lunes, 17 de junio de 2013
La Tira
Les Basses d’Alpicat com a model de govern
Diu
l’historia, que havien unes basses tocant al terme d’Alpicat que servien per
abastir d’aigua a Lleida. Al començament dels anys 50 es va canalitzar
directament l’abastiment del canal de Pinyana fins la ciutat i les basses varen
quedar en desús. Em aquell moment, el aleshores alcalde Pons, va pensar que es
podria aprofitar aquell espai per crear un parc de lleure acuatic consistent en
unes quantes piscines, una gran zona de gespa i jardí, als que més tard es fan
afegir un restaurant, una zona de picnic i un càmping.
Els lleidatans s’estimaven molt les Basses d’Alpicat,
però segons diuen, al ex alcalde Siurana mai li va agradar la zona, tampoc el
nom de Parc Alcalde Pons, per tant a començament dels anys 90, l’Ajuntament va
deixar d’invertir en la conservació del parc, però és que a més, va començar a
fer piscines als barris per tal de detreure més usuaris al parc. Finalment van
aconseguir que els lleidatans deixessin d’anar a les Basses i es van tancar.
Des de aleshores aquell espai públic va quedar en desús com a parc acuatic i
només servia perquè alguns lleidatans, més aviat pocs, poguessin anar a
passejar o a fer un dinar de picnic els dies festius. En aquesta època es va
construir en un costat de la zona, unes pistes d’atletisme que mai hem sabut ben
bé amb quina finalitat, el que ens estranya, és el comentari que vam sentir,
sobre que algú podia haver cobrat de l’Ajuntament molts diners, en concepte de
lloguer de les pistes, quan aquestes pistes eren municipals?
Les Basses continuaven sent un espai públic, però
coneixent el tarannà privatitzador de l’alcalde Ros i la regidora d’Urbanisme,
Camps, el destí del parc era fàcil d’intuir. Fa cosa d’uns quatre anys es va
presentar a unes quantes entitats de la ciutat un projecte que privatitzava el
parc en part i volia deixar una piscina de les set que tenia. Part de les
entitats consultades van dir que preferien la continuïtat del parc com sempre
havia estat. Malgrat tot, es va presentar com una decisió fruit del debat entre
els representants de les entitats, quan era mentida i el projecte el va
presentar el mateix Ajuntament a les entitats.
Més tard les piscines que hi havia al parc van servir
d’abocador per les runes de la Caserna de la Guardia Urbana de Lleida, quan la
normativa diu, que les runes de construcció s’han de llençar en un abocador
especial de runes.
Al setembre de l’any passat, l’Ajuntament va fer un altre
intent de “trobar el consens” (ho diuen així) per tal de poder portar endavant
el seu projecte privatitzador d’aquest espai públic, pel qual es va convocar
una “audiència publica”, en la que el més significatiu, van estar dues coses:
la primera és que els ciutadans que van intervenir, van seguir reclamant que
les Basses fossin com abans, es a dir un espai públic d’oci familiar, i segona,
els vuit politics professionals que van intervenir, van poder parlar durant 15
minuts cadascun, mentre que els ciutadans que van assistir només van poder
parlar 3 minuts. Això que és, igualtat o caciquisme?
Aquesta manca de respecte pel ciutadà, aquestes formes i
maneres de govern aquí explicades, semblen ser un bon exemple de com
administra, l’equip de govern del nostre Ajuntament.
Etiquetas: lsbassdalpicmodgov
# entrada de Redaccio : 13:39
Suscribirse a Entradas [Atom]