la presidència del partit, ara semblen haver tornat a prendre
embranzida. També es comenta potser maliciosament, que Gallardón podria estar
al darrera de tota la operació, doncs es diu que sempre ha buscat ser el
president del PP. El que passa, és que
si tal cosa fos certa, estaríem davant un maniobra poc segura, doncs de retruc,
Gallardón ha aparegut en el cas Nóos.
En fi, un
galimaties monumental, però de moment aquí ningú ha tornat els diners. L’únic que
es podria recuperar, son els tres milions d’euros de CDC, ja que tenen la seva
seu embargada pel jutjat. Potser també es podrà recuperar part dels diners
suissos de Bárcenas.
Potser no van desencaminats, els qui pensen, que el més
eficaç per eliminar la corrupció, és la recuperació a tota costa dels diners
defraudats, a banda de que al meu veí li sembli que no hi ha un pam de net.
Etiquetas: uspapjuridqupodepolit
# entrada de Redaccio : 0:35
Suscribirse a Entradas [Atom]